El meu pre-post sant Jordi!!!

En un apunt anterior ja us vaig informar que havia començat a firar-me llibres, doncs bé abans del dia assenyalat ja en vaig firar-me encara més....que són aquestes dues novel-les de dues Sílvies ,

per cert gràcies a la kweilan que em va fer venir el desig de plagi .....

i com que tot queda en família, també em vaig comprar un llibre del germà de la Silvia Soler , el Toni Soler , que encara que gasti un to entre burleta i bromista serveix per fer un repàs ....faig una recerca de moment infructuosa del poemari d'Olga Xirinachs

( potser atès que espero els encàrrecs de la Documenta afegeixo aquest també , ara truco i l'encarrego ipso facto)

El dia de sant Jordi ja fora del lloc de feina, en l'única paradeta que em vaig trobar , hi havia , el Matthew Tree, amb un llibre, la seva primera novel.la en la seva llengua materna: Snug i sigui pel repte que em suposarà llegir-la, sigui perquè aquest escriptor em cau simpàtic, (encara que reconec no haver llegit res de la seva variada producció en català ) doncs vaig fer un cop de cap i au! a més va ser molt amable de dir-me que els seus amics i amigues catalans li han dit que amb ajuda d'un diccionari és de bon entendre ....

Serà la meva primera novel.la en anglès també!!!!

I passat Sant Jordi una sorpresa !!!! entro a l'institut i m'avisen: tens un paquet! (????) tres llibres de poesia: Jardí de marbre, Els mars tancats i Paisatges amb Solitud signats i dedicats tots tres per un dels autors .....una il-lusió tremenda, me'ls enviava una bona companya temporal de feina , germana en qüestió d'un dels poetes ! havíem, hem compartit uns mesos intensos, com intensos són tots els mesos del curs, ni m'ho esperava ni sabia que tingués un germà poeta....jo feliç com un anís! aquests regals inesperats són els millors!

PD.....després al vespre arribo a casa i m'assabento , corpresa, de la mort de Tito Vilanova , i em sap greu, que descansi en pau ) totes les roses per ell! el meu condol sincer.

Sant Jordi ....tants llibres per a llegir i tant poc temps

Bé això de dalt amaga un misteri d'un llibre .....abans l'autor tenia un bloc anomenat aïllat i llunyà ....i no diré més....

He preparat aquest post abans del dilluns ( que serà avui ) perquè no tinc temps que em sobri i més aviat em fa falta , m'espera un maig terrible, curull de feina docent i indocent....tinc una llarga llista de llibres de l'any passat i l'altre per acabar de llegir i altres, ho confesso, esperant adormits que desperti el seu son encetant-los però ai ...de vegades els hi passa al davant un llibre impertinent que no ha demanat ni tanda....què hi farem! entre la crisi del deute i el deute de la crisi jo tinc deute de temps i de lectures...això si faré una mica de trampa ( ampliant una mica el temps de sant Jordi a uns dies abans i uns dies després) i els meus propòsits de lectura són aquests :
 365 contes ( n'hi ha tants que tinc lectura per mesos) i hi tinc set contes meus i tants autors han participat...quin goig! agrair de nou a la bajoqueta  aquest llibre genial que es va gesta al llarg de tot un any! i aquest , si realment arriba a la fita de recaptar els 2000 euros : Històries veïnals  ULL que falten 8 dies i 520 euros!!!! si no no hi haurà llibre!!!! apresseu-vos! ( bé dilluns avui encara faltaran menys dies i diners espero que menys...)

I el llibre nou de trinca d'en Rafel : Línia groga

i el llibre que em va tocar a la festa sopar celebrada a L'Horiginal : Acuérdate de mi ( potser no me l'hauria llegit mai però com que ha estat l'atzar me'l llegiré)

I més....aquestes Molles .....

i de Víctor Pàmies , el de Dites.cat ja el tinc  ara espero m'arribi a casa aquest altre: En cap cap cap
Com podeu comprovar molt blocaire tot....potser em decideixo per firar-me el de Lluís Llach ....però el dia de Sant Jordi mateix ho tinc molt difícil ho sia serà abans o serà després...
MOLT BON dia de  SANT JORDI PLE DE LLIBRES, SOMNIS, IL·LUSIONS   I ROSES .....tenim molts dracs que se'ns volen cruspir ....no deixarem que ho facin oi?

Grans Esperances, Charles Dickens 1812-2012

Bé, avui és el gran dia, Charles faria dos-cents anys! I ens afegim a  la crida de L'Assumpta,

Com ja deveu saber l'Assumpta viu a Reus, i de tothom és sabuda l'expressió: Reus, Paris, Londres....i el nostre escriptor és anglès ....  Jo m'he llegit : Grans Esperances, amb traducció de Josep Carner i malgrat el que va escriure en Jordi Llovet:  Dickens en català a mi  m'ha resultat una delícia, potser el lèxic una mica preciosista o enfarfegat però jo l'he trobat adient amb el to de la narració, al capdavall es situem al segle XIX.

