Paisos Catalans

dissabte, 31 de desembre del 2011

BON ANY 2012!!!!

http://ca.wikipedia.org/wiki/Home_dels_nassos
Curiós, si en lloc d'acabar el 2011 estiguéssim cap al 1798 per exemple, i a més  portessin Barret frigi o gorra frígia  avui seria el dia del granit ...i em sembla que per encarar aquests any nou que iniciarà demà el seu camí tindrem granit a dojo....alguns tenen la cara d'aquest material i d'altres, la gran majoria picarem pedra ....però no volia posar-me seriosa, no m'esgarraran el present ni el futur ....us desitjo un molt bon any 2012 , més concretament tres-cents seixanta-sis desitjos , un per cada dia de l'any: paciència, felicitat, i-lusió, dinamisme, coratge, amor, amistat, companyonia, solidaritat, llibertat, independència, feina, diners suficients per tenir una vida digna, educació, cultura, sanitat pública, confiança, esperança, lluita, fe, lectura, escriptura, entrega, alegria, resistència, poesia, literatura, memòria, música, ball, xerinola, família, tendresa, dolçor, ironia, bon humor, gastronomia, autonomia, rauxa, disbauxa, carícies, abraçades, petons, moixaines, tolerància, integració, acceptació, rebel·lia, realisme, utopies, somnis, pintura, museus, cinemes, teatres, blocs, webs, vídeos, viatges, sorpreses, regals, obsequis, intercanvis, comunicació, relacions, salutacions, besades, cordialitat, pensaments, agudesa, saviesa, coneixement, innovació, enginy, concert ( econòmic), concerts musicals, cants, cançons, ideals, projectes, plans, temps, realitzacions, intel·ligència, diligencia , efectivitats, eficàcia, eficiència, beneficis, bondat, paisatges, arbres, plants, flors, poemes, odes, sonets, rimes, altaveus, tornaveus, follia, follets, fogueres, flames, ciris, espelmes, perfums, colònies,  aromes, sensacions, sentiments, sensualitat, suavitat, serenor, sapiència, sort......i així fins 366......( ho sento només n'he posat seixanta i escaig.....ho haureu de completar vosaltres....)
Bona entrada i bona sortida!
Us desitjo un any diferent, nou, esplèndid......2012!!!!
Fins l'any vinent......total....serà demà....  aquest any enlloc de raïm em beuré dotze cacaolats! si voleu veure l'anunci del 1 de gener:

dijous, 29 de desembre del 2011

LLIBRES llegits 2011

Per no faltar a la tradició que em vaig copiar del XeXu i de l'Assumpta posaré la llista dels llibres llegits enguany, com veureu no arribo ni de lluny al virtuosisme de la darrera llista de llibres que va publicar l'Assumpta on posava colors diferents i tot i estaven ordenats, jo encara gràcies que més o menys els tenia mig anotats...única cosa és que van ordenats pels autors, i com podreu comprovar de literatura ben pocs i de novetats de l'any encara menys, ha estat un any en que hagut de llegir força llibres especialitzats i he anat molt de bòlit ...
1. Anglada Maria Àngels: No sé jugar amb màscares.
2. APA  Manual diagnostico y estadístico de los Transtornos mentales  DSM-IV 
3. APA DSM IV TR Breviario, criterios diagnósticos . 
4. Barbery Muriel ;La elegancia del erizo.
5. Beyebach Mark ;200 tareas en terapia breve.. 
6.Caro I  Hacia una pràctica eficaz de las terapias cognitivas.
7. Caro I  Manual de psicoterapias cognitivas.
8. Casacuberta D; Rubio N ( coords) Acción cultural y desarrollo comunitario.
9. Catul: Poesies .
10.  Closas Daniel  100 mites de la ciència
11. Damasio A, Y el cerebro creó al hombre.
12.Feixas G (coord) Teràpies Psicològiques.
13. Feixas G y Miró MªT Aproximaciones a la psicoteràpia.
14. Fiorenza A; Nardone G La intervención estratrégica en los contextos educativos.
15. Holmes Jeremy; Teoría del apego y psicoterapia.
16. Steve Karpman ; Salir del triángulo dramàtico.
18.Kübler-Ross E: Sobre el dol i el dolor
18.Lillo N i Roselló E Manual para el trabajo social comunitario
19. Lorenzini R y Sassaroli S .Miedos y fobias . 
20. Marai Sandor: La gavina.
21 Mompó Francesc i Climent Mercè : Somiant amb Aleixa
22 Mora F. Genios,  locos y perversos.
23 Murakami H ;Tòquio Blues.
24. Ramirez José M i García G;  Manual pràctico para elaborar proyectos sociales.
25. Rampin Mario; la palabra justa.
26. Riberas G et al, Disseny de les intervencions socioeducatives.
27. Riera Nuria Una ola con sabor a pez.
28. Riso Walter El camí dels savis.
29. Salinger J.D. Nou contes.
30. Serrat Albert; PNL para docentes.
31. Strout Elizabeth ,Olive Kitteridge
32. Torres Marius: Poesia .
33 Villegas M ; El error de Prometeo . Psico(pato)logía del desarrollo moral.
34. Zweig Stephan: El Món de l'ahir




dimecres, 28 de desembre del 2011

228è Joc literari ( proposat per J.M Tibau)

228è Joc literari 

"Un camió carregat amb 5.500 pollastres ha bolcat aquest dimarts a la tarda a la rotonda de l'autovia C-42, a Tortosa." Aquesta notícia és de fa vuit dies però jo el pollastre del fons del camió a mà esquerra us contaré la veritable història; en realitat el camió el varem bolcar nosaltres , indignats pel maltracte al que som sotmesos i per escapolir-nos d'un retallada d'ales en un 5% i la minva de les condicions sanitàries avícoles, en defensa de la nostra identitat de pollastres autònoms i independents vam decidir que aquell camió que unilateralment ens menava a la mort i la desaparició de les nostres plomes, (per cert s'ha de dir que ja fa massa massa temps que es tenen ben plomats) havia de bolcar i així poder alliberar-nos d'aquest destí.....però per sorpresa meva i d'alguns indignats i aguerrits pollastres més, uns quants es negaren a deixar el vehicle i van romandre allà arraulits i porucs esperant no sé quins pactes promesos per la companyia avícola ......i jo us dic: companys companyes gallines, pollastres i pollets uniu-vos! rebel·leu-vos! cap més ou! no ens deixem plomar mai més!  serem aviram independent o no serem! 
Pollastres no us deixeu tallar les ales, no tanqueu els becs! seguirem lluitant ! bolcarem els vehicles presó ! farem una marxa cap a la casa virtual i demanarem una part del pressupost i un conveni col·lectiu digne!
I aquesta és la nostra cançó: 

divendres, 23 de desembre del 2011

US DESITJO BON NADAL

Sí us desitjo un Bon Nadal i un bon sant Esteve i unes bones festes i un tió que sigui bo i us cagui ( amb perdó) coses bones i dolces...i us desitjo paciència si com cada any tampoc ens ha tocat la grossa ...esperem que sigui el proper any....i que somieu amb un món millor...que feu possibles els somnis i els traslladeu ni que sigui una mica a la realitat .....

