L'any passat vaig fer un apunt que ara mateix m'escau. No vull mirar
Hi ha coses que no m'agraden però no puc fer-hi res per canviar-les perquè no depenen de mi.....no m'agrada la injustícia, la hipocresia, l'adulació, el campi qui pugui.....el seguidisme, el servilisme.....
Ja tens raó, ja, hi ha coses que costen de mirar, si no depenen de nosaltres i no hi podem fer res, crec que hem d'aprendre a sobreviure mirant o sense mirar, com es pugui. Cadascú a la seva manera.
ResponEliminaSi no hi podem fer res, millor intentar que no ens afectin més de compte i, en tot cas, dedicar els nostres esforços a les coses que estiguin en les nostres mans.
ResponEliminaBona revetlla, maca!
A mi tampoc m'agrada res del que has comentat..
ResponEliminaAvui en un blog he vist una frase que potser vingui al cas:
"Una cultura está en crisis cuando pierde su fe (insisto: su fe) en la capacidad de la razón para validar sus ideales."
estem vivint un temps difícil en què molts coïcidim en bona part dels ideals, però no creiem en la possibilitat de fer-los reals.
Deu ser cíclic i canviarà, mentrestant hem d'intentar no desesperar i gaudir de la vida tant com puguem.
Malauradament són uns anti-valors que abunden.N'hi ha a tot arreu i fa basarda.Tota la raó Elvira.
ResponEliminaBona revetlla i no miris :)
Un parell més:
ResponEliminaNi el nepotisme, ni el masclisme, ni el racisme, ni el fascisme. Arf, arf. Sóc poc tolerant? ^_^
Acostumo a apartar-me del que no m'agrada. Amb la qual cosa aconsegueixo que no m'afecti...De les coses que tu cites, el que més aversió em causa és el servilisme i la adulació...Acostuma a haver-hi darrere algun interès. I es que, no m'agrada gens ni mica que m'utilitzin.
ResponEliminaTema profund, el d'avui, Elvira.
Hi podria anaf bé ara mateix també. No miris però gaudeix amb la revetlla:
ResponEliminaHi ha tantes injustícies...m'agrada la teva nova aparença^^.
ResponEliminaNo t'ho havia dit però m'encanta el color blau de la nova plantilla, fa estiu!
ResponEliminaDoncs jo ho miraria a "la cara", m'ho repassaria de fit a fit i els diria el que es mereixen!
ResponElimina*Sànset*
Em sembla que en rebutjar tot això estem d'acord... Però, vols dir que no depèn de nosaltres canviar-ho? Potser una mica sí... denunciant el que calgui, protestant... o sigui, com diu en Sànset, mirant i parlant...
ResponEliminaGràcies Carme,anem sobrevivint de vegades mirant i de vegades tancant els ulls; Rita de vegades és cert m'afecta massa miraré de crentar-me en allò que si puc fer canviar una mica; lolita,potser sí estem inmersos en món de canvis i de vegades aquests canvis no són bons miraré de tirar endavant amb el color blau del meu bloc qe és color de la mar i del cel; Joana, moltes gràcies ;la meva perdició, afegeixo els que has dit....s'ha de ser intolerant amb els intolerants! Pilar, jo també tracto d'apartar-me'n però de vegades no puc....els aduladors són persones interessades en el seu propi interès ... kweilan gràcies no miraré,;Maria m'alegra que t'agradi!
ResponElimina;Sànset,ai no creguis ja ho faig sovint això de plantar cara ....és molt dur i cansat perquè al teu voltant veus la gent com "passa" i encara dol més; Assumpta et dic el mateix que he dit al Sànset: ja ho faig però moltes vegades sento impotència...