Sobre aquesta obra s'han vessat rius de tinta i no sé pas com fer una ressenya, no la vull fer convencional o sigui que miraré de fer-la a la manera d'Elfreelang ( que no sé quina és però tractarem d'encertar).

Grans Esperances és,  ja des del títol , un monument a la fina ironia, que ens pica l'ullet, ens endinsem en el primer capítol i ens trobem transportats, per art d'encanteri dins uns aiguamolls , davant un cementiri , coneixem  en Pip , veiem la casa del ferrer, el dormitori d'en Pip... sentim la boira espesa a la pell, el tacte de les eines, el bastó ...flairem l'aire i sentim el que sent Pip...

Les descripcions són tant acurades que enlloc de llegir palpes, ensumes, mires i sents la cara de terror d'un marrec cap per avall agafat pels peus per un forçat fugit  de  la masmorra....

Pel meu gust, els primers compassos d'aquesta novel.la són els millors, o si més no els que més m'han agradat, (em copio a mi mateixa) : en Pip , un orfe criat i tingut per mà per sa germana i  l'inestimable Joe , el seu oncle , un oncle que li fa d'amic, de company i de germà gran més que no pas d'oncle, i que rep, igual , que en Pip les bastonades de la senyora Joe , el deix entre innocent i irònic que destil·la en Pip  quan ens narra la seva vida és deliciosament encantadora amb el punt just de dolçor i d'amargor .

Us en poso un tast de la pàgina 19: " El matí era gebrat i molt humit. ja havia vist la humitat estesa defora de la meva finestreta, com si algun follet hi hagués estat plorant tota la nit i emprant la finestreta com un mocador de butxaca"....en fi que el llibre de fet és la vida de Pip, des de la seva infantesa fins la seva maduresa, i a través de les coses que li passen i dels entranyables i no tant entranyables personatges que l'envolten el veiem créixer, patir, il·lusionar-se, enamorar-se, esdevenir un senyor, el veiem caure i el veiem finalment fet una persona com cal, és a dir, capaç de guanyar-se les garrofes i moderadament feliç en trepitjar el terra i deslliurar-se de les grans esperances i el somnis de riquesa.

El llibre està poblat per personatges estrafolaris i curiosos , la senyora Havisham  encarcarada i aturada per sempre en una hora i un dia; el del seu no celebrat casament, vestida amb els parracs d'un vestit de núvia que fora blanc a mig calçar i blanca com un sepulcre...enterrada en vida, cruel, capriciosa i rica....la seva neboda o protegida que tant de cap farà anar a Pip...serà la destinatària de la seva "venjança".
També hi ha intriga i misteri , en Pip rep de mans d'un altre personatge :Jaggers, advocat de prestigi, llest com una fura, una notícia que li canviarà la vida i l'allunyarà dels seus orígens, de Joe, de Biddy...Tota la trama es desenvolupa amb la precisió d'un rellotge de butxaca ...personatges que s'entrecreuen, caps per lligar que es lliguen... anem descabdellant els fils fins que poc a poc tots els misteris es van resolen ....amb un tour de force del final en una fugida desesperada pel Tàmesi....digna de la millor pel·licula d'acció moderna ....hi ha bon cor, hi ha amistat ( Herbert, Wemmick) amor mai dit : Biddy, amor impossible, redempció, ascensió i caiguda....sorpreses, actes criminals, un segrest, vaja que hi ha de tot...
Publicada per entregues, Dickens sabia com fer que els lectors s'entusiasmessin per comprar el següent fascicle ...un precursor dels anomenats "culebrots " ( amb tots els respectes per Dickens)
Bé i fins aquí tot el que m'ha sortit, m'hi podria estar hores i fer mil post diferents però acabo aquí. Sento si no ha sortit millor. No he volgut explicar del tot el que hi passa per fer venir el cuquet de llegir-lo!

GRANS ESPERANCES!!!

Primer de tot  demanar-vos us heu portat bé? heu anat a dormir d'hora? us heu llevat ben d'hora ben d'hora per a ser imparables? jo de moment els reis mags m'han dut una bufanda ( saben que sóc fredolica de mena) i ja l'ha duc envoltant-me el coll....

Aclareixo el títol .....que m'he tornat molt optimista en veure els anuncis del govern del regne respecte al nostre anorreament definitiu com a país? Noooo encara conservo restes de seny malgrat el tarannà de disbauxa i rauxa .....Grans esperances és, promesa obliga, el llibre del Dickens que ja he encetat, a hores d'ara vaig per la pàgina 61; i ai ai ai si vull tenir-lo llegit abans del (tal com ens proposa l'Assumpta) 7 de febrer,  per a fer-ne la ressenya hauré de llegir fins i tot dormint ja que és una edició de butxaca amb una lletra endimoniadament menuda , té 493 pàgines en total o sia que encara me'n resten unes 432! està editada per Proa i forma part de la Biblioteca bàsica del Periodico  , deu ser de fa uns cinc o sis anys, està traduït al català ni més ni menys que pel gran poeta Josep Carner ....dir-vos que m'estic fent gran amiga d'en Pip , un orfe criat i tingut per mà per sa germana i  l'inestimable Joe , el seu oncle , un oncle que li fa d'amic, de company i de germà gran més que no pas d'oncle, i que rep, igual , que en Pip les bastonades de la senyora Joe , el deix entre innocent i irònic que destil·la en Pip  quan ens narra la seva vida és deliciosa....