Que l'aiguabarreig dels camins viscuts tregui profit de totes les passes donades....que mirem cap endavant i que  fruïm  el present  intensament, que aprenguem del passat i preparem el futur , que puguem mantenir l'esperança no com una espera passiva sinó amb el convenciment que tot està per a fer i tot és possible ( sí m'he copiat del poeta).....
I com que avui m'he trobat amb una amiga que ve de tant en tant perquè viu a les terres d'Aragó ens hem regalat mútuament un test petitet de trèvol de la sort enlloc del tradicional vesc.... no és el de la foto però espero que es faci gran i acabi assemblant-se ...això doncs BON NADAL i que el trèvol de quatre fulles ens doni sort a tort i a dret ( ara que anem de tort i de drets en van quedant pocs....)
Els millors desitjos de felicitat per a tots vosaltres blocaires !!!

diumenge, 18 de desembre del 2011

Bocca della verità

RELATS CONJUNTS


Una llegenda conta que si ets un mentider per saber-ne la veritat i desemmascarar-te només has d'introduir , amb il-lusió, la mà dins la boca de la veritat, si menteixes se't cruspirà els cinc dits, les cinc ungles i el canell i restaràs per sempre més amb una mentida de més i una mà de menys..... és per aquesta llegenda que la bocca della veritat fa segles que no funciona, és a dir, no hi ha gairebé ningú que s'hi apropi ...i encara menys ningú que gosi posar-se a prova no fos cas...un dels darrers que va provar-ho, encara que no consti a cap llibre d'història fou el famós Napoleó ....recordeu que gairebé sempre solien mostrar-lo així:

En realitat la "culpa" va ser de la primera esposa: Josefina , quan tot passejant per davant de la bocca va reptar-lo a ell, amb ínfules d'emperador mundial, a  jurar que l'estimava....ell ofès va acceptar i la bocca , que ja sospitava el repudi, se li va empassar part de la mà....és per això que s'amagava el monyó dins la armilla....

dijous, 15 de desembre del 2011

No hi ha més bròquil !!!

http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Romanesco_Broccoli.jpg
Dijous no pas gras més aviat prim, dia 15 , pocs dies per acabar ja l'any, jo patint una gastroenteritis vírica, una passa,  com el metge va dir-me , no pas una passa per la humanitat sinó una gran inflamació de budells i estómac que feia anar cap enfora el que havia d'anar dins ...i no segueixo que no cal...ara amb mig cos regirat sembla que vaig millorant , avui no tinc febre, i les nàusees, per sort, em provenen més del context actual polític i econòmic que del meu maltractat païdor....que si ens estrenyen més  potser haurem de buidar el pap tots ....però què s'han pensat? ens roben tres quarts del nostre PIB, se'ns carreguen L'Estatut, i a sobre ni fons de competitivitat, ni fons de res..només a exigir i demanar, fa temps, molt temps, a Catalunya  es va produir l'anomenat Tancament de Caixes , trobo que ja va sent hora que ens plantem d'alguna manera i no pas per quedar-nos palplantats sinó per a dir ja n'hi ha prou! s'ha acabat el bròquil!!!!   fa temps que no em surt gaire la vena literària i em sap greu però com deien són mals temps per la lírica! 
Us recomano especialment la contraportada del diari Ara on L'Empar Moliner  fa ús de la seva especial ironia en Què es deu?  diguem que compara el retard dels pagaments amb la seva situació personal ( la de tothom en definitiva) i es planteja seriosament ajornar el pagament dels productes al super mercat, deixa de pagar l'Iva etc ....
Per cert a mi que sempre he pagat a Hisenda si és que m'ha tocat fer-ho, per sort no gaire, enguany que m'havien de tornar dues-cents euros encara no n'he vist ni cinc... sí s'ha acabat el bròquil i n'estem fins els pebrots! i prou d'agafar el rave per les fulles!

dissabte, 10 de desembre del 2011

Dia de l'aixadell, Frimari....esmolem l'eina! (actualització)

Avui és, segons el calendari republicà gal d'allà per la revolució francesa, ha plogut molt des de fa tres segles, el dia de l'aixadell...i l'hem fet servir de meravella l'aixadell....per tres cops, tres gols i un molt bon futbol....un bany de futbol! ha guanyat el futbol!
AIXADELL o XADELL m.
|| 1. Eina que consisteix en una fulla de ferro llarguera que a un cap té tall i a l'altre du un ull per on passa un mànec curt de fusta, i serveix per fer clots no gaire fondos i per arrabassar herbes, manejant-la amb una sola mà (Ribes, Ripoll, Pobla de L., Torelló, Vic, Castellterçol, St. Feliu de C., Pineda, Barc., Valls, Tortosa); cast. escardillo.
|| 2. Eina consistent en una fulla de ferro que enmig té un ull per on passa el mànec, al cap de davant té tall horitzontal i al cap de darrere un altre tall, senzill o forcat, també horitzontal (Olot, Rupit, Sta. Col. de Q.); cast. escarda.
|| 3. Eina que consisteix en una fulla de ferro llarguera que a un cap té tall i a l'altre té un ull per on passa un mànec llarg de devers 80 cm., i serveix per cavar i tallar rels o brossa, manejant-la amb les dues mans (Eiv.).
    Fon.:
əʃəðéʎ (Olot, Ripoll, Rupit, Torelló, Vic, Pineda, Barc.); əјʃəðéʎ (Sta. Col. de Q., Valls); aјʃadéʎ (Tortosa); ʃəðéʎ (Ribes, Pobla de L., Castellterçol, St. Feliu de C., Eiv.).
    Intens.:
xadellet, xadellot, xadellàs (Pobla de L., Eiv.).
    Sinòn.:
|| 1, caveguell, aixadella

I tot observant el galdós caos europeu , i tantes coses funestes, val més agafar aquesta eina del camp : l'aixadell i comença a tallar, ni que sigui a poc a poc l'herba alta del camp madrileny  o si més no poder arrencar unes quantes males herbes...

De http://www.enciclopedia.cat/    que no haguem d'usar l'eixartell, i ull amb el brec!
aixadell. [eixartell, grapa]. [agr] Aixada petita de fulla estreta, usada
per a arrencar herbes entre els blats, treballar els solcs ...
xapolí. [agr] Aixadell.
xapolina. [agr] Aixadell.
eixartell. [agr] Espècie d'aixadell forcat, de tres puntes, per a arreplegar fems.
brec. [agr] Part punxeguda de l'aixadell.
xapeta. [agr] Aixadell.




diumenge, 4 de desembre del 2011

Pedra, paper o tisora?

Fa dos anys vaig escriure això:De la matèria dels somnis i fa un any això altre:Entrada set-cents-vint...bateria carregant-se avui ...és diumenge , el post o entrada és la que fa el número vuit-cents setanta-cinc (875)....avui segons el vell calendari republicà francès de la revolució del 1789 som a 14 de Frimari dia de l'avet; no sé si és també la tant refotuda crisi del deute o és regulació natural , el primer any vaig publicar la espaordidora xifra de 524 posts, l'any següent vaig baixar a 207 i enguany vaig pel post 144....i segons l'amo blogger l'octubre del 2009 bat el record particular de visualitzacions de pàgina amb 2692, el més baix ha estat l'agost del 2011 amb només 1086, a l'octubre la cosa va remuntar a 2005 visualitzacions i el novembre ha minvat a 1958; més dades: de comentaris en tinc 6756 ( comptant els meus)....dispenseu que tregui tanta dada i tanta xifra....amb l'exterior ple de dades també, em dec haver encomanat, tanmateix em plauen més aquestes dades internes del bloc que no pas les que llegeixo a la premsa, moments com aquests em fan mirar-me el melic que és la primera part que em van retallar , ja, només néixer ....i així anem , sense cordó umbilical ....
Pedra, paper o tisora?
De moment la tisora guanya al paper, lleis, convenis constitucions i Estatut són paper mullat....però ull! la pedra guanya a la tisora, és clar que el paper ( drets, convenis pactats, lleis, normes, Estatut) també pot guanyar a la pedra!


