Paisos Catalans

dimecres, 20 de gener de 2016

Gener del 1976

Encara que sigui un dies tard ....no puc estar-me'n de mencionar-ho ....els concerts del gener del 1976 al palau d'esports .....de Lluís Llach .....deus del cel ja han passat quaranta anys !!!! en un dels concerts jo hi era.....emoció brutal, por, també, per si de cas.....tot estava prohibit i censurat, l'extrema dreta campava alegrement i amb total impunitat.....les ànsies de llibertat eren ben presents ....


Amb tota la il·lusió i les ganes que tombi ja definitivament l'estaca  .....

22 comentaris:

  1. Quaranta anys, ja? Si sembla que fos la setmana passada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pons, criatura, però si tu encara feies barretines... ;)

      Elimina
    2. quina gràcia senyor pons imaginar-te fent barretines .....

      Elimina
  2. Elfree!!! Jo també hi era!!! Quantes emocions i quin records!!!

    A veure si tomba d'una vegada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. vaja llastima que no ens coneixíem llavors ....molts records sí i emocionants a dojo!
      que tombi que tombi

      Elimina
  3. És dels pocs concerts de Lluís Llach que em vaig perdre... Però tinc el disc!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. val la pena tant el directe de llavors com el disc que està gravat in situ

      Elimina
  4. Jo encara no havia anat a Barcelona, però tinc el disc i sí recordo un especial, a principis dels vuitanta al Palau de la Música i un dels seus últims concerts, que va ser a Granada.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs ja tens una pila de record llachians Alfonso

      una forta abraçada

      Elimina
  5. Jo era massa jove per ser-hi però el disc si que l'he escoltat un munt de cops!

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo estava a d'edat del teen ager .....gran concerts!

      Elimina
  6. una estaca massa ben clavada....40 anys estirant-la i no tomba, tot i que ara trontolla una mica ja

    ResponElimina
    Respostes
    1. ben corcada deu ser ja Joan amb una altra estirada....

      Elimina
  7. La sang bullia i érem molt més joves.
    Ja és ben hora que tombi!

    Aferradetes combatives. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. encara bull sa lluna encara que no som tan joves joves d'esperit som oi?
      aferradetes

      Elimina
  8. Em faltaven dos anys per néixer... i a més a casa eren de Serrat, el Llach el trobaven molt avorrit. Al final s'ha demostrat que el sensat era l'altre, l'avorrit. Però perdoneu que no comparteixi la vostra emoció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ho comprenc ets d'una o tres generacions posteriors .....veus ara el tenim de diputat !!!

      Elimina
  9. Jo als concerts del Llac no hi havia anat, si a algun d'en Raimon, que quan sortia, tothom es posava dempeus...
    Molts records , molts!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. em tirava més el Lluís que el Raimon encara que els escoltat amb devoció tots dos !
      abraçada

      Elimina
  10. si però els anys ben portats són segona i tercera joventut Glòria

    ResponElimina
  11. Jo vaig ser al del Camp del Barça, uns anys més tard, però també memorable!

    ResponElimina