Paisos Catalans

dijous, 2 de març del 2017

In memoriam Salvador

“És projectant-nos en el futur, sentint el pes del present, on radica la nostra raó d’ésser”

 http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1477/Puig-Antich-les-ultimes-hores

Foto de archivo (2/03/1974) del anarquista Salvador Puig Antich, ejecutado en 1974. El Tribunal Supremo (TS) volvió hoy a rechazar la práctica de nuevas pruebas que habían sido solicitadas por la familia de éste antes de que terminaran las deliberaciones sobre si procede o no revisar la sentencia que le condenó a muerte. Según informaron fuentes del alto tribunal, la Sala de lo Militar decidió hoy desestimar el recurso de súplica presentado por la familia de PuigAntich contra el auto que denegó la práctica de estas nuevas pruebas. (Propias) http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20140302/54401716600/salvador-puig-antich-ejecucion-garrote-vil-anarquismo-mil-franquismo-espana.html
 40 anys reivindicant justícia


7 comentaris:

  1. És un d'aquells fets que es conserva- i es conservarà- en la memòria col·lectiva, pel que va representar en el seu moment i pel que encara ara representa: el Tribunal Suprem espanyol com a punta de llança de tot el poder d'un estat amb tradició, diguéssim, poc democràtica.
    Des que vaig veure la peli del Manuel Huerga- ja fa més de 10 anys- en Puig Antic té la cara trista i masegada d'en Daniel Brühl

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gregori jo vaig tenir la sort de compartir anys d'estudi a la universitat amb la seva germana petita o sigui que quan vaig veure anys més tard la peli a mi se'm feia molt estrany veure amb altres cares les cares que havia freqüentat....un dels judicis farsa del franquisme que actualment estant revivint les farses vull dir

      Elimina
  2. Esperar justícia d'aquest estat actual és una quimera. gairebé una utopia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. és una demo allò que diuen una demostració però no és democràcia de veritat

      Elimina
  3. Van ser anys de paraules silencioses i mirades expressives, esperant notícies externes per poder saber que passava dins, estremits per cada nova barrabassada del règim, però també a cada malifeta comesa, els nostres cors s'omplien de noves il·lusions en un demà esperançador.

    ResponElimina
  4. quan va passar això de l'execució jo tenia encara no quinze anys.....me'n vaig adonar una mica més tard i per coses del destí vaig conèixer la seva germana petita i la gran

    ResponElimina
  5. Recordo quan el van afusellar... jo tenia onze o dotze anys... estava a l'escola, amb el meu uniforme, la bata... i em vaig fer un fart de plorar... N'havia parlat amb el meu pare i sentia "ràbia" de que algú pogués ordenar la mort d'una altre persona (no en una baralla, no de forma irreflexiva... sinó meditadament: Tu moriràs perquè jo tinc el poder i et condemno a morir el dia tal a la hora tal).

    ResponElimina

benvinguts comentaris