Perdoneu però algú ho havia de dir!

dijous, 1 de desembre del 2011

Dia mundial de la lluita contra la SIDA

Posem-nos llacets vermells no només avui sinó cada dia; no abaixem la guàrdia, la prevenció és la millor arma, useu preservatius, i recordem que no s'encomana per fer una abraçada, ni per fer un petó , encara hi ha molta gent que estigmatitza i separa, tenen una malaltia o bé són portadors del virus  sense presentar símptomes; afecta a heterosexuals igual que a homosexuals, dones i homes, petits i grans, també és cert hi ha  persones que s'han infectat per ser drogodependents i nens que s'han infectat perquè les seves mares ho estaven....gràcies a l'experimentació i investigació han aparegut nous fàrmacs que  han permès millorar  la supervivència i la qualitat de vida ; però encara cal molta més feina; de prevenció, d'explicar a tothom que  es pot evitar amb unes senzilles mesures higièniques; que els qui són portadors no són culpables de res; que necessiten el nostre suport, la nostra amistat, el nostre afecte .....fa anys , quan treballava amb persones discapacitades psíquiques , vaig tenir un alumne que era portador , prenia un munt de medicaments cada dia, vivia en una aldea infantil SOS , la mare en tenir-lo li va passar el virus , ella va morir, el pare el maltractava ,i per això havia anat a viure , tutelat per la DGAIA, a un centre; el xaval negava la seva realitat i era molt important que acceptés saber, que acceptés parlar-ne i fer-lo conscient per tal que efectués uns rituals higiènics correctes; si ja és complicat en persones "capacitades" més complicat ho vam tenir.....vam haver de coordinar-nos amb els educadors del centre i també amb els professionals d'una associació : Actua,( crec que ara ja no existeix )per tal d'actuar de manera sincrònica; mai oblidaré la difícil conversa que vaig poder tenir amb ell....Aaron ara deus tenir ja 25 o 26 anys no sé on deus estar ni amb qui vius, però sempre sempre et recordo , especialment en un dia com avui. La darrera vegada que et vaig veure estaves content d'haver acabat la formació en jardineria, se't veia bé i feliç....la incertesa que planava damunt teu era on aniries a parar quan arribessis als 18....espero que tinguis tot el suport i l'afecte que et mereixes i un lloc on viure...va per tu Aaron!

diumenge, 27 de novembre del 2011

Ànima perduda

T'he cercat endebades
no hi ets , no t'he trobat
potser has caigut, fruit de la crisi
aquest arbre estrany inventat
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Vincent_Willem_van_Gogh_047.jpg?uselang=ca
on ets? on ets ànima?
potser has fugit amb l'ànim
potser us heu aparellat

animus jocandi
animus maendi
animus narrandi
torna aviat!

dissabte, 26 de novembre del 2011

Fluctua nec mergitur? enfonsant el vaixell!

Desanimada és a dir sense ànim, sense ànima ....veient com la metàfora del timó i el vaixell dels qui es van autoanomenar com el govern dels millors fan el mateix que els pirates del còmic de l'Asterix ...ells mateixos enfonsen el vaixell a cops de destral, contents de no haver-se deixat enfonsar pels gals....
Sanitat...educació...cultura catalana, tv3 ....amb menys farem menys...ja tot perilla...menys les butxaques d'ells....

dijous, 24 de novembre del 2011

Abans s'atrapa a un mentider que a un coix


 

Rajoy: "Del Prestige salen unos pequeños hilitos" (5/6/2002)



http:www.internauta.org


El PP i el fons de competitivitat: un cas flagrant de demagògia




El futur president espanyol s'ha prodigat els últims anys per Catalunya en un intent d'esborrar el record de la seva campanya contra l'Estatut. Fins i tot va arribar, el 6 d'abril, a fer una visita institucional al Parlament. I va aprofitar aquella estada per fer una picada d'ullet a l'executiu d'Artur Mas, que aquells dies estava immers en una batalla política amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero pels anomenats fons de competitivitat, una partida de 1.450 milions prevista al nou finançament autonòmic que el ministeri d'Economia es negava a avançar, tal com havia fet altres anys. Rajoy va donar a entendre que si ell fos el president, avançaria aquests diners perquè ell era "partidari de complir la llei".
El 10 de maig, els diputats del PP van votar al Congrés a favor d'una moció de CiU que reclamava el traspàs a la Generalitat d'aquests fons. I fins a l'últim dia de campanya, el PP català ha aprofitat per carregar contra l'executiu de Zapatero per no haver pagat aquests diners a Catalunya. Però ahir, tres dies després de les eleccions, Jorge Fernández Díaz va deixar clar que aquests diners no es poden avançar "ni de broma".
El més trist és que tothom sabia que el PP no podria afrontar aquest pagament en les actuals condicions (i per això el mateix Andreu Mas- Colell es va negar a incloure'l en els pressupostos), però no és per això menys denunciable l'actitud que ha tingut el PP amb aquest assumpte. En un moment com l'actual, amb una crisi a la qual no es veu sortida i amb els mercats vigilant els comptes públics, l'ús de la demagògia pot ser perillós, a més de suposar una evident manca de respecte a la ciutadania.
El Govern català ja sap ara que encara té menys marge financer. I, a sobre, l'actual executiu socialista es nega a pagar els 700 milions que pertoquen a Catalunya per a infraestructures. Populars i socialistes tindran a partir d'ara molt difícil qualsevol crítica a les retallades del Govern.
L'ara editorial


dilluns, 21 de novembre del 2011

Dilluns primer dia de Frimari, dia de Fiteuma

Doncs sí avui dilluns negre o blau ( ràbia em fa que s`apropiïn d'un color que m'agrada tant) primer dia de Frimari dia del fiteuma
Fiteuma (Phyteuma) és un gènere de plantes amb flor dins la família Campanulàcia (Campanulaceae).
És un gènere originari d'Europa i Àsia occidental.
Les plantes del gènere fiteuma són herbàcies i perennes. Fan fins a 90 cm d'alçada. Les fulles estan en disposició alternada i de forma variable dins la mateixa planta. Flors en panícula i fruit en càpsula amb nombroses llavors.
El gènere conté de 40 a 45 espècies.http://ca.wikipedia.org/wiki/Fiteuma

Com el o la fiteuma som perennes, i de la família de tocar campanes....almenys no tenen tots tots els batalls ...si cal tocarem a sometent , i de les flors traurem múltiples llavors que ens permetin germinar i florir ( de flor no pas de florir-se).......a més sembla que alguns gèneres de fiteuma tenen propietats expectorants i antiinflamatòries ....
Tota la Gàl·lia ocupada? Nooooo dos llogarets amb llengua i cultura i història resisteixen a l'invasor.....us adjunto un interessant article del director de vilaweb Una nit per a mirar-se els mapes 

diumenge, 20 de novembre del 2011

Jour de rouleau? jamais! (almenys a Catalunya) actualització

 Espero que no sigui un mal auguri, avui segons el calendari republicà francès que va ser vigent des 1793 al 1806; cada dia estava dedicat a una planta, producte hortícola  o un estri , o maquinària del camp, avui segons aquest calendari és el darrer dia de Brumari, i ai és el dia del corró, de moment si mirem el cel, encara hi ha esperances: avui hi ha alerta de risc de xàfecs , i ha sortit el sol a treure el nas, no sé si estendre o no la roba ....ara no plou, els fats ens permeten anar a votar sense paraigües....aprofitem l'avinentesa i no fem cas del  jour de rouleau, jo ja he anat a votar, sense il·lusió però amb un bri d'esperança; he votat diferent al Congrés que al Senat....en els dos casos partits d'esquerres , catalans i diguem-ne minoritaris....he observat amb preocupació com la pila de  paperetes pertanyents a un partit , ( que si els polítics tinguessin vergonya i dignitat no hauria d'existir) estava a un nivell més baix que les altres ( bé el nivell baix baix ja el suposava però d'una altra manera) i he sortit amoïnada....ara a esperar que faci sol i els xàfecs no durin gaire estona....
Ja ho diuen...plou sobre mullat....jour de rouleau,  jamais!

