tag:blogger.com,1999:blog-1442186158143948769.post3484841638604559338..comments2023-10-28T13:09:42.986+02:00Comments on Si dubto és que sóc, si penso és que sóc: Les fulles mortesElfreelanghttp://www.blogger.com/profile/01293261072991928037noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-1442186158143948769.post-55881496111791940432009-09-14T21:40:36.262+02:002009-09-14T21:40:36.262+02:00Com que les persones anem canviant a mesura que pa...Com que les persones anem canviant a mesura que passa el temps, les amistats també van canviant. De vegades és veritat que ens agafem a una relació que ja està morta però les persones som diferents i aquella relació ja no és el mateix. Bon apunt!kweilanhttps://www.blogger.com/profile/06620140557968905742noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1442186158143948769.post-66916451821910098872009-09-14T10:38:57.671+02:002009-09-14T10:38:57.671+02:00Agraïda pels teus comentaris Alexandre Domènech &q...Agraïda pels teus comentaris Alexandre Domènech "el cor guanyat del tot"...això és molt difícil...i poques persones s'ho mereixen que ens deixem guanyar del tot el cor per elles! Com deia Salvat-Papasseit per tornar a néixer necessitem morir...Elfreelanghttps://www.blogger.com/profile/01293261072991928037noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1442186158143948769.post-45861329464099623632009-09-13T22:42:11.101+02:002009-09-13T22:42:11.101+02:00Torno a ser jo. Jeje.
Tot i el que dic, la idea p...Torno a ser jo. Jeje.<br /><br />Tot i el que dic, la idea principal del text. Les fulles mortes. Doncs la comaparteixo al cent per cent. S'ha de saber veure què és mort en nosaltres, i fins que no les deixem caure, conscients de que són mortes, no en naixeran de noves.<br /><br />Em fa pena, sempre que podo el roser, el deixo pelat pelat. Però al d'un mes, recordo el perquè sempre ho faig.<br /><br />En les persones igual. A vegades, les vivències, no tenen més importància, que la que la hi volem donar. Però com et dic, no crec, que poguem ser una full en blanc, mai, però si, deixar enrera parts de nosaltres, fins i tot vivències.Alexandre Morenohttps://www.blogger.com/profile/16753758274627551925noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1442186158143948769.post-57379346959184136962009-09-13T22:35:10.330+02:002009-09-13T22:35:10.330+02:00Jo trobo, personalment, que sempre notem l'ara...Jo trobo, personalment, que sempre notem l'ara, el que som ara mateix. Però no es pot entendre un ara sense un ahir, ni sense un demà. Una persona desvinculada del seu ahir, i sense un demà més o menys clar (o enboirat) en la seva ment. Simplement està perdut. Hi ha qui sempre, aplica allò de present present i present. I ho trobo encertat, però tal i com deia un filòsof, una persona sense una continuitat a la vida, es igual que una persona morta.<br /><br />Hem de viure, en el present. Però el que sentim, el que pensem, les nostres emocions, mai son una taula rasa, que podem crear al nostre gust. I amb això, no defenso totes les teories del psicoanalisis. Sinó que a vegades, em fa gràcia, la gent que creu, que un, pot començar de nou, en qualsevol moment.<br /><br />Comparteixo, que hauriem de saber dir prou al que no ens convé. Feina, amor, amics, relacions. És el gran error dels temps moderns. Allò de que tot, s'ha d'aguantar per nassos. Però quin camí triar. A vegades produeix més por la incertesa, que la certesa amarga.<br /><br />No totes les relacions humanes han de ser igual. És cert. No tothom cerca el mateix.<br /><br />Sobre les amistats. Doncs sincerament. Tinc molts amics, i coneguts. Però poca gent em té el cor guanyat del tot. <br /><br />Una abraçada.Alexandre Morenohttps://www.blogger.com/profile/16753758274627551925noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1442186158143948769.post-1510435753782981442009-09-13T21:44:03.120+02:002009-09-13T21:44:03.120+02:00Era una reflexió molt personal que he fet, potser ...Era una reflexió molt personal que he fet, potser massa a la lleugera, extensiva a totes les relacions...és cert que hi ha sorpreses i res està escrit i tot es va fent..gràcies pel comentari Carme. I bon dilluns!Elfreelanghttps://www.blogger.com/profile/01293261072991928037noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1442186158143948769.post-70264731253025311712009-09-13T19:45:35.098+02:002009-09-13T19:45:35.098+02:00Em sento força d'acord amb el que dius s...Em sento força d'acord amb el que dius sobre les relacions... potser fins i tot molt d'acord... però mai no m'agrada ser massa contundent en aquesta mena de coses, que no tenen cap norma fixa on agafar-se i de les quals sempre en vaig coneixent més i més que em sorprenen per bé o per mal. Potser és perquè treballo amb això, com tothom, però més: amb persones i relacions entre persones. <br /><br />Però tens raó en la descripció que f as de les relacions i també en que ens movem sempre en un auto-engany més gran o més petit... però auto-engany al cap i a la fi... i potse r no només en ocasions, sinó força sovint.Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com