Paisos Catalans

dimarts, 3 de gener de 2017

Pensem massa i sentim massa poc.

L'any que ens espera ja està en marxa .....tota una incògnita que no pinta gaire bé el que farà el tal Trump .......la guerra de Síria.....Israel....que va invadint terres als palestins....les mentides que campen arreu sense cap rubor a les galtes dels qui les diuen  .....i el poc criteri dels qui s'empassen a ulls cluc les troles sense cap contrastament.....

Al nostre país ....tot un cúmul d'esperances i de moltes dificultats ....la suposada oferta de diàleg ofereix converses entre els qui van rebent citacions del tribunal  ......fa molt anys era impensable que els àtoms es poguessin dividir .....i sí es poden dividir .....es continuen trobant nous decimals del nombre pi ......cada vegada hi ha robots més ben fets que poden fer coses mai imaginades ( fora dels llibres de ciència ficció )........mentre el mon tecnològicament i científicament va cap endavant ...la política, l'economia i la ideologia sembla retornar a èpoques fosques de la humanitat......a l'edat medieval ...un món ben separat entre senyors i vassalls, serfs  ......

L'altre dia , el darrer de l'any passat , van programar la pel·lícula, una joia clàssica, El gran Dictador una farsa sobre Hitler , el discurs final de Chaplin, el barber jueu  que s'assembla al dictador......no té preu .....val la pena tornar una altra vegada a escoltar-lo 


"Ho sento, però no aspiro a ser emperador. Això no és per a mi. No pretenc regentar, ni conquerir res de res. M’agradaria ajudar en el possible a cristians i jueus, negres i blancs. Tots tenim el desig d’ajudar-nos mútuament. La gent civilitzada és així. Volem viure compartint la nostra sort …  no compartint la nostra desgràcia. No ens volem menysprear ni odiar entre nosaltres.
En aquest món hi ha lloc per a tots. I la bona terra és rica i pot garantir la subsistència de tots. El camí de la vida pot ser lliure i bell, però hem perdut el camí. L’avarícia ha enverinat les ànimes dels homes, ha aixecat en el món barricades d’odi, ens ha portat al pas de l’oca, a la misèria i a la matança. Hem augmentat la velocitat. Però ens hem tancat nosaltres mateixos dins d’ella. La maquinària, que proporciona abundància, ens ha deixat en la indigència. La nostra ciència ens ha fet cínics, la nostra intel·ligència, durs i mancats de sentiments. Pensem massa i sentim massa poc. Més que maquinària, necessitem humanitat. Més que intel·ligència, necessitem amabilitat i cortesia. Sense aquestes qualitats, la vida serà violenta i tot es perdrà.
L’avió i la ràdio ens han aproximat més. La veritable naturalesa d’aquests avenços clama per la bondat en l’home, clama per la fraternitat universal, per la unitat de tots nosaltres. Fins i tot ara, la meva veu està arribant a milions d’éssers de tot el món, a milions d’homes, dones i nens desesperats, víctimes d’un sistema que tortura els homes i empresona a les persones innocents. A aquells que puguin sentir-me, els dic: “No desespereu”.
La desgràcia que ens ha caigut a sobre no és més que el pas de l’avarícia, l’amargor dels homes, que temen el camí del progrés humà. L’odi dels homes passarà, i els dictadors moriran, i el poder que van prendre al poble tornarà al poble. I mentre els homes moren, la llibertat no perdrà mai.
Soldats! No us lliureu a aquests bèsties, que us menyspreen, que us esclavitzen, que governen les vostres vides, digueu-los el que cal fer, el que cal pensar i el que s’ha de sentir! Que us obliguen a fer la instrucció, que us tenen a mitja ració, que us tracten com a bestiar i us fan servir com a carn de canó. No us lliureu a aquests homes desnaturalitzats, a aquests homes-màquina amb intel·ligència i cors de màquina! i Vosaltres no sou màquines! Sou homes! Amb l’amor de la humanitat en els vostres cors! No odieu! Només aquells que no són estimats odien, els que no són estimats i els desnaturalitzats!
Soldats! No lluiteu per l’esclavitud! Lluiteu per la llibertat!
En el capítol disset de Sant Lluc està escrit que el regne de Déu es troba dins de l’home, no d’un home o d’un grup d’homes, sinó de tots els homes! A vosaltres! Vosaltres, el poble teniu el poder, el poder de crear màquines, el poder de crear felicitat ‘Vosaltres, el poble, teniu el poder de fer que aquesta vida sigui lliure i bella, de fer d’aquesta vida una meravellosa aventura. Per tant, en nom de la democràcia, emprem aquest poder, unim-nos tots. Lluitarem per un món nou, per un món digne, que donarà als homes la possibilitat de treballar, que donarà a la joventut un futur i als ancians seguretat. Prometent-nos tot això, les bèsties han pujat al poder. Però menteixen! No han complert aquesta promesa. No la compliran! Els dictadors es donen llibertat a si mateixos, però esclavitzen al poble. Ara, unim-nos per alliberar el món, per acabar amb les barreres nacionals, per acabar amb la cobdícia, amb l’odi i la intolerància. Lluitem per un món de la raó, un món en què la ciència i el progrés portin la felicitat a tots nosaltres. Soldats, en nom de la democràcia, unim-nos!"
 