última hora  ...segons els primers sondejos els de la gavina han arrasat a les espanyes...almenys de moment no han pogut amb Catalunya ni tampoc amb Euskadi....i sembla que ERC traurà millors resultat que a les anteriors generals i ICV també....no em fan gens de gràcia els prepotents ni els xulos...ni que la gent siguem tant babaus ....ha funcionat ....la propaganda de donar-ho tot per fet abans de celebrar les votacions ha funcionat, els qui s'han desanimat i no han anat a votar, el qui passen de tot, els qui proclamaven abstenció.....i el senyor Hondt....entre tots se n'han sortit...començaré a escampar rumors des demà mateix a veure si també em funciona ....sabeu ? la grossa de nadal tocarà a BCN i un dels dècims serà el meu! ho aniré repetint i demano que ho passeu....aixi segur que em toca!

divendres, 18 de novembre del 2011

Tardor( relats conjunts)

                                                                      
http://ca.wikipedia.org/wiki/Giuseppe_Arcimboldo

Vaig anar adelerat cap al mirall gran del saló , amb calfreds i suor freda , la pell humitejada i els llavis secs, després d'haver-me despertat de sobte d'un terrible malson.....encara tenia dintre meu aquelles visions terribles i les veus que em ressonaven a l'oïda....nas de patata! tens el cap de carbassa! de tant vi que beus els cabells se't tornaran pàmpols i gotims de raïm; les teves orelles seran de mandarina , grans tubercles et menjaran la cara , el teu coll de nap t'immobilitzarà el moviment natural, els teus llavis seran trossos de tomàtec i no tindràs cos , ni tors ni cames ni mans ni braços , seràs un bust vegetal i el teu cervell estarà ple de terra , sense pensaments ni sentiments restaràs condemnat a ser devorat per boques famolenques d'aquells que pateixen gana, per ocells que et picotejaran els ulls ....quin esglai! seguia corrent amb totes les meves escasses forces, que m'abandonaven per moments i els peus se'm feien lloses que , amb prou feines, podia arrastrar pel mosaic del passadís llarguíssim que menava vers el gran saló dels miralls....volia mirar-me , volia, necessitava comprovar si estava despert o dormia, si era un somni, o el malson continuava....no gosava a baixar la mirada no fos cas que enlloc de cames tingués dues tiges i les mans fossin fulles de palmera....i per fi em trobava davant el mirall...i vaig veure la meva cara reflectida.....ohhhhhh deus del cel! encara era pitjor: 

dijous, 17 de novembre del 2011

Pluja de paraules! si us plau votem!

No escric gaire aquests dies i no per manca d'inspiració ( respiro ) si no per excés de feina...quan arribo al vespre a casa tinc el cap a vessar i el cor humitejat amb tanta pluja de la dels núvols i de l'altra...confesso que no he seguit cap debat( debat?) electoral...i que m'agafen basques i suors fredes quan veig , com ahir, el xulopiscines del Ra-Jo-Y? dient que pa xulo ell i que ningú li dirà el que ha de fer...suposo que es referia a la senyora Merkel i companyia....ja hem pogut comprovar que els anomenats "mercats" estan plens de confiança cap a les seves propostes( crec que passarà a inscriure's en el llibre Guiness per haver estat més temps parlant sense dir res de res...la pura insubstancialitat) amb el resultat pitjor en quant a la amiga -enemiga cosina de risc més alta de tota la curta història de l'euro a l'estat espanyol!!!! Fantàstic! tanmateix malgrat tingui ganes d'engegar a dida les paperetes mullades d'unes votacions encara regides per lleis electorals injustes i sesgades, aniré a votar! no us diré aquí però serà a un partit diguem-ne d'esquerres ....perquè m'agradaria tant que es quedessin amb un pam de nas i la boca oberta aquest arrogants que es creuen ja amb tot guanyat abans de decidir! m'agradaria tant veure les cares de decepció! Tot plegat em recorda a un còmic Astèrix a Còrsega en les vinyetes en que primer omplen les urnes amb paperetes i després les tiren al mar .....
Preguem que el cel no ens caigui damunt el cap! i aneu a votar! que si no votaran els de "dretes" ( es veu que aquests sempre hi van)

 URNA f.: cast. urna.
|| 1. Vas més o menys profund per a contenir aigua o un altre líquid o per a guardar-hi perfums o altres coses precioses. D'or la tarraça | urna o taça, Spill 11262. Ja l'aixequen airòs en belles curves | com d'urna grega se contorna l'ansa, Costa Trad. 56.
|| 2. Vas a manera de gerra per a guardar les cendres d'un difunt.
|| 3. Vas o capsa on es guarda l'hòstia en el monument del Dijous Sant.
|| 4. Vas o caixa on es dipositen les cèdules, boles, etc., en una votació o sorteig. Las scèdulas dels noms se posan dins de una urna, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli, 400).Acudir o Anar a les urnes: participar en les eleccions polítiques.
|| 5. Vitrina de forma quadrangular, semiesfèrica o oblonga, destinada a guardar-hi visible i preservat de la pols algun objecte, com una imatge, un joiell, etc.
|| 6. Part essencial de l'esporogoni de les molses.
|| 7. fig. Òrgan o facultat on es guarda un sentiment, un record, etc. Dixós qui les guarda en l'urna | d'una memòria feel!, Collell Flor. 104. L'aroma del desig que dintre l'urna | del nostre cor a Déu sacrificam, Alcover Poem. Bíbl. 64. Se va rompre dins mi l'urna del plor interior, Riber Miny. 163.
    Fon.:
úɾnə (Barc., Palma); úɾna (Val.).
    Intens.:
—a) Augm.: urnassa.—b) Dim.: urneta.—c) Pejor.: urnota.
    Etim.:
pres del llatí urna, mat. sign. |||| 1, 2.http://dcvb.iecat.net/

diumenge, 13 de novembre del 2011

Pluja, vapor i velocitat. Turner

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joseph_Mallord_William_Turner


Aquest poema 'ha fet pensar en el pintor Turner:

Poema

Capficada entre finestres virtuals,
la tarda em passa oberta al món, diuen.
amb un descuit he fixat la vista al meu balcó,
de cop he vist un Turner de cel i núvols
i he pensat en la bellesa 
tant propera...
calaix
 
Ara mentre plou , m'imagino que la vida igual que en aquest quadre va plena de pluja i de baf i de velocitat, minsa velocitat dels trens d'abans, cavall de ferro vomitant fum espès de cendra i  de carbó....ara en aquest moment estem muntats, a desgrat , en un cavall desbocat que salpa veloç , sense possible topall, cap a el país del mai més, tendra i trèmula evocació dels temps que ja no són, que no seran....ahir encara podia admirar una lluna rodona i grogosa dalt d'un cel gairebé ras, i vaig albirar entre somnis o vigílies, imatges  properes que s'han anat allunyant....i allunyant...que s'han fet absència per sempre, escletxa i ferida ....si recordem esborrem aquest forat i l'emplenem de paraules, de sentiments i de vida....plou a fora, a fora plou, i amb prou feines queden locomotores que treguin fum ....ara de fum i de foc els queixals del seny ...només...queixals i dents per a mossegar la vida i esgarrapar minuts al temps que gira, plou, plou i prou que prou...la bellesa i la vellesa tant propera... 

dissabte, 12 de novembre del 2011

Les 7 promeses electorals d'Elfreelang


1. Prometo que cap asteroide posarà en perill la terra ( com l'asteroide -2005-yu55-) per això he parlat amb el Petit Príncep ( l'únic príncep que admeto entre les meves amistats, i un dels pocs que no ha est mai sota sospita de cap mena de frau) i des del  seu  Asteroide_B-612 ( anomenat Veronika en realitat) a part de tenir cura de la seva rosa i netejar periòdicament el seu volcà , s'encarregarà de vetllar la terra.
2 . Prometo abolir la moneda, totes les monedes, el bitllets, els bancs, les caixes i la borsa; funcionarem amb bancs de temps i mercats d'intercanvi, qui sàpiga arreglar aixetes ho farà i qui sàpiga cuinar ho farà....és a dir cadascú bescanviarà per serveis i per altres coses que hagi de menester segons allò que pugui fer per l'altre....
3 . Prometo  abolir les fronteres, els estats i els governs, cada barri, cada districte cada racó funcionarà per assemblea on tothom tindrà veu i vot.
4.Prometo i declaro lliures tots els habitants del planeta estiguin on estiguin i facin el que facin, tothom serà responsable de sí mateix i obrarà amb plena consciència i s'atendrà a les conseqüències dels seus actes....
5.Prometo que faré compartir i repartir els bens materials i les riqueses entre aquells i aquelles qui no en tinguin, des d'ara tothom serà  valuós per allò que sàpiga fer, per les seves capacitats i competències personals.
6.Prometo que mai més es faran falses promeses ni es diran mentides ( les piadoses potser sí)
7. Prometo que que ens esforçarem per a fer els somnis realitat i la realitat un bell somni.