Us en poso un tast de la pàgina 19: " El matí era gebrat i molt humit. ja havia vist la humitat estesa defora de la meva finestreta, com si algun follet hi hagués estat plorant tota la nit i emprant la finestreta com un mocador de butxaca"

Bé ara estic en la lectura de quan Pip és reclamat per la senyora Havisham... i just ara mateix està en la seva presència " L'abillaven rics materials,setins i randes, i sedes, tot blanc. Les seves sabates eren blanques . i duia un vel  blanc que li penjava del cap, fins ben avall, i flors de núvia als cabells,(...) vaig reparar que el vestit havia cossat la figura arrodonida d'una dona jove, i que la figura al volt de la qual penjava ara balderament s'havia migrat fins a no tenir sinó la pell i l'os." 

us deixo, encara puc llegir una estona mentre no surto a fer de reina màgica .....

LLIBRES llegits 2011

Per no faltar a la tradició que em vaig copiar del XeXu i de l'Assumpta posaré la llista dels llibres llegits enguany, com veureu no arribo ni de lluny al virtuosisme de la darrera llista de llibres que va publicar l'Assumpta on posava colors diferents i tot i estaven ordenats, jo encara gràcies que més o menys els tenia mig anotats...única cosa és que van ordenats pels autors, i com podreu comprovar de literatura ben pocs i de novetats de l'any encara menys, ha estat un any en que hagut de llegir força llibres especialitzats i he anat molt de bòlit ...

1. Anglada Maria Àngels: No sé jugar amb màscares.

2. APA  Manual diagnostico y estadístico de los Transtornos mentales  DSM-IV 

3. APA DSM IV TR Breviario, criterios diagnósticos . 

4. Barbery Muriel ;La elegancia del erizo.

5. Beyebach Mark ;200 tareas en terapia breve.. 

6.Caro I  Hacia una pràctica eficaz de las terapias cognitivas.

7. Caro I  Manual de psicoterapias cognitivas.

8. Casacuberta D; Rubio N ( coords) Acción cultural y desarrollo comunitario.

9. Catul: Poesies .

10.  Closas Daniel  100 mites de la ciència
11. Damasio A, Y el cerebro creó al hombre.

12.Feixas G (coord) Teràpies Psicològiques.
13. Feixas G y Miró MªT Aproximaciones a la psicoteràpia.
14. Fiorenza A; Nardone G La intervención estratrégica en los contextos educativos.
15. Holmes Jeremy; Teoría del apego y psicoterapia.
16. Steve Karpman ; Salir del triángulo dramàtico.

18.Kübler-Ross E: Sobre el dol i el dolor
18.Lillo N i Roselló E Manual para el trabajo social comunitario
19. Lorenzini R y Sassaroli S .Miedos y fobias . 

20. Marai Sandor: La gavina.

21 Mompó Francesc i Climent Mercè : Somiant amb Aleixa

22 Mora F. Genios,  locos y perversos.

23 Murakami H ;Tòquio Blues.
24. Ramirez José M i García G;  Manual pràctico para elaborar proyectos sociales.
25. Rampin Mario; la palabra justa.
26. Riberas G et al, Disseny de les intervencions socioeducatives.
27. Riera Nuria Una ola con sabor a pez.
28. Riso Walter El camí dels savis.
29. Salinger J.D. Nou contes.

30. Serrat Albert; PNL para docentes.

31. Strout Elizabeth ,Olive Kitteridge

32. Torres Marius: Poesia .

33 Villegas M ; El error de Prometeo . Psico(pato)logía del desarrollo moral.
34. Zweig Stephan: El Món de l'ahir

Llibres del Sant Jordi 2011

Tinc una llarguíssima llista de llibres per a llegir, mig encetats i a mig llegir uns quants, i entre això, i el poc temps, i la crisi poqueta cosa em vaig firar el 23....però anem a dir-ho ja , em vaig autoregalar : El diario del ladrón  de Jean Genet, i La Gavina  de Sandor Màrai, ah i em van regalar ( a petició meva): Una ola con sabor a pez  de Núria Riera ( si cliqueu sobre el nom llegireu una sinopsi i crítica del llibre) , aquest el va comentar la Carme i em vaig deixar guiar ( per cert l'he encetat i crec que no em decebrà pas....és màgic)  i només en vaig regalar un,  aquest : Nèmesi de Philip Roth....i ara tinc unes ganes boges de llegir-me aquests tres que de fet s'haurien de posar a la cua i demanar tanda però què hi farem ? hi ha un que ja s'ha colat i ha passat al davant....el de l'onada amb gust de peix....
i ara puc dir ja que m'he l'he llegit d'una o dues revolades i m'ha agradat sobretot la manera com està escrit , és com un conte, us poso un fragment: 
"Dentro   del agua se oye el silencio; un silencio denso que no te deja creer que estás muerto porqué sientes el palpitar de la vida en el mecer del agua, en el inexistente pero sonoro ruido de las plantas agitándose por la corriente.
Dentro del agua oyes tu corazón, no el de otros, solo el tuyo"

