Paisos Catalans

diumenge, 4 de desembre de 2011

Pedra, paper o tisora?

Fa dos anys vaig escriure això:De la matèria dels somnis i fa un any això altre:Entrada set-cents-vint...bateria carregant-se avui ...és diumenge , el post o entrada és la que fa el número vuit-cents setanta-cinc (875)....avui segons el vell calendari republicà francès de la revolució del 1789 som a 14 de Frimari dia de l'avet; no sé si és també la tant refotuda crisi del deute o és regulació natural , el primer any vaig publicar la espaordidora xifra de 524 posts, l'any següent vaig baixar a 207 i enguany vaig pel post 144....i segons l'amo blogger l'octubre del 2009 bat el record particular de visualitzacions de pàgina amb 2692, el més baix ha estat l'agost del 2011 amb només 1086, a l'octubre la cosa va remuntar a 2005 visualitzacions i el novembre ha minvat a 1958; més dades: de comentaris en tinc 6756 ( comptant els meus)....dispenseu que tregui tanta dada i tanta xifra....amb l'exterior ple de dades també, em dec haver encomanat, tanmateix em plauen més aquestes dades internes del bloc que no pas les que llegeixo a la premsa, moments com aquests em fan mirar-me el melic que és la primera part que em van retallar , ja, només néixer ....i així anem , sense cordó umbilical ....
Pedra, paper o tisora?
De moment la tisora guanya al paper, lleis, convenis constitucions i Estatut són paper mullat....però ull! la pedra guanya a la tisora, és clar que el paper ( drets, convenis pactats, lleis, normes, Estatut) també pot guanyar a la pedra!


Perdoneu però algú ho havia de dir!

27 comentaris:

  1. I com encabim en tot això el llangardaix i l'Spock?

    A mi les xifres del blog em semblen interessants, més que les dels diaris, francament, que aquestes les entenc. Ja t'ho he dit altres cops, però el ritme que portaves el primer any era insostenible... per nosaltres. Ara ens dónes una mica de treva, i així degustem més els teus posts. Però ja no cal que continuïs amb les retallades!

    ResponElimina
  2. A mi també m'interessen, les xifres del teu bloc!! Mare meva, 875 posts ho trobo moltíssim! Jo aquest any en faré 100, si tot va bé (només en queden 5 per arribar-hi) i en total en tindré cent vint-i-algu... Misèria i companyia, ja veus!

    Per cert, a la fotografia ets tu? És cert que el primer que ens retallen és el cordó umbilical... però és el primer pas cap a la nostra autonomia com a personetes! ;) (res a veure amb les retallades d'ara, que només serveixen per donar pel cul).

    Abraçada Elfree!

    ResponElimina
  3. caram quina caiguda exponencial de posts anuals! com no vigilis l'any vinent no arribaràs al 100...

    ResponElimina
  4. 875 posts són molts!
    El paper no guanya, es converteix en "paper mullat"

    ResponElimina
  5. Doncs sí: jo crec que Shakespeare tenia raó. El millor narcisisme és el de les xifres del nostre comptador blogaire.

    ResponElimina
  6. XeXu es veu que el llangardaix i l'Spock es deuen haver colat entre tanta tisora...tens raó el meu ritme del primer any era del tot barbar i insostenible...no no en faré més de retallades que no sóc el Mas...ni el menys
    gràcies Yàiza és que sóc molt exagerada per això en tinc tants de posts...100 és una bona xifra també...no no sóc jo...és de la Viquipèdia la foto...sí potser he fet una mala comparació però com que va de tisores...abraçada!
    Pons ,talment com la caiguda de l'Ibex igual...no crec que baixi de 100...
    Deric sí són molts! paper mullat? doncs haurem de tirar pedres !
    Jordi Dorca no seré jo qui contradigui el mestre Shakespeare!

    ResponElimina
  7. Mentre no acaben a pedrades :)

    Paraula de pas: delit

    ResponElimina
  8. aquest és el problema, que no volem triar NI PEDRA NI TISORA NI PAPER!
    volem una realitat on no guanyi el més cabró!
    ei 875 quina passada de posts!! hauries d'arribar als 175 aquest any.. si no vols que guanyi la tisora..
    ptnassos a cabassos!

    ResponElimina
  9. Vicicle doncs no vull incitar a res però la cosa està calenta...més delit i fal·lera i menys tisora!
    lolita no sé pas si ens en sortirem en això del més cabró, de moment tenim cabronada per quatre anys més pel cap baix..em sembla que no estic a temps de fer-ne tants abans que acabi l'any...com a molt mentre arrib als 150 ja n'hi haurà prou...i l'any vinent al febre el bloc farà tres anyets! jo t'envio abraçades a grapades!

    ResponElimina
  10. Un símil genial, el de pedra paper i tisora! molt ben retratat! crec que és el moment que la pedra agafi tota la seva força!
    i a mi també m'interessen les dades del teu post! mare meva, deunidor el primer any! Tan de bo jo pogués ser tant constant com ho sou alguns de la catosfera, però això de la constància no va gaire amb mi... felicitats pel bloc! :)

    ResponElimina
  11. La quantitat no és important.....tothom ho diu, el més important és el que ve de gust i si ve de gust ni les tisores ens poden fer mal, encara que és cert que sempre apunten cap a nosaltres.

    ResponElimina
  12. xò aquí estàs! endavant!!!

    tisores, crec que son de tamany de podar avets, d'aquelles ben grosses que no miren res!

    ResponElimina
  13. I entre xifres i estadístiques, el joc continuar sense deixar-se endevinar.

    ResponElimina
  14. 524 posts el primer any???? My god :S

    En tot cas amb aquestes xifres queda clar que ets un monstre de la catosfera, una deesa de la blogosfera una crack i una campiona!