No Elfreelang sola no pot fer realitat aquest programa de promeses, per això us demano que us afegiu, tothom està convidat a prometre  promeses, tothom que  evidentment estigui compromès a  comprometre's....
Si no ho fem nosaltres qui ho farà?
 


Je soulevai le seau jusqu’à ses lèvres. Il but, les yeux fermés. C’était doux comme une fête. Cette eau était bien autre chose qu’un aliment. Elle était née de la marche sous les étoiles, du chant de la poulie, de l’effort de mes bras. Elle était bonne pour le cœur, comme un cadeau. Lorsque j’étais petit garçon, la lumière de l’arbre de Noël, la musique de la messe de minuit, la douceur des sourires faisaient ainsi tout le rayonnement du cadeau de Noël que je recevais.
« Les hommes de chez toi, dit le petit prince, cultivent cinq mille roses dans un même jardin... et ils n’y trouvent pas ce qu’ils cherchent.
— Ils ne le trouvent pas, répondis-je...
— Et cependant ce qu’ils cherchent pourrait être trouvé dans une seule rose ou un peu d’eau...
— Bien sûr », répondis-je.
Et le petit prince ajouta :
« Mais les yeux sont aveugles. Il faut chercher avec le cœur. »

Je soulevai le seau jusqu’à ses lèvres. Il but, les yeux fermés. C’était doux comme une fête. Cette eau était bien autre chose qu’un aliment. Elle était née de la marche sous les étoiles, du chant de la poulie, de l’effort de mes bras. Elle était bonne pour le cœur, comme un cadeau. Lorsque j’étais petit garçon, la lumière de l’arbre de Noël, la musique de la messe de minuit, la douceur des sourires faisaient ainsi tout le rayonnement du cadeau de Noël que je recevais.
« Les hommes de chez toi, dit le petit prince, cultivent cinq mille roses dans un même jardin... et ils n’y trouvent pas ce qu’ils cherchent.
— Ils ne le trouvent pas, répondis-je...
— Et cependant ce qu’ils cherchent pourrait être trouvé dans une seule rose ou un peu d’eau...
— Bien sûr », répondis-je.
Et le petit prince ajouta :
« Mais les yeux sont aveugles. Il faut chercher avec le cœur. »

dijous, 10 de novembre del 2011

Digues que m'estimes encara que sigui mentida

Massa jove per dir adéu Montserrat ! Ja no és temps de cireres i encara ens demanen i ens prenen el sabó per tanta roba que hem de rentar! Els catalans i catalanes comencem a perdre el fil de la memòria que ens uneix al nostre passat i el teu ingent i magnific treball sobre els catalans als camps nazis ens ajuda a trobar aquest mal record per a no oblidar-ho....vas escriure i descriure el teu món a través dels teus llibres...vam pronunciar adéu a Ramona i gràcies a tu vàrem pintar totes les hores i els minuts de la nostra joventut de color violeta ....

I jo una noia de 15 o 16 anys, no recordo més que en nebulosa el record viscut, durant una presentació d'un llibre ( no era teu sinó d'algú altre del qui he oblidat el nom i el títol) acompanyada d'un vell amic del pare, escriptor també, et va conèixer ( si podem usar el mot en un senti molt laxe) i va bescanviar unes paraules maldestres amb tu....aleshores estaves preparant el teu llibre sobre els catalans als camps  nazis .....

I tinc un altre punt de coincidència ....tu no ho vas saber mai, vaig conèixer i compartir una tarda amb el teu fill petit....jo aleshores ja amb 16 o 17 anys i dins una colla diversa i variada de companys, amigues i conegudes...va resultar que una de les noies era el cangur del teu fill.....i el va dur a passejar amb nosaltres...què devia tenir? un anyet potser...era rosset , preciós....més tard la vam acompanyar a deixar la criatura a recer... davant una porta d'una casa de la dreta de l'Eixample ....i li vam dir adéu i el nen va  correspondre amb aquella manera tant dolça que tenen els petits de fer adéu amb la mà....
Digues que ens estimes encara que sigui mentida....

diumenge, 6 de novembre del 2011

La pluja bruixa ( versos necis)

La Pluja bruixa
no plou maduixes
bruixa la pluja
em mulla les cuixes.
Ni paraigües ni orgues 
bassals ,bassiols, tolls
pantalons i peus molls.
La pluja bruixa
fa  que canti el terrat

amb raucs de granota
plou sobre mullat



La pluja bruixa
no calabruixa.
El gos no buixa.
Només en ruixa,
la pluja bruixa.

Carme 

El xarbot en fou bruixot,
per un biot
i en toll massa al·lot.

Jordi Dorca

Bruixes amb barrets de punxes
fent la burxa sota la pluja.
Tot transformant xauxa en disbauxa,
fotent-li al seny, cal més rauxa.
Rafel

dijous, 3 de novembre del 2011

Entrar i sortir

Em fa gràcia que el tauler aquest nou o interfície o com es vulgui anomenar em digui això de crear una nova entrada...ai si pogués crear , així del no-res una nova entrada per cada ocasió i una nova sortida per tots els dolors i els mals que ens inquieten....tot es pot reduir , sent molt reduccionista  a l'equilibri entre allò que entra i allò que surt ( i que ningú pensi malament...encara que ben mirat  tothom és ben lliure de pensar el que vulgui...i no seré jo qui digui quin pensament és dolent ni quin és bo...) Si entrem més calories de les que surten ens engreixem; si n'entren menys del que ens calen ens surt la fam, el cos i el cap no funcionen bé i ens aprimem, ens amagrim i ens debilitem....
Si entrem menys diners dels que fem sortir anirem a mal borràs ( l'eterna qüestió entre el que entra i surt de Catalunya ) ...si n'entrem més del que gastem aleshores estalviarem...
Entro i surto surto i entro ....entrem a la vida quan naixem i sortirem quan ens toqui sortir ...ningú tria quan entra...i un cop dins  maldem per a retardar la sortida....
Avui he entrat al metro, n'he sortit, després he entrat a l'autobús , i he sortit per tornar a entrar, a l'institut, i un cop dins he entrat per una porta, després he sortit per una altra, he baixat escales , les he pujat, he entrat a classe, després he sortit....he entrat a la sala de profes ...més tard he sortit...més tard he entrat al departament , i he sortit , i tornat a sortir per una porta, i he tornat a sortir per una altra..he entrat a l'autobús...i he sortit...he entrat al metro , he sortit del metro, he entrat a casa, he entrat a Internet, a blogger, al meu bloc he fet l'entrada i ara hi sortiré...més tard entraré al llit, entraré al món privat dels somnis, en sortiré, i així vaig fent entrades i sortides...i aquesta entrada m'està quedant com una sortida de to , potser...

dimarts, 1 de novembre del 2011

Quants d'aquest set mil milions mengen cada dia?

Set mil milions de persones reunides damunt d'una bola plena d'aigua i de terra juguen a tocar i a parar...de sobte algú es gira i crida : qui ha sigut?
Em pregunto quants d'aquest mils de milions passen gana, set,..quants no tenen sostre?
Aquí a Europa, la vella i atrotinada Europa també es juga a tocar i a parar? es van proposar com a fita el 2000 que en un període de 15 anys o sia  el 2015 es complissin  els Objectius de desenvolupament del mil.leni
( l'ONU) ah i va ser subscrit per tots els països membres.


