Paisos Catalans

dissabte, 23 de gener de 2016

Quincalla

D'aviat , el 27 de gener en farà cinquanta de la mort de Caterina Albert , escriptora que va utilitzar el pseudònim de Víctor Català   ; que una dona com ella nascuda al 1869 gosés escriure un monòleg com la Infanticida en el que la protagonista narra la seva " caiguda " seduïda ,  embarassada i després obligada a fer-se perdre la criatura per evitar l'escàndol que en aquella època significa que una dona, una noia sense estar casada quedés en estat ......devia ser una dona valenta .....i avançada a l'època .....per això després ja sempre més va escriure sota pseudònim  ......avui amb el diari Ara hi venia un llibre de l'Albert , un llibre  , editat per primera vegada el 2005 ,  on el seu propòsit és salvar els mots del català , mots que ja llavors ella percebia que es perdien ...i que els seus darrers anys de vida va anar escrivint i aplegant aquest adagis amb el que pretenia salvaguardar el ric vocabulari de la nostra llengua .....
Diari Ara
Quincalla és el títol......us copio alguns adagis 
per exemple el  201 : " No n'esperis molt  ni mica de qui així que bada els ulls , ja s'ofega en una xicra"

69 :" Una cosa és el flascó ; canut, i l'altra son contingut" o el 302 :" el qui xucla de la bresca no està per sermons ni gresca"

ben llegits semblen de molta actualitat .....oi?

12 comentaris:

  1. M'encanta aquest llibre... Miraré si avui encara el trobo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. si el trobaràs perquè era amb els diaris del dissabte i del diumenge

      Elimina
  2. Un llibre molt interessant...A mi el meu llibre preferit de sempre, es Solitud, de na Caterina Albert, una dona realment valenta i avançada al seu temps!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Solitud em va impressionar molt ...un gran llibre i una gran dona!
      abraçada

      Elimina
  3. El darrer em fa molt que pensar.

    Els darrers dies es parla molt de les dones que van lluitar fa molts anys. I sovint si no defensem certes posicions, se'ns tatxa o matxaca els seus noms. Per exemple el de Clara Campoamor. De vegades em fa por traïr-les per no estar d'acord amb algunes idees llibertàries, però hi ha aspectes en els que no puc estar d'acord (per exemple portar una criatura al Congrés) i em sento molt interpel·lada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. el qui xucla de la bresca ....vaja que qui té el diners i el lloc assegurat no li vinguis amb raons que ja està ben còmode....la Clara Campoamor ( el seu propi partit la va deixar de banda ), va demanar el sufragi universal , va introduir la igualtat entre dones i homes i va legislar a favor dels drets dels nenes, de llibertaria no n'era ja que el seu partit era el partit republicà radical que resulta que era el partit del Lerroux ....no li veig la semblança , Rits per molt que m'esforço amb la diputada de "Podemos" , com a gest el de dur la criatura potser els ha estat rendible ....però estic convençuda que podia optar per altres solucions ....jo crec que trair és un verb massa radical....hem d'aprofitar allò bo que hi ha i adaptar-ho al temps present
      abraçada

      Elimina
  4. Em passa com a la M. Roser. De ben jove em va impactar "Solitud". I més endavant els "Drames rurals".
    Una gran escriptora la Caterina Albert.
    Els adagis, gairebé mai no passen de moda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. estem igualats en impacte Xavier ....els adagis són gairebé eterns

      Elimina
  5. Gran escriptora, ja ho crec. Miraré d'aconseguir el llibre. M'agraden molt els refranys i els adagis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. el venien amb el diari ARa el cap de setmana m'imagino que en qualsevol llibreria el trobaràs també

      Elimina
  6. Ara que parleu de Solitud, la pel.lícula que en va fer Romà Guardiet estava molt bé, és de fa anys...

    ResponElimina
  7. em sembla que no l'he vista ...tanmateix quan veig una pel-i després d'haver-me fet la meva pel·lícula poques vegades m'agrada

    ResponElimina