REMOR DE CENDRES

 1a versió d'un poema que creia perdut a Itineràncies poètiques 

http://www.arxiuhistoricpoblenou.es

no estava perdut per sort era a l'esborrany , gràcies Carme el recupero i el publico aquí

Remor de cendres, soroll de burilles
cadàvers nicotínics entre la sorra humida
els peus nus s'hi ensorren i em recorden
esgrafiats antics de quitrà dels seixanta...
de quan endinsar-se en la platja veïna d'una Barcelona petiteta
era tenyir-se tot d'una de taques glorioses de quitrà i olis negres
Amb ben poc érem pirates esgarrapant tresors i petxines
remor de sabres i balins de tricornis vetllant nueses prohibides
banys orientals ....sense eunucs ni odalisques, galleda de plàstic i pala vermella
rastres encara del barri d'arena Somorrostro , remor de veus
d'ones que robaven vides i barraques....de peus sempre descalços
de flaire a sardines, humitat i roba estesa, la gran Barcelona vivia d'esquena
milers de barcelonins de genolls encara....remor de cendres
de freds humits dins l`ànima....el mar no s'ho empassa tot
els fantasmes sovint tornen a la platja...

De la roda poètica de febrer 2011 poemes

D'uns ulls on la mar s'escola( intent de seguiment o resposta a Deo)

D'uns ulls on la mar s'escola

tirabuixó i vertigen de besades perdudes
líquida escuma densa amor tou elàstic
ni presó ni presoners ni cadenats d'amor
Mirades lliures en l'atlàntica pell
mediterrani ple de pacific repòs
índiques veus de sal i capvespre
Ulls egeus ulls oceànics amor de marea 
amor de plenamar amor responsable
amor sense miratges amor sense amarres
Norais sense maromes vaixells sense proís
embarquem orsant al vent amor onada

Anton vals una tona d'or de vuitanta quirats

Ballant un vals l'Anton té un sarró màgic
lleuger com una ploma i ple d'or i diamants
l'or és de vuitanta quirats i escaig de vida
i ensems pesa una tona llarga de joies i viaranys.
Té la vareta de les vuitanta raons , d'una experiència 
mare de la ciència del vers i la paciència
una veu de locutor que quan recita  despulla 
pètal a pètal mil margarides blanques....
És fill de la terra, l'aigua el foc i l'aire
de la musa poeta i la font de l'emoció...
Ballant un vals valsa com un príncep jove
se li veu la tendresa traspuant la pell del versos
una tona de vivències i cromos de colors
en el sarró màgic del nen Anton!

A can Felip, matèria orgànica

( Tot seguint a l'Olguen)
Felip en el teu honor anomenen un lloc
coneguts de tots, usat per tothom .
Hi aboquem principalment el millor
de nosaltres , el producte sobrer
dels nostres àpats : matèria orgànica
Fems per adobar el record d'uns fets
i cada cop que estirem la cadena
el teu honor va a petar a la claveguera

Castells de mots

I farem amb sorra un castell fort
de mots amb zel i vetllarem la costa
albirant onades de frescor blavenca i escuma
I direm i ...afegint conjuncions al nostre prec
de felicitat perquè és un dret i un desig
esdevenir i seguir sent i parlar amb batecs
batecs directament del cor i la vida....
sorra entre els dits i en les mans paraules!

La vida dansa ( intent de respondre Deomises)

La vida dansa i ballem sempre
de vegades balls tristos, a cops galops frenètics
o valsos o sensuals tangos de lletra addictiva...
Mai és tètrica la vida ni els moments gloriosos
són gloria ni la gloria és excelsa
dansem sols i en companyia
Potser som estels que giren planetes
i planetes disfressats d'estels i sols
o corbes mutants , viaranys màgics...
Alcem la copa curulla de mots

Temps de silenci,

Temps de silenci,

Tot seguint Montse, fanal blau, Carme, Joan Guasch ,lolita lagarto

Ara que és demà quan feia poc era avui
tothom dorm menys jo...no escolto el silenci
però és temps de silenci...no ens perdem
cap granet de sorra del temps, sabem que el pren...
platges enfurismades reclamen allò que el temps ha pres.

La mar es revolta i el temps li retalla les ones
a cops de tisora mentre li escolta silencis de sorra.

