Paisos Catalans

diumenge, 27 de novembre del 2011

Ànima perduda

T'he cercat endebades
no hi ets , no t'he trobat
potser has caigut, fruit de la crisi
aquest arbre estrany inventat
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Vincent_Willem_van_Gogh_047.jpg?uselang=ca
on ets? on ets ànima?
potser has fugit amb l'ànim
potser us heu aparellat

animus jocandi
animus maendi
animus narrandi
torna aviat!

dissabte, 26 de novembre del 2011

Fluctua nec mergitur? enfonsant el vaixell!

Desanimada és a dir sense ànim, sense ànima ....veient com la metàfora del timó i el vaixell dels qui es van autoanomenar com el govern dels millors fan el mateix que els pirates del còmic de l'Asterix ...ells mateixos enfonsen el vaixell a cops de destral, contents de no haver-se deixat enfonsar pels gals....
Sanitat...educació...cultura catalana, tv3 ....amb menys farem menys...ja tot perilla...menys les butxaques d'ells....

dijous, 24 de novembre del 2011

Abans s'atrapa a un mentider que a un coix


 

Rajoy: "Del Prestige salen unos pequeños hilitos" (5/6/2002)



http:www.internauta.org


El PP i el fons de competitivitat: un cas flagrant de demagògia




El futur president espanyol s'ha prodigat els últims anys per Catalunya en un intent d'esborrar el record de la seva campanya contra l'Estatut. Fins i tot va arribar, el 6 d'abril, a fer una visita institucional al Parlament. I va aprofitar aquella estada per fer una picada d'ullet a l'executiu d'Artur Mas, que aquells dies estava immers en una batalla política amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero pels anomenats fons de competitivitat, una partida de 1.450 milions prevista al nou finançament autonòmic que el ministeri d'Economia es negava a avançar, tal com havia fet altres anys. Rajoy va donar a entendre que si ell fos el president, avançaria aquests diners perquè ell era "partidari de complir la llei".
El 10 de maig, els diputats del PP van votar al Congrés a favor d'una moció de CiU que reclamava el traspàs a la Generalitat d'aquests fons. I fins a l'últim dia de campanya, el PP català ha aprofitat per carregar contra l'executiu de Zapatero per no haver pagat aquests diners a Catalunya. Però ahir, tres dies després de les eleccions, Jorge Fernández Díaz va deixar clar que aquests diners no es poden avançar "ni de broma".
El més trist és que tothom sabia que el PP no podria afrontar aquest pagament en les actuals condicions (i per això el mateix Andreu Mas- Colell es va negar a incloure'l en els pressupostos), però no és per això menys denunciable l'actitud que ha tingut el PP amb aquest assumpte. En un moment com l'actual, amb una crisi a la qual no es veu sortida i amb els mercats vigilant els comptes públics, l'ús de la demagògia pot ser perillós, a més de suposar una evident manca de respecte a la ciutadania.
El Govern català ja sap ara que encara té menys marge financer. I, a sobre, l'actual executiu socialista es nega a pagar els 700 milions que pertoquen a Catalunya per a infraestructures. Populars i socialistes tindran a partir d'ara molt difícil qualsevol crítica a les retallades del Govern.
L'ara editorial


dilluns, 21 de novembre del 2011

Dilluns primer dia de Frimari, dia de Fiteuma

Doncs sí avui dilluns negre o blau ( ràbia em fa que s`apropiïn d'un color que m'agrada tant) primer dia de Frimari dia del fiteuma
Fiteuma (Phyteuma) és un gènere de plantes amb flor dins la família Campanulàcia (Campanulaceae).
És un gènere originari d'Europa i Àsia occidental.
Les plantes del gènere fiteuma són herbàcies i perennes. Fan fins a 90 cm d'alçada. Les fulles estan en disposició alternada i de forma variable dins la mateixa planta. Flors en panícula i fruit en càpsula amb nombroses llavors.
El gènere conté de 40 a 45 espècies.http://ca.wikipedia.org/wiki/Fiteuma