    Per a tu la pedra, el paper i la tisora per a que les maneguis com tu vulguis davant de qui vulguis!

    Enhorabona!

    Paraula de comprovació GRATIESS, a tu que les tens totes!

    ResponElimina
  15. Jo em retallo a mi mateixa els posts... ja ni recordo com es fan!! :-))

    Tinc unes ganes de tornar al ritme normal... m'estic perdent un munt de posts d'un munt de blogs que sempre visito!!

    M'has fet riure amb això que el melic és el primer que et van retallar!! :-DD

    ResponElimina
  16. Feli-Ci-TAT-S! Enhorabona i yupiiiiiiiiiii, Elfree!
    Per molts anys n'escriguis molts més.

    I ,sobre el joc, pedra! La pedra aixafa la tisora, de seeeeeeeeeeeempre. Per tant, seguirem amb retallades o no.

    ResponElimina
  17. Uf, a mi em semblen moltíssims posts. Jo sóc incapaç d'escriure tant. Potser per això mai no he mirat les estadístiques de blogger, ara que pense. Procure escriure'n almenys un per setmana, i els que escriviu molt, doncs de vegades se m'escapen posts vostres sense llegir, cadascú té un ritme i el meu és lent...

    ResponElimina
  18. Ben vist, que les pedres guanyen les macro tisores, hem de veure quines i com les llencem i vigilar que no ens empaperin! A no ser que aquests papers siguin millors...
    Per cert, a la Sara i a mi ens agrada molt aquest joc, no havia caigut en el seu contingut social :).

    Felicitats per la intensitat postaire, Elfree, que encara és intensa!

    ResponElimina
  19. 524 posts devia ser massa, en un any! Però mai no n'hi ha prou...

    ResponElimina
  20. He tingut una il·luminació:

    La pedra
    (Raimon)

    Tires la pedra,
    on anirà...?

    Així és l'home,
    qui sap on va...
    qui sap l'home
    on anirà.

    Aquí, sota la nit,
    et diria
    que el mar és l'etern.

    Aquí, sota la pluja
    que cau,
    et diria
    que tot és pau.

    Però
    qui sap l'home,
    qui sap on va,
    qui sap l'home
    on anirà.

    Aquí, entre els amics,
    et diria
    que ens vorem
    més enllà de tot cel.

    Aquí, sota la pluja
    que cau,
    et diria
    que tot és pau.

    Tires la pedra,
    on anirà...?

    Així és l'home,
    qui sap on va...
    qui sap l'home
    on anirà.


    (1962)

    ResponElimina
  21. Espero que la tisora es trenqui i el paper comenci a tenir força, perque si no és així, començaran a volar moltes pedres.

    PD: esperem que les xifres del seu blog millorin (tot i que potser ha minvat en numero, pero la qualitat segueix sent superior).

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  22. Gràcies Anna Griera el primer any de tenir bloc vaig embogir, després potser et penses més si val la pena o no publicar...moltes gràcies!
    garbi24 sí l'important és fer el que ens vingui de gust...ai les tisores! malauradament segueixen retallant!
    gràcies rits! tens raó no són tisores normals són de podar i no tenen ulls ni cor!
    Pilar gràcies...cert no sabem què és millor o pitjor si tisora paper o pedra !
    Home porquet els teus grunys em faran enrojolar de vergonya..t'has passat no n'hi ha per tant però moltes gràcies pels sublims compliments...si tingués el poder de deessa ....ai el que faria!

    ResponElimina
  23. Assumpta no et retallis els posts dona...la veritat és que et trobo a faltar...ara bé si tens feina que et doni calerons ...almenys és bona cosa! ja tornaràs d'aviat a reemprendre el teu ritme blocaire!
    Es que a tots ens han tallat i retallat el melic no? :-))
    gràcies Mortadel·la !!!! l'any vinent ja farà tres anys....seguirem al peu del canó amb pedres o amb tisores però omplint papers!
    novesflors suposo que escrivim i publiquem a la nostra manera , a la de cadascú...dius que ets de ritme lent...lent no ho sé però excel·lent sí!
    Gemma i Sara gràcies! quina bona pensada!!!! ets una crac....ara ja se´d'on treu les idees la teva filla t'he una bona mestra...molt bo la cançó del Raimon que tal si la fem himne nacional?
    Helena gràcies! de vegades he pensat en fer servir les tisores i eliminar alguns post poc reeixits ...de fet vaig posar moltes imatges, vídeos...no tot va ser escriure...però no no retallaré gens!
    oscar gràcies! espero mantenir-me almenys escrivint un per setmana...ja hi ha massa tisores en joc...ets molt amable!

    ResponElimina
  24. 875 posts? Molt bé. Jo, en cinc anys, n'he fet uns 600. Portes una bona marxa, està clar. Una abraçada i cap endavant!

    ResponElimina
  25. Jordicine gràcies és que sóc de mena exagerada....abraçada!

    ResponElimina
  26. Quin tip de riure m'he fet amb això del melic. A mi també m'agrada mirar-me'l, i cada cop més, perquè ens hem d'enganyar. L'estisorada primigènia deu ser perquè ens hi anem acostumant, aquesta societat és molt previsora.
    Deunidó (s'escriu així?) la d'entrades que portes, els lectors de llavors no devien tenir temps de llegir-t'ho tot, pobrets.
    Petons

    ResponElimina
  27. Gràcies Euphorbia! quina gràcia si has rigut...què bé! no els lectors del primer any eren escassos per a no dir inexistents...era la pura bogeria de escriure, penjar vídeos, posar imatges! ara vaig més mesurada!
    abraçades!

    ResponElimina

benvinguts comentaris