Els ulls que ens miren, els becs que ens foraden l'ànima

Esquinço la tela de l'ànima amb prou ànims per estripar-la com un bacallà sec partit per la meitat o un esquelet de natura morta.. Aus impossibles que picotegen amb els seus becs les parets i el sostre de la casa i la foraden i sento la ferida oberta arran del cor...crustacis i crustàcies...ulls que ens espien...peixos que ens fugen de les mans com anguiles esmunyedisses ....el temps que no s'atura ha estat congelat a cops de pinzell i pintura dins un quadre a interpretar...