Com el o la fiteuma som perennes, i de la família de tocar campanes....almenys no tenen tots tots els batalls ...si cal tocarem a sometent , i de les flors traurem múltiples llavors que ens permetin germinar i florir ( de flor no pas de florir-se).......a més sembla que alguns gèneres de fiteuma tenen propietats expectorants i antiinflamatòries ....
Tota la Gàl·lia ocupada? Nooooo dos llogarets amb llengua i cultura i història resisteixen a l'invasor.....us adjunto un interessant article del director de vilaweb Una nit per a mirar-se els mapes 

diumenge, 20 de novembre del 2011

Jour de rouleau? jamais! (almenys a Catalunya) actualització

 Espero que no sigui un mal auguri, avui segons el calendari republicà francès que va ser vigent des 1793 al 1806; cada dia estava dedicat a una planta, producte hortícola  o un estri , o maquinària del camp, avui segons aquest calendari és el darrer dia de Brumari, i ai és el dia del corró, de moment si mirem el cel, encara hi ha esperances: avui hi ha alerta de risc de xàfecs , i ha sortit el sol a treure el nas, no sé si estendre o no la roba ....ara no plou, els fats ens permeten anar a votar sense paraigües....aprofitem l'avinentesa i no fem cas del  jour de rouleau, jo ja he anat a votar, sense il·lusió però amb un bri d'esperança; he votat diferent al Congrés que al Senat....en els dos casos partits d'esquerres , catalans i diguem-ne minoritaris....he observat amb preocupació com la pila de  paperetes pertanyents a un partit , ( que si els polítics tinguessin vergonya i dignitat no hauria d'existir) estava a un nivell més baix que les altres ( bé el nivell baix baix ja el suposava però d'una altra manera) i he sortit amoïnada....ara a esperar que faci sol i els xàfecs no durin gaire estona....
Ja ho diuen...plou sobre mullat....jour de rouleau,  jamais!

última hora  ...segons els primers sondejos els de la gavina han arrasat a les espanyes...almenys de moment no han pogut amb Catalunya ni tampoc amb Euskadi....i sembla que ERC traurà millors resultat que a les anteriors generals i ICV també....no em fan gens de gràcia els prepotents ni els xulos...ni que la gent siguem tant babaus ....ha funcionat ....la propaganda de donar-ho tot per fet abans de celebrar les votacions ha funcionat, els qui s'han desanimat i no han anat a votar, el qui passen de tot, els qui proclamaven abstenció.....i el senyor Hondt....entre tots se n'han sortit...començaré a escampar rumors des demà mateix a veure si també em funciona ....sabeu ? la grossa de nadal tocarà a BCN i un dels dècims serà el meu! ho aniré repetint i demano que ho passeu....aixi segur que em toca!

divendres, 18 de novembre del 2011

Tardor( relats conjunts)

                                                                      
http://ca.wikipedia.org/wiki/Giuseppe_Arcimboldo

Vaig anar adelerat cap al mirall gran del saló , amb calfreds i suor freda , la pell humitejada i els llavis secs, després d'haver-me despertat de sobte d'un terrible malson.....encara tenia dintre meu aquelles visions terribles i les veus que em ressonaven a l'oïda....nas de patata! tens el cap de carbassa! de tant vi que beus els cabells se't tornaran pàmpols i gotims de raïm; les teves orelles seran de mandarina , grans tubercles et menjaran la cara , el teu coll de nap t'immobilitzarà el moviment natural, els teus llavis seran trossos de tomàtec i no tindràs cos , ni tors ni cames ni mans ni braços , seràs un bust vegetal i el teu cervell estarà ple de terra , sense pensaments ni sentiments restaràs condemnat a ser devorat per boques famolenques d'aquells que pateixen gana, per ocells que et picotejaran els ulls ....quin esglai! seguia corrent amb totes les meves escasses forces, que m'abandonaven per moments i els peus se'm feien lloses que , amb prou feines, podia arrastrar pel mosaic del passadís llarguíssim que menava vers el gran saló dels miralls....volia mirar-me , volia, necessitava comprovar si estava despert o dormia, si era un somni, o el malson continuava....no gosava a baixar la mirada no fos cas que enlloc de cames tingués dues tiges i les mans fossin fulles de palmera....i per fi em trobava davant el mirall...i vaig veure la meva cara reflectida.....ohhhhhh deus del cel! encara era pitjor: 

dijous, 17 de novembre del 2011

Pluja de paraules! si us plau votem!