LLibres llegits o quasi llegits 2010

Bé ja que ho vaig fer l'any passat ho torno a fer i poso la llista, la veritat és que llegeixo desordenadament i poques novetats ...i també me n'adono que n'he parlat al bloc de poquets dels que he llegit, allà va:

• Llibres llegits 2010

• El mundo formidable de Franz Kafka. Louis Begley
• Invisible.Paul Auster
• Una sortida digna.Jesús M. Tibau
• ¿Es real la realidad? El arte de amargarse la vida.Paul Watzlawick
• El cel és blau, la terra és blanca.Hiromi Tanikaki
• Les grans epidèmies modernes. Salvador Macip
• Introducción a la PNL. Joseph O'Conor. John Seymor
• La estructura Neurolingüística de las emociones .A. Salvador, Ph Carrión
• Trabajar con las emociones en psicoterapia. Leslie Greenberg
• El darse cuenta. Jonh Stevens
• Hablar con el cuerpo.Luís Carbajal
• El viatge al passat.Stefan Zweig
• Técnicas de Investigación social. Ander-Egg
• Guiones y estrategias en hipnoterapia. Roger P. Allen
• Vender la moto, trucos de manipulación del lenguaje. Mateo Rampin
• Pensar como un mago. Mateo Rampin
• La solitud dels nombres primers.Paolo Giordano
• No hi ha terceres persones. Empar Moliner
• Xocolata desfeta. Josep Lluís Lluís
• Sonets. William Shakespeare
• Guía breve de psicoterapia de grupo. S. Vinogradov, I Yalom
• Més lectures per a minuts. Hermann Hesse
• Petits plaers Jane Bowles
• Verd aigua. Marisa Madieri
• Ver a una mujer .Anne Marie Schwarzenbach
• Azarel.Karoly Pap
• El món groc. Albert Espinosa
• Quiero dejar de ser un dentrodemí. Birger Sellin
• El error de Descartes. Antonio Damasio
• El trigo y la cizaña. Mateo Rampin
• Les dones i els dies. Gabriel Ferrater ( relectura)
• Ya no sufro por amor. Lucía Echevarría
• ¿Amar o depender? Walter Riso ( relectura)
• El hombre en busca de sentido. Víctor Frankl( relectura)
• 25 poemas ilustrados Miquel Hernández
• Vint-i vuit contes Manuel de Pedrolo.
• Técnica de terapia familiar. S. Minuchin
• Llibres a mitges que vaig intercalant però estant a mig llegir ( espero acabar-los abans del 31, el de Zweig el tinc força avançat i el de L'Strout és de molt bon llegir) Si no ja no seran llibres del 2010 sinó de l'any vinent....faré un sprint)
• El Món de l'ahir. Stefan Zweig ( el tinc a mig llegir)
• Olive Kitteritge . Elisabeht Strout ( a mitges)
• Y el cerebro creó al hombre. Antonio Damasio ( encetat)

LES DONES I ELS DIES edició definitiva

Ja el tinc de fa molts anys però ara que surt una nova edició segur però segur que me'l compro i per descomptat que me'l rellegiré Les dones i els dies. Gabriel Ferrater 

Us incloc un enllaç del fantàstic bloc espuri dedicat a  Gabriel Ferrater : Un fres de móres negres on l'autor Enric Blanes es dedica a recopilar, revisar poesia, articles i altres sobre el poeta.
 
 La fotografia és extreta de l'enllaç de sota
http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/79975-gabriel-ferrater.html

i encara que avui és dissabte poso diu-menge que és com dir que diu i dir que menja
    DIUMENGE

    Els ocells de la llum se'n van a jóc
    i ens deixen a les branques un subtil
    tremolor de petites veritats.
    Cal perdre l'ànima d'arbust. Un altre
    sentiment transitori s'ha gastat.
    Ens aixequem, i amb por de no saber
    retrobar a temps qui som i què volem,
    anem tornant ben poc a poc. La tarda,
    la brasa imatge nostra, nerviosa
    però abnegada mare de la cendra,
    s'apaga, i es respira la pudor
    del tabac refredat. Hem estat sols,
    però ara ens estrenyem als colls d'embut
    (colzes amb colzes, passos que es fan nosa)
    per vessar dins el poble l'imprecís
    record d'uns camps trencats, al.luvials
    deixes de camions, d'uns camins curts
    com un alè cansat, i uns arbres vius
    que ja se n'ha fet llenya. Ens confonem
    amb els que s'han quedat, i que ara surten
    dels balls i de les coves de penombra
    gelatinosa, i tots trepitgem besos
    que la tarda ha endurit, i ara es parteixen
    en dues valves, com un musclo, i cauen.
    Un nen que se li ha rebentat el globus
    llança un plor viperí. Tots ens mirem
    i riem satisfets. Cap de nosaltres
    no és gaire amunt en l'escala dels éssers.
Gabriel Ferrater