El temps s'enamora de cada granet d'arena robada
és gelós i els reclou dins un recipient  
de vidre reciclat a cops de martell de silenci....

psssss pssssss calleu que torna
fem veure que no hi és...el temps que no passa,
el silenci engoleix uns  quants mots de no res....
i els torna a la platja esmicolats i tristos....
Silenci! calleu! és temps de silenci i no l'escoltem...

Sis-centes instantànies blaves

Sis-centes instantànies blaves

seguint mar i cel ( Laura T)

Blaves les venes  i les benes
que emboliquen les ferides blaves
la immensitat del blau és blava....

Blaus i morats i cops a les cames.
Blau marí, blau cel, blavencs els llavis
de por o de fred intens...blau tou ..tovenca  blana.

Instant, moment, fragment d'estel caigut del mar
blau ..surant pel cel capgirat...blauet de rajola
blau coratjós...blau instantani  ...incorpori....

Sis-centes instantànies blaves
 blaves itineràncies
  poètiques blaves


deomises
deomises ha dit...Et deixo la meva continuació al teu poema:

Mediterrània

Amb tentines em temptes i tinc,
Després del frec subtil, la sang
Del color dels teus somnis, blanc
Oneig que bategues endins del cos.

I pronuncies paraules mentre vinc
Al teu jaç d'escuma i de sorra, càlid
Bressol que m'ha vist encetar l'hàlit
I em veurà acabar-lo entre flors i plors.

Blau immens, m'encens el delit de restar
Al teu costat, dia rere dia, fins al final:
És blava la ferida, igual que la cicatriu

Que, des de la naixença, em recorda el caliu
De l'origen, el dolç vaivé que sempre em cal
Per seguir, blava mar brava, cap al demà.

GREU epidèmia s'escampa per la xarxa

Sí hi ha una greu , molt greu epidèmia que s'escampa perillosa i imparable per la xarxa....la culpable és la Carme

que al bloc Itineràncies poètiques ens ha convocat a inocular el perillossíssim virus de la poesia  en el món intangible de la xarxa sense fils de l'eteri univers dels versos....Tot va començar el recent 1de juliol, imparable allau poètic sense aturador, com una febre mortal i immortal  ens ha trastocat a un munt de blocaires poetes.....hi ha molta qualitat, i perquè no dir-ho també, també quantitat de poesia pura, de poesia impura, de versos en formes clàssiques, de Tanques, haikus , sonets, i de poesia sense forma però poesia.....només portem 48 hores d'aquest itinerari roda poètica de vint-i -i tants aedes , aurigues portadors i portadores de la torxa de Caliope i Erato.....i ho confesso estic a punt de patir estrès  líric.....tan debò patís l'estrès líric i èpic més sovint perquè és un dolç patiment que s'aprima i es converteix en ploma , en so del cor, en ala delta de la imaginació, en flor oberta, en poncella de l'ànima.....n'he fet tres aportacions poètiques .....en faré més...la greu epidèmia no té topall...s'encomana fàcilment i produeix incessantment més i més poesia......si els versos fossin llocs de treball ben cert que no hi hauria mai crisi.....

INABASTABLE

Inabastable per a mi
inconsolable lluita
vora del xuclamel la vida
em xucla, mel i mató, tics tacs
papers, moments, instants perennes
i així em pren sencera l'hora
dels meus desficis de flor
i de fulla, desvestida de cel
vestida amb parracs que imploro
a la tendresa....vegetal
a la tendresa aèria....

Ànima plúmbia   Deomises.

I la tendresa aèria podrà ser abastada
Per l'ànima plúmbia que m'habita?
Peso cada mirada deixada a l'ampit
De les teves parpelles, on la nit
És reflex de les teves pupil·les
Que, tranquil·les com l'àrdua fita
Aconseguida, omple de postil·les
L'esborrany d'un amor que es bada
I s'escampa pel meu cor d'eremita.

UN LLEU BATEC

Estroncat el doll
de paraules i pèrgoles
a la platja dels teus somnis
com fills i filles d'un deu
menor que onze, dotze
campanades d'ones
dringuen l'escuma
amb un lleu batec de blau....

CAMINS ( Itineràncies poètiques 2010)

CAMINS

Els camins de les pells
nuesa de les mans que a penes toquen
dits aliens i dits propers
deixant petja i ditades
al cor .....
Pells que caminen
calçades amb carícies
pels viaranys dels plecs
d'una tendresa