No escric gaire aquests dies i no per manca d'inspiració ( respiro ) si no per excés de feina...quan arribo al vespre a casa tinc el cap a vessar i el cor humitejat amb tanta pluja de la dels núvols i de l'altra...confesso que no he seguit cap debat( debat?) electoral...i que m'agafen basques i suors fredes quan veig , com ahir, el xulopiscines del Ra-Jo-Y? dient que pa xulo ell i que ningú li dirà el que ha de fer...suposo que es referia a la senyora Merkel i companyia....ja hem pogut comprovar que els anomenats "mercats" estan plens de confiança cap a les seves propostes( crec que passarà a inscriure's en el llibre Guiness per haver estat més temps parlant sense dir res de res...la pura insubstancialitat) amb el resultat pitjor en quant a la amiga -enemiga cosina de risc més alta de tota la curta història de l'euro a l'estat espanyol!!!! Fantàstic! tanmateix malgrat tingui ganes d'engegar a dida les paperetes mullades d'unes votacions encara regides per lleis electorals injustes i sesgades, aniré a votar! no us diré aquí però serà a un partit diguem-ne d'esquerres ....perquè m'agradaria tant que es quedessin amb un pam de nas i la boca oberta aquest arrogants que es creuen ja amb tot guanyat abans de decidir! m'agradaria tant veure les cares de decepció! Tot plegat em recorda a un còmic Astèrix a Còrsega en les vinyetes en que primer omplen les urnes amb paperetes i després les tiren al mar .....
Preguem que el cel no ens caigui damunt el cap! i aneu a votar! que si no votaran els de "dretes" ( es veu que aquests sempre hi van)

 URNA f.: cast. urna.
|| 1. Vas més o menys profund per a contenir aigua o un altre líquid o per a guardar-hi perfums o altres coses precioses. D'or la tarraça | urna o taça, Spill 11262. Ja l'aixequen airòs en belles curves | com d'urna grega se contorna l'ansa, Costa Trad. 56.
|| 2. Vas a manera de gerra per a guardar les cendres d'un difunt.
|| 3. Vas o capsa on es guarda l'hòstia en el monument del Dijous Sant.
|| 4. Vas o caixa on es dipositen les cèdules, boles, etc., en una votació o sorteig. Las scèdulas dels noms se posan dins de una urna, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli, 400).Acudir o Anar a les urnes: participar en les eleccions polítiques.
|| 5. Vitrina de forma quadrangular, semiesfèrica o oblonga, destinada a guardar-hi visible i preservat de la pols algun objecte, com una imatge, un joiell, etc.
|| 6. Part essencial de l'esporogoni de les molses.
|| 7. fig. Òrgan o facultat on es guarda un sentiment, un record, etc. Dixós qui les guarda en l'urna | d'una memòria feel!, Collell Flor. 104. L'aroma del desig que dintre l'urna | del nostre cor a Déu sacrificam, Alcover Poem. Bíbl. 64. Se va rompre dins mi l'urna del plor interior, Riber Miny. 163.
    Fon.:
úɾnə (Barc., Palma); úɾna (Val.).
    Intens.:
—a) Augm.: urnassa.—b) Dim.: urneta.—c) Pejor.: urnota.
    Etim.:
pres del llatí urna, mat. sign. |||| 1, 2.http://dcvb.iecat.net/

diumenge, 13 de novembre del 2011

Pluja, vapor i velocitat. Turner

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joseph_Mallord_William_Turner


Aquest poema 'ha fet pensar en el pintor Turner:

Poema

Capficada entre finestres virtuals,
la tarda em passa oberta al món, diuen.
amb un descuit he fixat la vista al meu balcó,
de cop he vist un Turner de cel i núvols
i he pensat en la bellesa 
tant propera...
calaix
 
Ara mentre plou , m'imagino que la vida igual que en aquest quadre va plena de pluja i de baf i de velocitat, minsa velocitat dels trens d'abans, cavall de ferro vomitant fum espès de cendra i  de carbó....ara en aquest moment estem muntats, a desgrat , en un cavall desbocat que salpa veloç , sense possible topall, cap a el país del mai més, tendra i trèmula evocació dels temps que ja no són, que no seran....ahir encara podia admirar una lluna rodona i grogosa dalt d'un cel gairebé ras, i vaig albirar entre somnis o vigílies, imatges  properes que s'han anat allunyant....i allunyant...que s'han fet absència per sempre, escletxa i ferida ....si recordem esborrem aquest forat i l'emplenem de paraules, de sentiments i de vida....plou a fora, a fora plou, i amb prou feines queden locomotores que treguin fum ....ara de fum i de foc els queixals del seny ...només...queixals i dents per a mossegar la vida i esgarrapar minuts al temps que gira, plou, plou i prou que prou...la bellesa i la vellesa tant propera... 

dissabte, 12 de novembre del 2011

Les 7 promeses electorals d'Elfreelang


1. Prometo que cap asteroide posarà en perill la terra ( com l'asteroide -2005-yu55-) per això he parlat amb el Petit Príncep ( l'únic príncep que admeto entre les meves amistats, i un dels pocs que no ha est mai sota sospita de cap mena de frau) i des del  seu  Asteroide_B-612 ( anomenat Veronika en realitat) a part de tenir cura de la seva rosa i netejar periòdicament el seu volcà , s'encarregarà de vetllar la terra.
2 . Prometo abolir la moneda, totes les monedes, el bitllets, els bancs, les caixes i la borsa; funcionarem amb bancs de temps i mercats d'intercanvi, qui sàpiga arreglar aixetes ho farà i qui sàpiga cuinar ho farà....és a dir cadascú bescanviarà per serveis i per altres coses que hagi de menester segons allò que pugui fer per l'altre....
3 . Prometo  abolir les fronteres, els estats i els governs, cada barri, cada districte cada racó funcionarà per assemblea on tothom tindrà veu i vot.
4.Prometo i declaro lliures tots els habitants del planeta estiguin on estiguin i facin el que facin, tothom serà responsable de sí mateix i obrarà amb plena consciència i s'atendrà a les conseqüències dels seus actes....
5.Prometo que faré compartir i repartir els bens materials i les riqueses entre aquells i aquelles qui no en tinguin, des d'ara tothom serà  valuós per allò que sàpiga fer, per les seves capacitats i competències personals.
6.Prometo que mai més es faran falses promeses ni es diran mentides ( les piadoses potser sí)
7. Prometo que que ens esforçarem per a fer els somnis realitat i la realitat un bell somni.

No Elfreelang sola no pot fer realitat aquest programa de promeses, per això us demano que us afegiu, tothom està convidat a prometre  promeses, tothom que  evidentment estigui compromès a  comprometre's....
Si no ho fem nosaltres qui ho farà?
 


Je soulevai le seau jusqu’à ses lèvres. Il but, les yeux fermés. C’était doux comme une fête. Cette eau était bien autre chose qu’un aliment. Elle était née de la marche sous les étoiles, du chant de la poulie, de l’effort de mes bras. Elle était bonne pour le cœur, comme un cadeau. Lorsque j’étais petit garçon, la lumière de l’arbre de Noël, la musique de la messe de minuit, la douceur des sourires faisaient ainsi tout le rayonnement du cadeau de Noël que je recevais.
« Les hommes de chez toi, dit le petit prince, cultivent cinq mille roses dans un même jardin... et ils n’y trouvent pas ce qu’ils cherchent.
— Ils ne le trouvent pas, répondis-je...
— Et cependant ce qu’ils cherchent pourrait être trouvé dans une seule rose ou un peu d’eau...
— Bien sûr », répondis-je.
Et le petit prince ajouta :
« Mais les yeux sont aveugles. Il faut chercher avec le cœur. »