GROCS

Tot són cicles ....i rellegint-me he trobat un escrit del bloc del juny del 2009  que ara mateix també tornaria a escriureLa pitjor batalla

Una alumna meva ( del cicle formatiu professional :Integració social ) em va deixa l'altre dia un llibre: El món groc d' Albert Espinosa  i me'l vaig començar a llegir i me'l vaig empassar, quasi literalment ,com si fos aigua que em trobés al mig del desert i jo estigués assedegada....em falten unes pàgines per acabar-lo....l'Albert ens parla de coses que ha aprés durant els llargs deu anys en que va lluitar contra el càncer, que les pèrdues són guanys, del dolor que no existeix si fas que no existeixi la paraula, de la festa de comiat a la seva cama un dia abans que se l'amputessin....i sobretot ens parla amb lucidesa, amb tendresa, amb humor i amb ganes de viure , té frases i paràgrafs  que impacten....potser és un groc per a mi? estic llegint la part del final del seu llibre on ens parla dels grocs, els grocs són persones que t'han impactant molt que han canviat la teva vida, poden ser una mena de camí diferent entre l'amistat i l'amor...i també poden ser una cosa i també l'altra.....i ara que l'estic ja a punt d'acabar de llegir penso que m'agradaria tenir la seva fortalesa, la seva il-lusió....Com que no estic inspirada us deixo alguns enllaços de blocaires del meu voltant que n'han escrit sengles apunts....

post de L'Illa dels llibre    post de la Carme    post del XeXu  post de bajoqueta

Perquè tothom pugui reconèixer el seu groc ( potser de vegades no ens n'adonem dels nostres grocs) i no lliuri batalles contra si mateix sinó a favor seu....
I perquè , al capdavall, els grocs ens proporcionin aquella tendresa màgica groga que els grocs d'un món groc poden transmetre, grogament....

Alguns fragments de Més lectures per a minuts. Hermann Hesse

 Hermann Hesse

- Cultivar el temor de la guerra és una vella estratagema dels individus per als quals la guerra és un negoci lucratiu.

- En períodes de grans proves es pot fer l'estranya experiència de trobar més persones capaces de morir per uns ideals que persones que sàpiguen viure per aquests mateixos ideals.

- Una persona honesta no fa cap pas sense collir enemics.


- Tot allò que no s'ha paït ni s'ha dirimit fins al final acaba tornant-


- Perquè sorgeixi el possible s'ha intentar mil vegades l'impossible.


- Cada llibre que llegim fa oscil.lar la nostra brúixola interior; cada esperit aliè ens mostra la diversitat de punts des d'on podem contemplar el món. 

Llibres que m'han regalat

Una persona amiga meva m'ha fet aquests dos magnífics presents

Presentació virtual de Totes les sortides dignes demà 13 a les 20 hores

http://www.petropolis.cat

També hi tinc la meva "sortida digna" en aquest nou llibre propiciat pel Jesús M. Tibau , jo no hi podré ser a la presentació virtual perquè els dimarts plego a les 20,30 i quan arribi a casa ja estarà dat i beneit  però qui pugui que s'hi passi a fer una ullada que segur que s'ho val. És el tercer llibre col.lectiu en el que participo i  fa il-lusió poder dir-ho i compartir-ho amb més blogaires.

Dilluns disfressat i llibres llegits

I avui dilluns, dia de la lluna, un dilluns disfressat de diumenge....no plou...és primavera en el corte inglés i també en la vida....demà passarem a un dimarts vestit amb la roba de dilluns...el dimarts és el meu pitjor dia....per l'horari...cada dia tinc un horari diferent...monotonia no la conec...però agrairia un horari més regular....demà serà demà i avui és l'ahir d'aquest demà que quan arribi passarà a ser el nostre avui ( crec que se m'ha posat malament l'esmorzar...he entrat en un bucle ) Acostumo a llegir ràpid però encara tinc una llarga pila de llibres per a llegir i de vegades em salto la cua i em llegeixo l'últim que m'he comprat.....un llibre petit i curt , una joia literària Ver a una mujer d'Annemarie Schwanzerbach. No la va publicar en vida, ho va escriure quan tenia uns 20 anyets.... narra l'enamorament sobtat d'una dona amb qui creua la mirada en un ascensor d'un hotel de luxe....més que el què és el com ho escriu....

Un altre llibre que no té a veure gens ni mica amb l'anterior, és més ,no és un llibre de literatura sinó de divulgació: Les grans epidèmies modernes de Salvador Macip.

És dòna la circunstància que me'l vaig llegir en plena febrada ( quan estava malalta) i no sé si em va anar bé perquè em va posar en alerta davant les possibles i probables epidèmies que es poden desfermar per aquest món i deixar-nos a tots en estat  de cadàver ....Vaja que allò de carpe diem encara més i millor ....Un llibre instructiu i que es llegeix bé, escrit de manera amena i entenedora.....

