Fa no gaire la anomenada cap de l'oposició al Parlament de Catalunya la senyora ciutadana Arrimadas i que pertany a un partit anomenat Ciutadans o millor ciudadanos ...va
manifestar que en cas d'un referèndum sobre si volem pertànyer o deixar de pertànyer a l'estat ....ella no acceptaria mai dels mais el resultat ( m'imagino que un resultat favorable a seguir sotmesos l'acceptaria? o no? )
Ella ens proposa tornar tres pantalles enrere, o sigui reformar la consti i millorar els diners que ens donen.....( vaja els que són nostres però mai fan el viatge de tornada ) em sona a allò de apoyaré el estatuto de Cataluña que va dir un tal Zapatero i va desembocar en la sentència del TeCè ......
Quina gran demòcrata! quin exemple ! fins i tot traeix el nom del seu propi partit .....ja que segons varies fonts un ciutadà és ...segons el diec
m. i f. [LC] Natural o veí d’una ciutat.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la ciutat. Vida ciutadana i vida agresta. Costums ciutadans.
2 m. i f. [LC] [DR] Persona que, com a membre d’un estat, té uns drets i uns deures civils i polítics.
segons la Viquipèdia :
Un
ciutadà o
ciutadana és un membre d'una
comunitat política. La condició de membre de l'esmentada comunitat es coneix com a
ciutadania, i comporta una sèrie de deures i una sèrie de
drets, dels quals els més importants són els drets de participació política, el principal d'ells el dret al
vot, que és el senyal d'identitat de les modernes
democràcies representatives predominants al món occidental.
6.1.2 Imperatiu moral: la Regla d'Or
Kant, el pensador més reconegut del Segle de les Llums, considera
que moltes persones són
menors d'edat tota la vida. Quines
persones? Aquelles que
no són capaces de pensar per elles mateixes;
aquelles que
no són autònomes fent ús de la
raó i deixen que els altres dictin el que han de fer. Kant, que
aspirava a ser major d'edat i autònom, respon a la pregunta "què
he de fer?" o a la pregunta equivalent "quin és el meu
deure?" amb un principi que ell anomena
imperatiu categòric,
un principi inspirat en la racionalitat humana i que té una
força universal, és a dir, que tothom que raoni en reconeixerà
la validesa.
Anuncia aquest principi de moralitat formulant: "
Actua només
segons aquella màxima que et permeti desitjar que ella esdevingui
una llei universal", es a dir, a l'hora d'actuar, hem de
trobar la pauta que sigui
vàlida per a mi i que, al mateix
temps, pugui desitjar que sigui
vàlida per a tothom, o sigui,
universalitzable. Diu, en poques paraules: "
actua exemplarment".
Aquest principi de moralitat és un imperatiu, una obligació
que se'ns imposa per la força de la raó, i és categòric,
és a dir, se'ns imposa sense condicions. És una nova versió
de la reconeguda
Regla d'Or de la moralitat: "
el que
no vulguis per tu no vulguis per ningú".
Desenvolupant més l'imperatiu categòric precisà
que aquest implica considerar els
éssers humans com a fins i
no com a mitjans: tota persona és un fi o un valor en si mateixa,
no podem utilitzar-la mai com a instrument per satisfer els desitjos o
interessos particulars. "
Actua tractant la humanitat que hi ha
en la teva persona com en la persona de qualsevol altre, sempre com a
fi, mai simplement com a mitjà". És un reconeixement
de la dignitat de tot ésser humà,
rebutjant tota mena
de manipulació.
Actuant així
actuo moralment, que no és el mateix
que
actuar legalment (un mer compliment de les lleis). Kant assumeix
i reforça la revolucionària distinció entre
moralitat
i
legalitat. La Revolució francesa que ell tant havia recolzat
era moral, però no legal (no era la voluntat del monarca!).
Durant segles, la voluntat del monarca, la legalitat, s'ha fet coincidir
amb la moralitat, ja que aquest deia que rebia el poder de Déu.
Així, rebel·lar-se contra la legalitat era rebel·lar-se
contra la moralitat. Amb Kant, d'aquí la força del seu pensament,
legalitat i moralitat no necessàriament coincideixen;
una
llei pot ser immoral i un comportament moral pot ser il·legal."
per tant .....
Jo proposo que es canviïn el nom urgentment per un altre de més adient a la seva ideologia .
