 |
| 1939 |
Tot just estava pintant la meva composició número deu quan a Espanya guanyaven els feixistes que havien declarat la guerra al govern democràtic de la segona república ....l'ocupació de Catalunya estava en marxa anorreant tot el que es trobaven al seu pas, es prohibia per decret la llengua catalana, s'abolia L'Estatut , milers i milers de persones va ser empresonades, assassinades, torturades, humiliades....el feixisme i el nazisme anaven dominant el món...jo mateix vaig haver d'abandonar Alemanya, on m'havia instal·lat per fer classes a la Bauhaus , ara , des del lloc ignot on m'hi estic ja no puc pintar però estic al corrent del que passa pel món, de vegades crec que se m'ha aturat el rellotge o m'he equivocat de calendari , a Espanya han guanyat uns que han trossejat l'Estatut, que tanquen televisions en català, que volen anorrear la llengua catalana, que imposen per decret mesures dictades pel món financer i porten a la més absoluta misèria milions de persones ...potser no assassinen directament però maten el present i el futur ....
Els governants no governen pel poble sinó contra ell.
Si voleu podeu llegir la conferència d'un historiador català: Josep Fontana , que diu ben clar que és el passa Más allá de la crisis, jo mentrestant procuraré seguir alerta des d'aquí ....jo ja no pinto res, els drets tampoc!
cap de nosaltres pintem res ja en el nostre desolat país
ResponEliminajo tampoc pinto res enlloc.... i això que la pintura pot arribar a ser ben alegre i bonica!
ResponEliminaAssistim tots atònits a un festival de despropòsits que... si fa uns anyets, res, un parell, ens haguessin pintat el quadre que tenim ara, no ens l'hauriem cregut.
ResponEliminaEstic/estem dessolats.
Totalment d'acord, i parlant d'art m'has fet pensar i no anem pas bé, al país del costat estan fent una fira d'art amb una obra: "Siempre Franco" es el título de una escultura en la que el caudillo descansa congelado en una nevera, como metáfora de que su figura sigue hoy día muy presente" No anem pas gens bé!, tens raó maten el present i el futur i per més collons fan ressucitar el passat. De totes maneres, bon cap de setmana!
ResponEliminaQuan vaig veure l'any del quadre hi vaig pensar... però tu ho has sabut plasmar molt, molt bé!!
ResponEliminaMolt bé, Elfree...
ResponEliminaMalgrat la desolació general i la impotència de no pintar res.
Els colors queden penjats en un fos tan obscur, pinta tot molt negre. Només en falta un bon cop de timó, amb el timoner adequat.
ResponEliminaMolt reivindicatiu el teu relat, aprofitant la data i aprofitant que la història sembla repetir-se al nostre voltant, almenys en les pitjors característiques.
ResponEliminainteressantíssim l'article de Fontana..i també la constatació de què el futur també depèn de nosaltres, ara bé el com fer-ho és un tema que encara està pendent, no?
ResponEliminauna manera de refrescar-ho és amb relats com aquest teu que no poden deixar de parlar d'allò que ens està passant i patim.
M'en vaig a llegir els enllaços.
ResponEliminaFa temps que pinten per nosaltres. Cada dia una notícia nova que ens fa anar enrere.
Bon post wapa!!!
Quan, els que ho han de fer, no aprenen de la història, aquesta té tendència a repetir-se.
ResponEliminaI als altres ens queda aquesta sensació de no pintar-hi res.
I on es va instal·lar? crec que hi acabaré anant...
ResponEliminaUn relat que no ens deixa indiferents davant la realitat indignant.
ResponEliminaSempre m'ha agradat la història...Aquest fragment, escrit per un pintor és ple de matissos...Vaig a llegir "más allá de la crisis".
ResponEliminaJa ho varen dir fa poc, ara no cal tirar bombes per matar la població, sols d'estrènyer-los la dignitat hi ha prou, i tal com tu ho expliques, queda clar que no fan res més que el mateix de fa vuitanta anys enrere, i les mateixes persones. Si no se'ls jutja, segueixen manant els mateixos.
ResponEliminaBon relat.
Durant un temps jo em creia que pintava alguna cosa; una querella criminal em va segar tot el meu art, i la meva paleta va que reclosa per sempre. Avui, el teu escrit ens fa bategar, però en un curs de la història que sembla que la gent no tingui sang, i que tot se´ls enfoti. El passat ens els van pintar ben negre; i ara el present i el futur ja no té color.
ResponEliminaEt felicito per aquesta doble lectura tan artísticament acurada, i enllaçada amb unes paraules que són el reflex d'un avui patètic.
Felicitats per aquesta genialitat de relat!
ResponEliminaL'art no és insensible. Ho veig clar. Que torni el notari.
ResponEliminaLa paleta de colors ha perdut la seva gamma cromàtica per a pintar del negre al gris, en mil tonalitats, però, que no sobresurten d'aquesta misèria en que ens hem instal·lat.
ResponEliminaNosaltres no pintem res, i és ben trist! Mentre no pintin bastos!
ResponEliminaA mi em sembla que hi pintem més del que ens volen fer creure.
ResponEliminaEns queden els pinzells
ResponEliminaGràcies a tots pels vostres comentaris!
ResponElimina