I encara un altre llibre que m'he llegit, ben diferent també als anteriors, gràcies a la Carme que en va fer varis entretinguts i intel·ligents posts , Vender la moto. trucos de manipulación del lenguaje  de Mateo Rampin que des de l'òptica de la psicologia estratègica ens parla de com ens influeix el llenguatge en els nostres autoenganys.....i tinc a mitges , ja que em va agradar el llibre anterior, del mateix autor: Pensar como un mago. Resolver problemas con el pensamiento ilusionista  .....A veure si puc pensar com si fos un mag i enlloc de treure un conill de dins un barret de copa alta me les empesco per ser feliç, empresa àrdua i no gens fàcil...prometo perseverar....

El primer llibre llegit de l'any 2010

Doncs sí ahir em vaig acabar de llegir el trosset que em faltava del llibre: El mundo formidable de Franz Kafka (Ensayo biográfico) de Louis Begley. El llibre ,tal com diu el subtítol és un assaig sobre la vida de Kafka o més dit del que es pot entreveure de la seva vida a partir de les seves cartes a La Felice, a Milena i altra gent..així com a les anotacions del seu diari personal...la veritat és que el que més m'ha agradat han sigut les darreres pàgines....d'un capítol anomenat: El hacha para el mar helado de nuestro interior. En aquest darrer capítol en Begley es dedica a examinar i interpretar l'obra literària  de  Kafka i la seva connexió amb la seva vida ....i aquí si que he fruit  ....Transcric el fragment inicial que pertany a una carta que va escriure Kafka al seu amic Oskar Pollak: " Si el libro que estamos leyendo no nos espabila de un mazazo en la cabeza , ¿para qué lo leemos?(...)Necesitamos que los libros nos afecten igual que una catástrofe , que nos duelan en lo más hondo(...)Un libro debe ser el hacha para el mar helado de nuestro interior."

Amb Ottla la seva germana preferida

Bé, recomano seriosament el llibre  si us agrada Kafka i també recomano llegir-ne d'altres sobre ell perquè al capdavall és millor anar-se formant una opinió pròpia a base de llegir perspectives d'anàlisi i punts de vista diferent....un altre llibre que vaig trobar molt interessant i pertany a les mes lectures de l'any passat és: Cuando Kafka vino hacía mí...en aquest llibre podem "escoltar" la veu de persones que van estar prop o molt aprop de Kafka...durant la seva vida i ens podem construir una visió polièdrica de la persona i del gran escriptor que fou Franz Kakka-

Llibres Llegits

No sabia si fer aquesta llista o no ....m'ha costat un munt fer-la i me n'he deixat alguns per posar perquè els tinc a mitges o perquè me n'he oblidat els títols...Bé Kweilan em copio de tu, i de tu Assumpta que t'has "copiat" del Xexu....la veritat és que novetats literàries quasi no n´he llegit...sóc molt eclèctica, crec, i molt poc ordenada llegint....no sé si val o no però he posat també els llibres que no són literatura pròpiament sinó que són de filosofia, de psicologia, i altres herbes i que alguns me'ls he llegit de gust i altres me'ls he hagut de llegir o bé per feina o pel postgrau o per altres raons.
Com que no sóc gens ordenada no estan en ordre ni de lectura, ni alfabèticament ni per temes....he mirat de posar primer la literatura per això. D'alguns dels llibres, pocs, n'he dit alguna cosa en el bloc.