Els vuit objectius són:
  1. Eradicar la pobresa extrema i la fam
  2. Aconseguir l'educació primària universal
  3. Promoure la plena igualtat entre home i dona
  4. Reduir la mortalitat infantil
  5. Millorar la salut materna
  6. Combatre la sida, el paludisme i altres malalties
  7. Garantir un desenvolupament sostenible
  8. Fomentar una associació mundial per al desenvolupament
De moment per tal d'acomplir-los algú ha dit que la salut és un dret privat, tanquen centres de salut i redueixen personal dels hospitals, les escoles i instituts amplien horari lectiu dels docents, encabeixen més de 30 alumnes per aula ,  etc  ah i acaben de legislar una llei que només dóna 10 dies per poder pagar el lloguer abans que et facin fora ( sembla una broma cruel però no ho és) però és clar això que fotin al carrer no estava previst ....http://www.canalsolidari.org/noticia/2015-cap-persona-sense-llar-una-altra-promesa-incomplerta/23349
Ui doncs sí l'any passat que va ser l'any europeu de lluita contra la pobresa es va iniciar l'objectiu que el 2015 no hi hagués cap persona sense sostre...és cinisme? els qui fan les lleis on viuen? a Saturn ? a Plutó?
No teníem prou tragèdia humana amb els desnonaments pels l'impagament d'hipoteques i ara faran el mateix i més ràpidament amb els qui no puguin pagar el lloguer ( amb només deu dies de marge què voleu que facin)

diumenge, 30 d’octubre del 2011

Casta-anyada?

Ara que sembla que cada cop hi ha menys  Castanyada i més Halloween ( al cap davall ja fa temps que fins i tot perdudes les nostres  banderes al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor....) tot plegat resideix a fer ús d'un costum que ja prové del romans (adaptat posteriorment pel cristianisme ) o fer ús d'un altre d'origen celta escampat pel món anglosaxó i nord-americà...( carbasses i disfresses ) jo, personalment ,prefereixo quedar-me amb la tradició catalana del moscatell , les castanyes i els moniatos, del culte o el record als nostres avantpassats morts, i amb el record gustatiu dels panellets ( que per art i tripijoc de la memòria , i d'allò que qualsevol temps passat es millor, l'ànima recorda adormida millors i incomparables sabors d'ametlla i de pinyó...) ....D'altra banda, entre carbasses i castanyes hi ha diferencies tant culturals com de tarannà:  donar carbasses és dir que no a algú que t'ha ofert una promesa de relació, o sia rebutjar un pretendent....aquí no estem per brocs i sovint ens fotem una bona castanya o de tant moscatell duem una bona castanya...deu ser per això que hi ha qui encara espera que ens vinguin a treure les castanyes del foc .....

Encara que m'he avançat un dia....us desitjo que tant si mengeu castanyes i panellets i celebreu Tots Sants ( i a més tots sans tal com està el pati de la sanitat...) o si poseu el cap dins una carbassa i celebreu Samhain , per inaugurar l'any nou celta , el període de la foscor ....preneu i mengeu el que bonament pugueu i al vostre gust!
( i fer esment que casta anyada podria significar tant capteniment i abstinència com fidelitat)
doncs això bones festes!!! 

divendres, 28 d’octubre del 2011

Hora bruixa


Guardant el cansament mental de la setmana i el mal de cap d'avui a la butxaca de l'ànima plujosa....escric abans que torni a ploure i la pluja em destorbi aquest instants de pau relativa en que el dia canvia de nom i és torna l'endemà ....mentre escric ja és ahir que era dijous i entrem al demà que ara és ara i és divendres: dies veneris ( dia de Venus) o si us plau més le jour de  figue ....i no sé si dir dia de la figa o potser de la figuera ! i el mes Brumari ( de broma , boira o sia hauríem de dir bromari o bromaire )

El qui fa figa o puja a la figuera és aquest personatge de conte de terror anomenat Peces Barba, podeu tenir tots els detalls a vilaweb, vídeo i audio inclòs....es preguntava si li hagués anat millor a Espanya annexionar-se Portugal enlloc de  Catalunya ( això és passat ficció però mira jo em pregunto si a Catalunya li hagués anat millor i ja sé la resposta...) i també ha dit, el molt impresentable que ara no caldrà bombardejar Catalunya....
http://www.vilaweb.cat/noticia/..., 
  Home doncs moltes gràcies per no tirar-nos bombes i disculpi que no li mossegui la mà ....( ben pensat quin fàstic que em pogués encomanar alguna cosa....) ....au a pesar figues senyor Piezas Barba !

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Pel Joc de lletres de tumateix-llibres.

tumateix-llibres
ens convida a participar en el seu JOC DE LLETRES DE NADAL
Jo ja li he enviat per correu@ però abans de tot el poso aquí:
Del fonoll al bambú

Amb la butxaca plena de fonoll  vaig pujar a la galera , just a  proa  la bromera intensa m’obligà a tocar la campana rere la columna  mentre setze vents em sacsejaven com si fos un simple bambú .

divendres, 21 d’octubre del 2011

A mi també m'emociona...



Em cau bé el Francino , n'hi ha per emocionar-se, arribar a la pau emociona...és una enorme notícia!
Res més humà....l'emoció...les emocions...

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Temps moderns


Fotograma de la pel·lícula Temps moderns de Charles Chaplin, 1936.



Feia nits que dormia malament; maldormia i em despertava de cop i volta, amb la suor regalimant-me del front i la cara pàl·lida com la d'un fantasma, en mig de la solitud de la nit .....els mals sons m'interrompien el descans i a l'endemà no rutllava fina, semblava com si em manqués alguna cosa, alguna cosa líquida o potser sòlida o gasosa que em  feia estar amb la sensació de no ser-hi tota , de restar incompleta , inacabada , com si de la vida em faltessin les lletres vocals mentre les consonants dures be baixa de em portessin a caminar d'esma per un laberint d'intricats i complexos mecanismes sense fre i sobre els que no tenia cap poder .....sempre m'havia tingut en bon concepte , no comprenia què m'estava passant, el perquè de les nits en blanc i la suor i els mals sons que em menaven a atzucacs d'on no sabia com sortir....
Una amiga meva ( baula important en la cadena de les meves amistats) em va aconsellar que anés al metge de la fàbrica on treballaven plegades, al capdavall podria tractar-se d'una d'aquelles malalties professionals i l'assegurança em cobriria els desperfectes i els arranjaments posteriors si calia.....El metge ,després de barrinar una bona estona , em va fer passar a la sala de raigs X.....quan més tard va pronunciar el seu diagnòstic em vaig quedar amb la boca oberta com una roda dentada.....se m'havia ficat un ésser humà diminut dins l'engranatge!!! ecs! devia ser per culpa d'aquell oli greixós que em vaig beure d'un glop! quin fàstic!

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Ple al 15!!!! un dia de naps...

Acabo aquesta setmana atípica i atòpica encara amb la dolça ressaca de la gran gala de c@ts, potser una de les poques satisfaccions d'aquests dies; al capdavall poques però condensades i bones...
Segons el calendari francès del miratge de la revolució francesa de 1789 ( miratge, perquè va acabar a la reacció de Termidor i van rodolar molts caps, i sense metàfora , el poble va seguir estant ben fotut i i això sí l'aristocràcia va perdre privilegis i va emergir la burgesia ....i un senyor baixet anomenat Napoleó....que va anar derivant des de la contrarevolució vers a  un imperi fet a base de guerres  e invasions....però val més que ho deixem aquí...) bé, doncs segons aquell calendari avui és 23 de vendimiari dia del nap! 

I un dia com avui de 1940 ,el President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys fou afusellat al castell de Montjuïc per ser qui era i per representar a Catalunya ; encara ningú s'ha retractat , ningú ha tingut ni la més mínima intenció de demanar perdó, d'anular un judici que fou una farsa ( la justícia sota la dictadura no era justícia sinó ajusticiament) i una detenció executada per la Gestapo proces-i-execucio-del-president-lluis-companys/, va morir diuen les cròniques cridant Per Catalunya! i amb els ulls ben oberts ( va rebutjat que els hi tapessin)

http://acampadadebarcelona.org
Per altra banda avui hi ha convocada una , o hauria de dir no una ni sinó centenars, milers de manifestacions no només a Barcelona sinó a tot el món ....de la indignació a l'acció em sembla una bona cosa....el que no tinc tant clar és quina acció... quines accions però celebro que almenys la gent es bellugui....no sé si tindré temps de ser-hi ( se'm queda curt el cap de setmana per totes les feines que he de fer i em duen de cap) tant si hi vaig presencialment o en esperit tinc clar que manifestar-se és útil i encara més si cada dia actuem coherentment i honestament de manera solidària i activa...cada gest ,cada detall compta....de molts granets de sorra podem construir una platja enorme....amb la força de les onades i de les il.usions, que no ens retallin els somnis!!!

