 |
| Esmorzar amb diamants, Blake Edwards, 1961 |
Mentre naixia
Omnium cultural i es publicava el primer exemplar del
Cavall Fort.....a la resta del món començaven a cantar uns melenuts a Liverpool , i un tal
John F Kenneddy ascendia, és un dir, a la presidència d'Estats Units ....i
Marilyn Monroe es divorciava del seu marit aleshores :Arthur Miller, el papa de Roma era l'estimat
Joan XXIII.....ni el president ni l'actriu ni el papa viurien gaire més, a Marilyn la varem trobar morta en circumstàncies mai prou aclarides el 1962 , el president fou assassinat el 1963 i tampoc s'ha acabat de resoldre del tot i el papa morí el 1963 d'un càncer , va rebutjar ser operat perquè temia que el seu concili II fos desviat dels seu propòsit, cap dels tres va sobreviure gaire més a l'estrena del film, jo hi veig una relació ....s'atribueix un sonat idil·li entre l'actriu i el president ...a més aquest fou el primer president catòlic i aquí trobem un del nexes amb el papa.... a més, abans que a Audrey Hepurn , que va estar esplèndida, li van oferir el paper a l'esmorzar a Marilyn , que el va rebutjar; el papa, entre altres encícliques va escriure"
Pacem in Terris, sobre la pau del món, en un moment en què la
Guerra Freda va arribar al seu moment de màxima tensió amb la crisi dels míssils de Cuba." i això de la crisi dels míssils va tenir com a protagonista el president Kennedy.......bé i que la barreja entre" Moon river" i les quatres estacions de Vivaldi és una espiral espai temps .....el 1963 morts l'actriu , el president i el papa resulta que Omnium va ser clausurat , escorcollat i prohibit pel franquisme....per contrast el Cavall Fort a partir del 1963, va augmentar, el tiratge i les pàgines .....i dos anys més tard el dictador va autoritzar que aquells melenuts de Liverpool aterressin al seu Estat, això sí, ben cofats amb una " montera " de torero........
Resumint .....
.We're after the same rainbow's end, waitin' 'round the bend
My huckleberry friend, moon river, and me
E la Staggion ch' invita tanti e tanti
D' un dolcissimo Sonno al bel godere.
més o menys ens trobarem al capdavall al final de l'arc de sant Martí, estimat amic, el riu de lluna i jo i la tardor ens convida de tant en tant a gaudir agradablement d'un dolç somni ......
Però si em faig vell no importa.
M'importa una veritat.
I la busque amb pic i pala
com a un tresor amagat.
Picaré fins al comiat!
Piquem ben fort? Molt bon dia, Elfree i feliç finde :)
El meu somni humit, ho confesso,
Aquesta metàfora em serveix per enviar a pic i pala a tots aquells incompetents que ens trobem en la nostra vida, no només a gran escala(polítics, banquers, monarques...) sinó en la nostra vida diària: aquell que ha arribat on ha arribat fent la pilota, el dèspota que amb un càrrec abusa del seu poder, el qui fa la feina sense la responsabilitat que li toca, el que simplement ni treballa ni fa res per a trobar feina esperant que el mantinguem els altres,... tant i tant paràsits amb els qui ens toca conviure. Tots a pic i pala!