Bé a veure si la poso la llista ( l'he fet en full apart

1. 1.La memòria del tauró. Steven Hall

2. L'analfabeta. Agosta Kristoff

3. Klaus i Lucas.Agosta Kristoff

4. Els rebels. Sandor Marai

5. Hopper. Mark Strand

6. Paisatges de Hopper. Jordi Coca

7. Libro de jaikús.Jack Kerouac

8. Instantes. Nueva antología del haiku japonés.

9. Ulls verds. Marc Pallarés.

10. Todos los caminos están abiertos. Annemarie Schwarzenbach

11. Autobiografies de Fernado Pessoa.(recull d'escrits autobiogràfics)

12. Diccionari Montaigne.Ignasi Aragay

13. La corrupció de l'àngel. Mishima

14. Amor y pedagogía. Miguel de Unamuno

15. Tres sombreros de copa.Miguel Mihura

16. Nada. Carmen Laforet (relectura)

17. Iceberg.Benjamín Prado

18. Antología poètica de Antonio Machado( relectura)

19. Rimas y leyendas.Gustavo Adolfo Bécquer(relectura)

20. El Diván del tamarit .Federico García Lorca (relectura)

21. El petit príncep. Antoine de Saint-Exupéry(relectura)

22. Mecanoscrit del segon origen. Manuel de Pedrolo(relectura)

23. Cuando Kafka vinó hacía mí. Hans-Gerd Koch (ed)

24. Meditacios metafisiques. René Descartes

25. Fedó. Plató

26. La genealogía de la moral. Friedrick Nietszche (relectura)

27. Sobre la llibertat. John Stuart Mill

28. Hipnosis y Terapias hipnóticas. Nardone G; Loriedo C, Zeig , Watzlawick Paul

29. El lenguaje del cambio.Watzlawick Paul

30. Hipnosis según Erickson. Paul Cavalier

31. Metáforas de la vida cotidiana.Georges Lakoff

32. Cuentos que curan. Bernardo Ortín

33. Mi voz irá contigo.S Rosen (comp)

34. El hombre de febrero. Milton Erikson

35. Hipnotismo y sugestión.Wilhem Wundt

36. Terapia breve. Zeig et al.

37. Terapia familiar breve. José Luís Rodriguez , María Venero

38. 24 ideas para una psicoterapia breve. Mark Beyebach

39. Aprender hipnosis.Dick Revenstorf

40. Cartas terapeuticas. José Luís Linares, Maria José Pubill

41. Contexto y metodología de la intervención social. (varios autores)

42. Animació i dinàmiques de grup.Sílvia Castillo

43. Elaboración de proyectos Sociales. Gloria Pérez

Literatura i música: Tolstoi i Beethoven

Poques vegades es donen dues obres mestres que s'interaccionen i es complementen....recomanable escoltar la Sonata a Kreutzer mentre es llegeix la Sonata a Kreutzer o abans de llegir-la o després...

Per conèixer els MEMS: El meme eléctrico Robert Aunger

Per saber més de tot plegat, és a dir dels mems el llibre de Robert Aunger: El meme Eléctrico és un dels primordials.
Hi afegeixo un resum del llibre fet per l'editorial Paidos.

Resumen: Desde la biología a la cultura, pasando por la nueva economía, una de las palabras más utilizadas hoy en día es meme. ¿Cómo aprenden las cosas los animales? ¿Cómo evoluciona la cultura humana? La respuesta a estas preguntas y a otras relacionadas con la naturaleza del pensamiento pasa siempre por el meme. Durante décadas, los investigadores creían que los memes eran la solución definitiva a los distintos intentos de comprender la sociedad y comprendernos a nosotros mismos. Pero hasta ahora nadie había conseguido definir qué son en realidad. En este libro, Robert Aunger describe qué son los memes, cómo se originaron y desarrollaron, y cómo han convertido nuestro cerebro en un hábitat perfecto para su supervivencia. Los memes son pensamientos. Pero también una especie de parásitos que detentan el control de todo. Un meme es una pauta distintiva, hecha de cargas eléctricas y situada en nuestro cerebro, que se reproduce mil veces más rápido que una bacteria. Los memes han encontrado maneras de saltar de un cerebro a otro. E incluso varios de ellos se están replicando en el cerebro del lector mientras descifra este párrafo. Nuestros cuerpos puede que sean robots dependientes de los genes, pero nuestras mentes están en poder de los memes. Y ello significa que lo que pensamos no es el resultado de nuestra creatividad, sino del flujo evolutivo de los memes cuando atraviesan nuestro cerebro. Por todo ello, El meme eléctrico es un libro destinado a cambiar nuestra manera de pensar acerca de la mente, la cultura y las elecciones que realizamos cotidianamente.

Cinc cèntims sobre La memòria del Tauró. Steven Hall

Steven Hall,

La memòria del tauró

Cinc cèntims

La matèria del llibre es basa en la suposició que hi ha una segona natura, que és la

que fa mil·lennis que teixeix la raça humana i es compon de fluxos culturals, pensaments,

paraules dites i escrites, consciències i records, investigacions científiques, llengües, etc.

Evidentment, aquesta segona natura té les seves pròpies lleis físiques i naturals, les seves

lleis evolutives i les seves espècies de depredadors extingides. La proposta d’Steven Hall és

fer-ne una metàfora amb el mar i els oceans. L’aigua és la materia intel·lectual, i els corrents

són fluxes més grans (civilitzacions) o més petits (la història de cada individu) que es van

fonent, topant i transformant. Generalment, qui té accés a aquesta massa de natura

conceptual, són o bé científics que acaben col·lapsant-se (víctimes dels depredadors del

medi, el que en aquest món nostre diriem bogeria, alzheimer, transtorns...) o bé els

involucrats en la trama que ens proposa la novel·la: herois i malvats d’una batalla a mort

conceptual que fa més d’un segle que dura. Als corrents de pensament hi viuen peixos, n’hi

ha de petits i inofensius i de grans i voraços com el tauró Ludovicià. I aquest li té jurada a

l’Eric Sanderson, després sabrem per què.

Fragment extret de http://www.edicionslacampana.cat/noticies/Tauro_presentacio.pdf

Al voltant de la teoria de mems i un llibre:LA MEMÒRIA DEL TAURÓ

He tardat en llegir-me la Memòria del tauró, però m'ha sorprès i m'ha enganxat. És inquietant. El protagonista es desperta un dia al terra no sabent qui és ni el seu nom...no recorda absolutament res de res...rep missatges d'un persona que en realitat és ell mateix abans que perdés la memòria....i no us dic res més....llegim la història i ens anem endinsant en un laberint intricat de fets o de somnis...mai saps on acaba i on comença la realitat o la irrealitat....Has d'anar esborrant el teu rastre perquè no t'ataqui el tauró conceptual, un exemplar perillós de Ludovicià que se t'engoleix la identitat, la memòria, els records...Avances de perplexitat en perplexitat i d'inquietud en inquietud...i ja no saps distingir quina versió de tu mateixa està llegint el llibre o potser tu ets dins el llibre i has sortit a la realitat i te n'havies oblidat.....Si us agraden els misteris, la filosofia, la ciència ficció, els relats sorprenents i originals l'heu de llegir....