Je soulevai le seau jusqu’à ses lèvres. Il but, les yeux fermés. C’était doux comme une fête. Cette eau était bien autre chose qu’un aliment. Elle était née de la marche sous les étoiles, du chant de la poulie, de l’effort de mes bras. Elle était bonne pour le cœur, comme un cadeau. Lorsque j’étais petit garçon, la lumière de l’arbre de Noël, la musique de la messe de minuit, la douceur des sourires faisaient ainsi tout le rayonnement du cadeau de Noël que je recevais.
« Les hommes de chez toi, dit le petit prince, cultivent cinq mille roses dans un même jardin... et ils n’y trouvent pas ce qu’ils cherchent.
— Ils ne le trouvent pas, répondis-je...
— Et cependant ce qu’ils cherchent pourrait être trouvé dans une seule rose ou un peu d’eau...
— Bien sûr », répondis-je.
Et le petit prince ajouta :
« Mais les yeux sont aveugles. Il faut chercher avec le cœur. »

dijous, 10 de novembre del 2011

Digues que m'estimes encara que sigui mentida

Massa jove per dir adéu Montserrat ! Ja no és temps de cireres i encara ens demanen i ens prenen el sabó per tanta roba que hem de rentar! Els catalans i catalanes comencem a perdre el fil de la memòria que ens uneix al nostre passat i el teu ingent i magnific treball sobre els catalans als camps nazis ens ajuda a trobar aquest mal record per a no oblidar-ho....vas escriure i descriure el teu món a través dels teus llibres...vam pronunciar adéu a Ramona i gràcies a tu vàrem pintar totes les hores i els minuts de la nostra joventut de color violeta ....

I jo una noia de 15 o 16 anys, no recordo més que en nebulosa el record viscut, durant una presentació d'un llibre ( no era teu sinó d'algú altre del qui he oblidat el nom i el títol) acompanyada d'un vell amic del pare, escriptor també, et va conèixer ( si podem usar el mot en un senti molt laxe) i va bescanviar unes paraules maldestres amb tu....aleshores estaves preparant el teu llibre sobre els catalans als camps  nazis .....

I tinc un altre punt de coincidència ....tu no ho vas saber mai, vaig conèixer i compartir una tarda amb el teu fill petit....jo aleshores ja amb 16 o 17 anys i dins una colla diversa i variada de companys, amigues i conegudes...va resultar que una de les noies era el cangur del teu fill.....i el va dur a passejar amb nosaltres...què devia tenir? un anyet potser...era rosset , preciós....més tard la vam acompanyar a deixar la criatura a recer... davant una porta d'una casa de la dreta de l'Eixample ....i li vam dir adéu i el nen va  correspondre amb aquella manera tant dolça que tenen els petits de fer adéu amb la mà....
Digues que ens estimes encara que sigui mentida....

diumenge, 6 de novembre del 2011

La pluja bruixa ( versos necis)

La Pluja bruixa
no plou maduixes
bruixa la pluja
em mulla les cuixes.
Ni paraigües ni orgues 
bassals ,bassiols, tolls
pantalons i peus molls.
La pluja bruixa
fa  que canti el terrat

amb raucs de granota
plou sobre mullat



La pluja bruixa
no calabruixa.
El gos no buixa.
Només en ruixa,
la pluja bruixa.

Carme 

El xarbot en fou bruixot,
per un biot
i en toll massa al·lot.