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Mil gràcies!!!!

Mil gràcies a tothom! No m'ho esperava sincerament, ja eren prou premi les nominacions....mil gràcies! és un honor! i un honor doble! i fa il-lusió....no sé què dir...gràcies altre cop! això si que ha estat una gala i no les de Hollywood ....

Què celebrem? del trull a c@ts!

Segons el calendari republicà francès de 1789 i escaig ,avui és el dia del Trull , altrament almassara o tafona , el lloc on es fa l'oli ...( és molt curiós,  a la Viquipèdia en castellà han traduït "Pressoir" per "lagar " o sia que per ells és el dia del cup on es trepitja el raïm; també és cert que el trull també pot servir per designar on es premsava el vi, però el DIEC parla només del trull com a molí d'oli ( el Diccionari català valencià balear (dcvb)
aquest sí que dóna les dues accepcions)

I d'altra banda el 12 d'octubre també és data assenyalada perquè celebrem la festa dels premis c@ts
Dimecres 12 d'octubre
21:45h del vespre
Gala virtual d'entrega de premis c@ts 2011
Segur que t'ho vols perdre?


Heus aquí la gran diferència  nosaltres portem les olives al molí mentre que altres trepitgen raïm.....
Uns desfilen altres ens vestirem de gala i celebrarem els premis populars de la catosfera!
i una mica de música del gran Brassens:

divendres, 7 d’octubre del 2011

La llei de Murphy i jo, pluja,retallades i hospitals


Doncs sí ...ho sabia, sabia que plouria quan em toqués baixar de l'autobús. Per sort duia el meu super macro paraigües però igualment quan ha començat a caure un xàfec m'he aixoplugat sota una balconada, prou ampla per aplegar uns quants conciutadans de totes les  edats.....la pluja quan cau colpejant els carrers com si estigués enutjada amb la humanitat em neguiteja però he sublimat el neguit i l'he anat apaivagant a força de contemplació....durant gairebé prop de dos quarts d'hora he observat la pluja picant davant d'uns fanals, he mirat i he somrigut veient una parella amb dos fills petits, nen i nena, completament xops de pluja i de felicitat ...reien a cor que vols perquè el petit havia posat el peu dins un toll , pobret semblava un aneguet mullat , reien i reien i m'han encomanat un bri de la seva rialla....o quan he vist més d'una parella de la tercera edat, (mai he entès aquest eufemisme,...jo ara dec ser de la segona edat? en quin moment de la nostra vida passem de la primera edat a la segona?) ben agafadets del braç sota un mateix paraigua. Mirava la pluja caure estrepitosament ....una parella de senyores grans ( d'edat , no de grandària) mullades com a gallines compartint un paraigües esquifit ....contentes perquè plovia i ara els carrers estarien nets i els arbres regats a consciència ....i he pensat que Murphy mostrava la seva part ben amable..i que tot té dues cares....observant la pluja fins i tot m'he oblidat del que es parla a tothora ....que si ens volen tornar a minvar el salari, que sí, que ara que no que si cobraríem el que cobraven el 2007 ( uupiiii cobrava més que ara!....més que res perquè any a any m'han augmentat les responsabilitats laborals, i la dificultat i el sou ha anat caient en picat.....)


Sí ,admirant la gent que passava sota l'aiguat m'he oblidat que ahir em vaig aturar al bell mig del carrer, per picar de mans, no pas per aplaudir, sinó per almenys estar una estona al costat dels qui cada dia aturen el trànsit davant l'Hospital de la Creu Roja, no són gaires, no són joves són senyores de l'edat aquella de tercera, que veuen com es desfà un món sota els seus cansats peus, que piquen cassoles, que fan guàrdia davant la porta de l'hospital, assegudes perquè les cames no sostenen com abans...no prenguessin pas mal que potser no troben metges, ni llits ni hospital....vaig sentir compassió per elles per mi i per l'Hospital i els seus metges i infermeres...i em demanava com era que no eren mil persones, un milió de persones allà al carrer per defensar el seu hospital,el nostre hospital , la nostra sanitat pública.....jo només hi era de passada ....molts cops m'hi trobo quan baixo de la feina ...ahir m'hi vaig quedar una estona....
Mirant la pluja que queia....m'he oblidat de tot el que ens cau damunt ....

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Sóc una dona, saps què vol dir? 215è Joc literari

215è Joc literari proposat per en Jesús M Tibau

-Sóc una dona , saps què vol dir?
- Dooona!
- Au va home! ho saps?
-Dooona...sí...vol dir ....nadó a l'inrevés? és un enigma ja ho veig...
- Però a veure ....em vols prendré el pèl o què?
- Nooo jo...em pensava que era una endevinalla....bé doncs ja ho sé ....una dona ets tu!
- No sóc tu sóc jo...


dissabte, 1 d’octubre del 2011

Eixorivir amb la xirivia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Parsnips-1.jpg
Avui , segons el calendari habitual és 1 d'octubre  però segons el calendari republicà  del 1789, aujourd'hui és dia 9 de Vendimiari dia de la xirivia, o sigui que mirem d'eixorivir que la tardor ve tard i escalfada....la xirivia o bufanaga era molt consumida en temps antics, i potser, ara per ara ,igual pren volada en les cuines actuals...que ja no estem per anar darrera la pastanaga sinó per prendre la xirivia pel mànec ....
L'altre dia vaig tenir la sorpresa ( altrament una presonera germana) de veure altre cop minvada la nòmina, allò que es cobra cada més si tens la sort de tenir feina i la sort que te la ingressin...ara ja ni t'avisen....si han esgarrapat una mica d'aquí i d'allà per poder seguir pagant les anomenades empreses del tercer sector , ho celebro, ara sí és per hisenda ho lamento...encara em deuen dos cents euros i escaig...si fos al contrari ara no estaria escrivint sobre xirivies , segur que me les haurien reclamat amb escreix....eixorivim-nos eixordats eixim eixerits i eixerides com un eixam  .....ara m'he excedit   amb tanta xiriviada i la xeix o ics excel·leix eixorivint ....aquest és l'apunt, l'entrada, el post o l'article número vuit-cents cinquanta ( segons blogger) suposo que sí que és el 850....ho celebraré anant a l'hort virtual de la memòria a plantar virtualment vuit-centes xirivies! 

divendres, 30 de setembre del 2011

L'estrès quotidià va fer que ahir perdés bous i esquelles  , vaig baixar del bus i a la mà duia un diari i  una funda semblant a la de la imatge només amb el color, vermell, d'aquelles que venen als establiments de tot una mica,  i una mica esparracada perquè a part de la T mes, hi tenia noveta per estrenar una T-10 i algunes fotos de carnet d'una amiga meva i de la seva filla, una targeta amb el servei de taxi de Mollet, record de quan hi treballava relativament a prop, un carnet de docent caducat, l'antic carnet de TMB que t'havies de fer per tenir T-mes, una tarja d'una parenta meva amb la seva adreça, telèfons i correu @, un paper on posava que sóc al·lèrgica a l'ibuprofeno ....una entrada de la Casa de los cuentos....en fi que no em sap greu haver perdut les targetes de metro, bon profit els faci a qui les hagi trobat...em sap greu per les altres coses, insignificant i banals objectivament, però per a mi importants....quan me'n vaig adonar ...vaig caminar resseguint els meus passos ....i mirant el terra... però no vaig trobar-la....potser si se la troba algú com cal i veu el meu nom i cognom, el lloc on treballo potser me la farà arribar, o la tira dins una bústia...jo ho faria....