Després de la lectura em va agafar per investigar el que m'havia deixat com a pòsit ....Amb el meu pare, fa anys solíem parlar de si som un somni d'algú que ens somia ....de si morir en realitat és despertar...i coses per l'estil...sense saber-ho el meu pare era un filòsof....Després també el llibre em va dur envers una idea que em voltava per dins el cervell i que potser havia llegit o escoltat però havia oblidat fins ara...fins creure que era meva ....era el pensament que hi havia alguna cosa, alguna connexió estranya que feia que en el mateix instant milions de persones arreu del món estiguéssim pensant les mateixes coses, desitgessin el mateix i volguéssim anar als mateixos llocs....

I tot plegat té a veure amb la teoria dels MEMS o memes....per això he posat el text anterior de Jesús Mosterin que en parla...la teoria de mems va ser teoritzada per dir-ho així per Richard Dawkins.

L'ANALFABETA d'Agota Kristof

Del meu escriptor hongarès preferit Sándor Márai, m'he llegit L’última trobada, L’herència d’Eszter, Divorci a Buda, , La dona justa , La germana , Dietari ( els últims anys de la seva vida), l'Estranya ....i les seves memòries : Confesiones de un burgués i ¡Tierra, Tierra!. D'una altra autora hongaresa : Magda Szabó només me n'he llegit un: La porta. ( realment em va colpir). Suposo que n'hauria de llegir molts més d'escriptors hongaresos però si que he copsat l'impacte brutal que va causar el comunisme soviètic en les seves vides i la repressió implacable que van patir arrel de la frustrada revolució de 1956 contra l'opressió soviètica, opressió que encara es va intensificar més després de la invasió amb tancs de l'exercit rus....per aixafar aquella sublevació ....la repressió, les detencions, les morts, la persecució de la llengua i la cultura hongareses van deixar una petja inesborrable. Agota Kristof també és hongaresa. A diferència de Sándor Marai i de Magda Szabo, ella va abandonar la seva llengua per una altra: el francès.

L'Analfabeta és un llibre de poques pàgines i està dividit en 11 breus capítols ens que de manera esparsa es narren records de diferents moments, situacions de la seva vida. De quan era petita i vivien ella, els seus germans i els pares en un poble sense tren. sense llum i sense aigua....el pare era mestre de l' única escola....ella tenia 4 anys, era el 1939 i esclatava la segona guerra mundial....Del seu desig de llegir que la va portar a fer-ho a tothora i precoçment.

Quan ella i el seu germà gran estaven tancats en un internat ( en dos internats diferents) el pare a la presó i la mare malvivint com podia amb el fill petit....ella tenia 14 anys o sia que era l'any 1949......totes les llengües, fin i tot la seva:l'hongarès, eren considerades llengües estrangeres i el rus era la llengua obligatòria.....

A l'internat tot era molt monòton i avorrit , els obrien les cartes que rebien, el menjar era escàs....no tenia cèntims ni per arreglar-se les sabates, portava un abric vell del seu germà estripat per un costat i feia fred...

De com va començar a escriure .....del pas a l'exili amb 21 anys casada i amb una filla de 4 mesos....de la fugida a través de boscos ....de l'arribada a Suïssa, a Neuchâtel ..... i que va aprendre a parlar molt bé el francès però era analfabeta perquè no el sabia escriure ni llegir....del treball a la fàbrica.....de com s'apunta a per aprendre a llegir i a escriure el francès....I de passada ens diu que dels hongaresos que varen fugir junts un es va acabar suïcidant amb gas , un altre es va penjar i dos es van prendre barbitúrics....

I ens explica com va treure el certificat d'estudis de francès amb matricula d'honor....ens parla de les seves primeres obres teatrals escrites en francès i representades al Cafè du Marchè de Neuchâtel.....

El llibre acaba així: " Aquesta llengua ,no l'he triada jo. me la van imposar per atzar, per casualitat, per les circumstàncies.
A escriure en francès, hi estic obligada.És un repte. El repte d'una analfabeta"

El llibre m'ha agradat però no m'ha colpit com d'altres ,potser perquè l'autora no es recrea en les seves misèries ni en fa un gra de més del drama que va viure. Tot el que relata és com si fos narrat de manera un tant distant, com desapassionadament .....Però igual és una sensació molt subjectiva. Són com impressions del passat passades pel tamís de la memòria i del temps que suposo que les fa més llunyanes .Tanmateix ,tinc curiositat, ara encara més, per saber més d'aquesta dona i del que va escriure.