Paisos Catalans

dissabte, 30 de novembre del 2013

Amb un pic i una pala

Potser hauria d'anar a cercar un calendari més antic que no pas el segle XVIII però vaja ja estem al mes de frimari i avui és el dia del pic ....celebrem el dia del pic ....que amb pic i pala podríem fer molta feina en aquesta reculada general involutiva i reaccionaria...
Quines coses faríeu  amb un pic i una pala? 
Per exemple jo aniria fent un fossat ben gros per encabir-hi tots els politicastres corruptes que tanquen televisions, els qui s'han embutxacat milions....del poble, els qui fan i desfan lleis com a xurros mal fets  ....
I vosaltres?
  XeXu ha dit...Pic i pala per fer molta feina, perquè ens en queda molta per construir un bon país
Carme ha dit...
Ja ens ho estem currant a pic i pala, tot això... Com més entinguem millor...
30 de novembre de 2013 17.08
Elimina
Blogger Loreto Giralt Turón ha dit...
D'entrada els utilitzaria per separar els països catalans d'Espanya, una rasa ben llarga i ample. I després potser faria com tu i en llençaria a uns quants dins el forat.
30 de novembre de 2013 17.12
Elimina
Blogger Sílvia ha dit...
He recordat i buscat aquests versos de l'Ovidi:

Però si em faig vell no importa.
M'importa una veritat.
I la busque amb pic i pala
com a un tresor amagat.
Picaré fins al comiat!

Piquem ben fort? Molt bon dia, Elfree i feliç finde :)
30 de novembre de 2013 18.07
Elimina
Blogger novesflors ha dit...
Jo posaria a tots aquests que tu esmentes a picar 8 hores diàries, a veure si llavors veien les coses més clares.
30 de novembre de 2013 19.39
Elimina
Blogger El porquet ha dit...
Jo els donaria el pic i la pala a tots ells, i així podríem fer realitat, per fi, la proclama d' "a pic i pala tots"!

El meu somni humit, ho confesso,
30 de novembre de 2013 20.33
Elimina
Blogger Rafel ha dit...
Millor que piquin ells. Mentrestant, que sentin per megafonia això de la reforma laboral i el progrés de la humanitat (Botella dixit)
30 de novembre de 2013 22.17
Elimina
Blogger rits ha dit...
Doncs jo, poc original, hi faria un hort. Per plantar-hi verdures noves, fresques i lluents, verdes d'esperança, que generin aire fresc. Potser així, amb el cos i l'ànima una mica més sans podriem veure molt més la feina que hem de fer. Deixar-nos dels altres que mai miraran per nosaltres i cuidar-nos els uns als altres.
1 de desembre de 2013 10.30
Elimina
Blogger joan gasull ha dit...
Jo estic tant emprenyat que els fotaria el manec pel.......callo, millor callo. Ah, i després directes al forat que has fet tu.
1 de desembre de 2013 11.22
Elimina
Blogger Laura T. Marcel ha dit...
Hi havia una director general a l'empresa que vaig treballar molts anys que quan trobava les errades d'algun incompetent sempre deia: "¡Cuantos brazos robados al campo!"
Aquesta metàfora em serveix per enviar a pic i pala a tots aquells incompetents que ens trobem en la nostra vida, no només a gran escala(polítics, banquers, monarques...) sinó en la nostra vida diària: aquell que ha arribat on ha arribat fent la pilota, el dèspota que amb un càrrec abusa del seu poder, el qui fa la feina sense la responsabilitat que li toca, el que simplement ni treballa ni fa res per a trobar feina esperant que el mantinguem els altres,... tant i tant paràsits amb els qui ens toca conviure. Tots a pic i pala!
1 de desembre de 2013 11.54
Elimina
Elimina
 

diumenge, 24 de novembre del 2013

Encara hi sou a temps!

Des que vaig iniciar aquest bloc, blog o com es vulgui dir la vida, el món i moltes altres coses han canviat....ara mateix hi ha una gran, espero, enèsima manifestació contra la retallada de drets de tota mena que estem vivim com si l'edat mitjana hagués tornat de nou, no hi he anat , no pas perquè estigui en contra no ...hi estic a favor evidentment ....no anar a una manifestació no vol dir pas que no hi sigui en esperit...però el meu refredat actual aconsella prudència i per això m'ho miro des d'aquí....que prenguin nota els descervellats  que compten les absències enlloc de les presències ....i no em comptin en una banda que no és....però avui de fet entro aquí per mirar d'encoratjar-vos a participar en un blog molt especial que només s'aviva uns dies a l'any ....sí,  us parlo del calendari d'advent.....encara queden dies per farcir de mots i xocolata ....animeu-vos! aneu i mireu com es fa per apuntar-se....
és la segona vegada que hi participo ...us deixo la meva contribució de l'any passat xocolata-desfeta-i-neu-de-porexpan. 
Au va que és divertit, emocionant, plaent desembolicar regals dolços .....queden poc dies per omplir!
i si jo no us animo prou llegiu l'Assumpta
i per fer un altre tastet us deixo una xocolatina molt bona 
http://javenadal.blogspot.com/2010/12/altres-tradicions-italia-i-russia.html

dissabte, 16 de novembre del 2013

Esmorzar amb diamants i tardor ( el bucle)