Amb la de coses que estan passant i jo donant voltes a una minsa pèrdua! Hi ha moltes coses que no entenc....es posa a la vora del precipici a les institucions que atenen discapacitats i gent gran....no hi ha diners.....ara sembla, per sort, que almenys cobraran sinó tot una part, què passa? ells mateixos se n'han adonat del que estan fent? ara no hi ha diners i ara sí.....no era cert que no n'hi havia?  Em remou els budells que es plantegin posar un impost per les grans fortunes ....de manera temporal!!!!!!!!! pobrets milionaris ! només temporal! i el salari dels treballadors socials, dels docents i dels metges, infermeres....que durant anys de bonança ja estava congelat, i ara des de fa un any o més retallat i escapçat? també és una mesura temporal? ens tornaran els calers? algú rescabalarà els patiments de la gent desesperada que depèn de la Renda mínima d'inserció passats aquest darrers mesos?
No la crisi es resol així....carregant contra els metges, els educadors, els treballadors socials, els qui no tenen res, i mentrestant els senyors Millet campen lliurement sense haver tornat ni la més mínima part del que ens han robat a tots!!!! i us copio un fragment  del BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO
Núm. 184
Martes 2 de agosto de 2011
Sec. V-A. Pág. 81599
cve: BOE-B-2011-26034
V. AnunciosA. Anuncios de licitaciones públicas y adjudicaciones
MINISTERIO DE ECONOMÍA Y HACIENDA
26034
Anuncio de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, Real Casa de laMoneda, por el que se convoca procedimiento abierto para el suministroy distribución domiciliaria de los lotes de navidad para empleados, en laComunidad de Madrid y la provincia de Burgos.
1. Entidad adjudicadora: Datos generales y datos para la obtención de lainformación:
a) Organismo: Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, Real Casa de la Moneda.
b) Dependencia que tramita el expediente: Servicios Generales.
c) Obtención de documentación e información:
1) Dependencia: Servicios Generales.
2) Domicilio: Calle Jorge Juan, número 106.
3) Localidad y código postal: Madrid, 28009.
4) Teléfono: 91 5666001/04.
5) Telefax: 91 5042943.
6) Correo electrónico: clabrador@fnmt.es.
7) Dirección de Internet del perfil del contratante: www.fnmt.es.
8) Fecha límite de obtención de documentación e información: 23 deseptiembre de 2011, a las 13 horas.
d) Número de expediente: 03/07/2011/SG.
2. Objeto del contrato:
a) Tipo: Suministros.
b) Descripción: Suministro y distribución de 1.825 lotes navideños paraempleados.
c) División por lotes y número de lotes/Número de unidades: 1.825 lotes poraño, para los años 2011 y 2012.
e) Plazo de ejecución/entrega: Años 2011 y 2012.
i) CPV (Referencia de Nomenclatura): 15800000
3. Tramitación y procedimiento:
a) Tramitación: Ordinaria.
b) Procedimiento: Abierto.
c) Subasta electrónica: No.
d) Criterios de adjudicación: Los establecidos en el Pliego de CondicionesTécnicas.
4. Valor estimado del contrato: 638.750 Euros.
5. Presupuesto base de licitación:
a) Importe neto: 319.375 euros. Importe total: 376.862,50 euros.trtiu

Què? què en penseu? 
menys cistelles! tot plegat fa venir basques

dimecres, 28 de setembre del 2011

214è Joc literari ( homenatge a Monterroso)

Dino saure
sopo dracs
un món sens nom
ben a gust august
mont roig ...
alfa i omega
de l'a a la zeta

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Eoraptor_sketch5.png

divendres, 23 de setembre del 2011

Abecedari desordenat telegrama de tardor( actualització)

(És un gran honor i un motiu de joia i satisfacció acceptar  el nomenament de  reina de les al·literacions  feta per la reina dels moments col·leccionats.....jijiji moltes gràcies)

Tres tardes trobades trenes i trens
tardo i tardes tardor trobo tirallongues

ubicació moments col.leccionats
rebo regals regalats rims
il·lusió infinita immensa il·lusió 
abraço abraçades autumnal abecedari
bocins bescanviats blaus i blancs
carismàtica Carme cor col·leccionista
daurada donació daus drings dons

Gràcies gràcils gustosament graciades !
 
 ( t'he agafat un dels dibuixos Carme)
ah i moltes felicitats a les Mercès  !!!!


diumenge, 18 de setembre del 2011

Oncle Sam ( relats conjunts)


Estimat oncle Sam , t'escric aquestes ratlles amb la mà esquerra i no hi tinc gaire traça, no t'escric amb l'altre mà perquè ja no la tinc, m'he l'han hagut de tallar, la gangrena, oncle ,se'm menjava la mà i amenaçava el braç sencer.....vaig plorar molt, de ràbia, de dolor, de por, em vaig allistar enlluernat per el teu dit acusador i els teus ulls freds que em fitaven , i em vaig allistar , què podia fer si no? hi havia guerra arreu, no tenia feina ni estudis, els pares eren grans i no teníem futur....i ara quin futur m'espera? sóc un noi oncle Sam amb una mà amputada, un noi vell que ha viscut sang , ferides, desolació i bombes....he aprés oncle Sam que les guerres, les matances, els assassinats, són producte dels fracassos de la humanitat, per no voler parlar, per no saber-ne, per no comunicar-nos....No oncle estimat, les armes , els batallons, no em necessiten, no necessiten ningú qui tingui seny i sigui humà , tu necessites robots de matar, robots que obeeixin cegament, sords, i cecs a tot el que no sigui les ordres del capità, del  general.....d'aviat m'enviaran a casa , i penso dedicar el que queda de vida a fer el bé , em dedicaré als altres, les meves armes seran el meu cervell i el meu cor, faré servir els pensaments i els sentiments i les paraules per a crear una altra mena d'exèrcit , un exèrcit de bones persones que voluntàriament aniran pels barris i els carrers recollint roba, menjar, distribuint-los als qui no en tenen, ajudarem a la gent gran, als marginats, als rebutjats ....aquest serà el meu exèrcit oncle Sam .

dimecres, 14 de setembre del 2011

Temps foscos

Ho confesso m'he estant llegint fragments d'El capital , sí allò que va escriure aquest senyor....més que res a veure si trobava l'entrellat a aquest tobogan de bogeria en el que ens han ficat.....a veure si al juliol van acordar el segon rescat de Grècia....perquè esperen tant?  a que peti tot? i si peta tot que serà de nosaltres? el que més em reca , egoistament parlant, és que no tinc deutes jo, mai he comprat a crèdit, encara que sembli increïble...si no he tingut diners per fer una cosa no l'he fet, no he tingut mai el costum o la necessitat de gastar-me allò que no tenia i de comprar amb diners ficticis....és clar que en la meva família vaig aprendre que si en tens dos no pots gastar-ne tres, que pagar a terminis sí, si calia i es podia afrontar però no si preveies que no podries pagar...no és cap mèrit , ho he aprés...vaig aprendre que si podies anar estalviant ho feies per tenir un raconet per allò que necessitessis més endavant.....ja ho sé, prou ho sé, hi ha gent que té tants pocs ingressos que l'estalvi és somiar truites....conec gent que no arriba a final de mes .... i ara encara és molt pitjor. hi ha molta gent que passa gana, que no té ni el més fonamental : una feina i un sou....
Tot aquest gran embolat, embolic, tripijoc de capitals i de cosines de risc i de deute que ens arrabassa serveis fonamentals com la sanitat, l'educació, drets : dret a un habitatge digne, a una feina, a la salut... amb els nous grans gurús materials que són les agències de risc ( aquestes que  van ser més cegues que un talp amb els ulls embenats i no van veure ni preveure res de res) amb aquest del FMI ( foteu-vos més idiotes!)......tot plegat és per a deprimir el més optimista....eleccions? democràcia? si ens manen uns quants arreplegats que maneguen els diners del món ! i a sobre estem presoners dins un vaixell plural però vaixell "rojigualdo" que fa aigües per tots costats i ens obliga a compartir un destí que que si fos tot nostre potser serien capaços  de canviar el rumb .....lligats de mans i peus....i a sobre tenen l'excusa perfecta  per anorrear-nos.....
Estic desanimada, sense ànim ni ànima....una Catalunya que depengués d'ella mateixa potser se'n sortiria.....