Jordi Dorca

Bruixes amb barrets de punxes
fent la burxa sota la pluja.
Tot transformant xauxa en disbauxa,
fotent-li al seny, cal més rauxa.
Rafel

dijous, 3 de novembre del 2011

Entrar i sortir

Em fa gràcia que el tauler aquest nou o interfície o com es vulgui anomenar em digui això de crear una nova entrada...ai si pogués crear , així del no-res una nova entrada per cada ocasió i una nova sortida per tots els dolors i els mals que ens inquieten....tot es pot reduir , sent molt reduccionista  a l'equilibri entre allò que entra i allò que surt ( i que ningú pensi malament...encara que ben mirat  tothom és ben lliure de pensar el que vulgui...i no seré jo qui digui quin pensament és dolent ni quin és bo...) Si entrem més calories de les que surten ens engreixem; si n'entren menys del que ens calen ens surt la fam, el cos i el cap no funcionen bé i ens aprimem, ens amagrim i ens debilitem....
Si entrem menys diners dels que fem sortir anirem a mal borràs ( l'eterna qüestió entre el que entra i surt de Catalunya ) ...si n'entrem més del que gastem aleshores estalviarem...
Entro i surto surto i entro ....entrem a la vida quan naixem i sortirem quan ens toqui sortir ...ningú tria quan entra...i un cop dins  maldem per a retardar la sortida....
Avui he entrat al metro, n'he sortit, després he entrat a l'autobús , i he sortit per tornar a entrar, a l'institut, i un cop dins he entrat per una porta, després he sortit per una altra, he baixat escales , les he pujat, he entrat a classe, després he sortit....he entrat a la sala de profes ...més tard he sortit...més tard he entrat al departament , i he sortit , i tornat a sortir per una porta, i he tornat a sortir per una altra..he entrat a l'autobús...i he sortit...he entrat al metro , he sortit del metro, he entrat a casa, he entrat a Internet, a blogger, al meu bloc he fet l'entrada i ara hi sortiré...més tard entraré al llit, entraré al món privat dels somnis, en sortiré, i així vaig fent entrades i sortides...i aquesta entrada m'està quedant com una sortida de to , potser...

dimarts, 1 de novembre del 2011

Quants d'aquest set mil milions mengen cada dia?

Set mil milions de persones reunides damunt d'una bola plena d'aigua i de terra juguen a tocar i a parar...de sobte algú es gira i crida : qui ha sigut?
Em pregunto quants d'aquest mils de milions passen gana, set,..quants no tenen sostre?
Aquí a Europa, la vella i atrotinada Europa també es juga a tocar i a parar? es van proposar com a fita el 2000 que en un període de 15 anys o sia  el 2015 es complissin  els Objectius de desenvolupament del mil.leni
( l'ONU) ah i va ser subscrit per tots els països membres.


Els vuit objectius són:
  1. Eradicar la pobresa extrema i la fam
  2. Aconseguir l'educació primària universal
  3. Promoure la plena igualtat entre home i dona
  4. Reduir la mortalitat infantil
  5. Millorar la salut materna
  6. Combatre la sida, el paludisme i altres malalties
  7. Garantir un desenvolupament sostenible
  8. Fomentar una associació mundial per al desenvolupament
De moment per tal d'acomplir-los algú ha dit que la salut és un dret privat, tanquen centres de salut i redueixen personal dels hospitals, les escoles i instituts amplien horari lectiu dels docents, encabeixen més de 30 alumnes per aula ,  etc  ah i acaben de legislar una llei que només dóna 10 dies per poder pagar el lloguer abans que et facin fora ( sembla una broma cruel però no ho és) però és clar això que fotin al carrer no estava previst ....http://www.canalsolidari.org/noticia/2015-cap-persona-sense-llar-una-altra-promesa-incomplerta/23349
Ui doncs sí l'any passat que va ser l'any europeu de lluita contra la pobresa es va iniciar l'objectiu que el 2015 no hi hagués cap persona sense sostre...és cinisme? els qui fan les lleis on viuen? a Saturn ? a Plutó?
No teníem prou tragèdia humana amb els desnonaments pels l'impagament d'hipoteques i ara faran el mateix i més ràpidament amb els qui no puguin pagar el lloguer ( amb només deu dies de marge què voleu que facin)