Esmorzar amb diamants, Blake Edwards, 1961
Mentre naixia Omnium cultural  i es publicava el primer exemplar del Cavall Fort.....a la resta del món començaven a cantar uns melenuts a Liverpool , i un tal John F Kenneddy ascendia, és un dir, a la presidència d'Estats Units ....i Marilyn Monroe es divorciava del seu marit aleshores :Arthur Miller, el papa de Roma era l'estimat Joan XXIII.....ni el president ni l'actriu ni el papa viurien gaire més, a  Marilyn la varem trobar morta en circumstàncies mai prou aclarides el 1962 , el president fou assassinat el 1963 i tampoc s'ha acabat de resoldre del tot i el papa morí el 1963 d'un càncer , va rebutjar ser operat perquè temia que el seu concili II fos desviat dels seu propòsit,   cap dels tres va sobreviure gaire més a l'estrena del film, jo hi veig una relació ....s'atribueix un sonat idil·li entre l'actriu i el president ...a més aquest fou el primer president catòlic i aquí trobem un del nexes amb el papa....  a més, abans que a Audrey Hepurn , que va estar esplèndida,   li van oferir el paper a l'esmorzar a Marilyn , que el va rebutjar; el papa, entre altres encícliques va escriure" Pacem in Terris, sobre la pau del món, en un moment en què la Guerra Freda va arribar al seu moment de màxima tensió amb la crisi dels míssils de Cuba." i això de la crisi dels míssils va tenir com a protagonista el president Kennedy.......bé i  que la barreja entre" Moon river" i les quatres estacions de Vivaldi  és una espiral espai temps .....el 1963 morts l'actriu , el president i el papa resulta que  Omnium va ser clausurat  , escorcollat i prohibit  pel franquisme....per contrast el Cavall Fort a partir del 1963, va augmentar, el tiratge i les pàgines .....i dos anys més tard el dictador va autoritzar que aquells melenuts de Liverpool aterressin al seu Estat, això sí, ben cofats amb una " montera " de torero........
Resumint .....
.We're after the same rainbow's end, waitin' 'round the bend
My huckleberry friend, moon river, and me
E la Staggion ch' invita tanti e tanti
D' un dolcissimo Sonno al bel godere.
més o menys ens trobarem al capdavall al final de l'arc de sant Martí, estimat amic, el riu de lluna i jo i la tardor ens convida de tant en tant a gaudir agradablement d'un dolç somni  ......

dissabte, 9 de novembre del 2013

Vuits (o buits) i nous

Avui nou de novembre llegeixo en el diari Ara que en Bassas recorda la nit dels vidres trencats  el 1938 quan els nazis van trencar vidres i aparadors dels comerços dels jueus i van matar i detenir centenars de persones pel fet de ser com eren, i  varem incendiar i saquejar sinagogues ..... per cert canviant de tema avui fa anys que el mateix Antoni Bassas va arribar al món ....és el seu aniversari!
Falten dos dies  per un altre aniversari , aquest cop de mort...la del nostrat Martí i Pol  poeta.....
Llegeixo a la  Viquipèdia que tal dia com avui Cambodja  es va independitzar de França
I avui també és la data en què , al 1989 el mur de Berlín va caure val la pena llegir com es va produir el fet ....en part per una errada comunicativa i el posterior ressò......el cert és que milers de ciutadans d'ambdues part del mur s'hi van abocar traspassar-lo...i quan es traspassa un mur ......aquest ja deixa d'existir ....
El 1991 moria un 9 de novembre Yves Montand actor i cantant
I avui precisament el dia té nom de canal 9 .....una altre atropellament infame dels sàtrapes (im) populars
m'agafen dèries de trencar nous !

divendres, 1 de novembre del 2013

Casta anyada....bons moniatos!

Avui dia de tots sants ....o tot sans .....recordeu que és possible que no trobeu farmàcies que us puguin vendre el medicament que us cal.....economia perversa que ens estreny cada cop mes el coll..... els peperos ja van dir que volien Catalunya desfeta ....i malalta.....però avui segle divuit ,enfants , és el dia del salsifí dit altrament Tragopogon porrifolius...... llegeixo a la premsa que el conseller d'interior diu que els mossos van colpejar el tronc del detingut ( els fets van passar al carrer Aurora  a primers d'octubre, i l'home va acabar  morint ) curiós com des del  tronc es poden produir múltiples traumatismes a la cara i el cap......no és la policia que vull pel meu país ni ara ni quan siguem estat......
Després d'un octubre molt calent , temperatures record, els peperos sense baixar del ruc.....un altra vaga contra la llei de mirem enrere i copiem l'educació franquista .......encetem novembre amb la temperatura més adient per torrar castanyes i menjar panellets i moniatos ......recordeu: les castanyes per menjar-les.....que de castanyes ja ens rebem prou i massa.....

Europa mentrestant sigui per dir bajanades, sigui per dir que no convertim les eleccions en plebiscit, sigui per pel que sigui ....fa dia si i dia no de la nostra causa, una mena de trending topic setmanal.....d'allò impossible no se'n parla ......

Fotem-li castanya a la por! fotem-li castanya a la crisi! en fi que mengeu i gaudiu! bona castanyada!!!!