17 comentaris:

  1. Com va dir Charles Bukowski, l'única diferència entre la democràcia i la dictadura és que en la democràcia pots votar abans d'obeir, es una millora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. el problema és si Bukowski ho va dir sobri o ebri . mi cops prefereixo la democràcia ...obeir no mai

      Elimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El franquisme va prohibir aquesta pel·lícula i no es va poder veure fins que va morir el dictador.
      Actualment, a l'Estat Espanyol, governa un ppartit fundat per ex-ministres de Franco. Alguns tics d'aquella època els han quedat.

      Elimina
    2. recordo amb especial emoció veure-la al cinema després que de la mort del dictador ...el cinema dempeus va aplaudir amb llàgrimes als ulls ....tens tota la raó Xavier encara que difereixo dels alguns tics ...alguns tics no lleis franquistes i gran herència els queden

      Elimina
  3. Brutal. Com acabar amb la cobdícia, l'odi i la intolerància?

    ResponElimina
    Respostes
    1. no ho sé Gemma però val la pena intentar-ho .....

      Elimina
  4. No el recordava gens i això que vaig veure la peli. Clar que fa molt de temps. Val la pena llegir-lo i escoltar-lo.

    ResponElimina
  5. Discurs que incomoda als defensors de l'imperi de la llei.

    ResponElimina
    Respostes
    1. i tant i també als de la llei de l'imperi

      Elimina
  6. És una de les grans pel·lícules de tots els temps, amb escenes i missatges meravellosos i quan tot estava encara calent.
    Per a mi sempre hi ha un dubte o pregunta, què és el que fem malament perquè sempre de tots aquests conflictes, abans o després, els grans beneficiats siguin els grans capitals, les grans estructures econòmiques, quan realment la vida qui se l'ha jugat ha estat el pobre treballador.
    On eren tots aquests policastros d'ara quan la gent lluitava al carrer contra la dictadura perquè ara vulguin donar-nos lliçons de democràcia, de justícia i d'honradesa, quan a més s'han dut fora tots els diners que han pogut.
    Així podríem seguir fins a un nou any i això que acabem de començar un.

    ResponElimina
    Respostes
    1. subscric les teves paraules Alfons....el que fem malament suposo que és perdre cultura, capacitat de judici i raonament i perdre coneixements històrics....així la gent no té armes ni emocionals ni racionals contra el capitalisme i ara regna el capitalisme més cruel, més salvatge

      Elimina
  7. A vegades sembla que fem una passa endavant i dues enrera. En aquests moments, en general al món, anem enrera. Com podem canviar el entit de la marxa?

    ResponElimina
    Respostes
    1. amb l'esforç´continuat de molta gent, fent petits però grans gestos, donant exemple, pensant, informant-nos , fent política des de la base, els veïns , les veïnes participant, reivindicant, avui tinc la il·lusió d'un mon nou

      Elimina
  8. Ho has (d)escrit molt bé, Elfree. Fa temps que m'angoixa el que veig al meu voltant (el meu voltant = el món), fins al punt que jo, tot un periodista "hecho y derecho", tinc moments de desconnexió informativa.

    El discurs de Chaplin és tremendu, un clàssic que cal revisitar de tant en tant. Merci per publicar-lo.

    ResponElimina
  9. gràcies Ferran, per dissort nostra el discurs és potent i vigent !

    ResponElimina