Paisos Catalans

dilluns, 31 de maig del 2010

El dia del blocaire en crisi

El dia del blocaire en crisi Salvador Macip en el seu bloc bloGuejat ens proposa que pengem el logo i fem unes ratlles per dedicar aquest dia al blocaire en crisi. En solidaritat amb tots aquells i aquelles blocaires que un dia o un altre se'n adonen que potser alguna cosa no va bé, que tenen una crisi d'idees, o una crisi de bloc....ens pot passar a tothom i , de vegades, només és un  moment passatger i d'altres, malauradament pels lectors i seguidors, algun bloc s'acaba morint.....surant entre les aigües de la xarxa sense cap més entrada, sense cap més comentari...jo li vull dedicar especialment aquesta entrada al Ramon que va organitzar un meritori concurs d'entrades de bloc abans de desaparèixer.....a Nits que s'ha pres unes vacances de bloc perquè ha de descansar de moltes coses i perquè espero que torni ben alegre i amb forces renovades, també li dedico a Striper-Joan que de tant en tant ens ha espantat a tots dient que plegava del bloc i feliçment no ho ha fet. I en general ho dedico a tots els i les que estan en crisi, sigui de bloc o d'una altra cosa. I sobretot penseu que les crisis són moments , oportunitats de canvis....i que totes les crisis, al capdavall són i seran creatives...

dissabte, 29 de maig del 2010

Prospect Street ....Edward Hopper 1928

Just fa un any vaig escriure això  i ara em ve de gust posar un altre quadre d'Hopper: Prospect Street. Més o menys és el carrer perspectiva....o també podria ser el títol Perspectiva de carrer....jo no havia pas nascut el 1928  ....si tingués una màquina del temps com la que va descriure: H.G.Wells , potser m'agradaria passejar-me per aquest carrer de Gloucester....viatjar en un d'aquests automòbils, entrar en una d'aquestes cases...picar educadament a la porta   i demanar que em convidin a un entrepà de mantega de cacauet ( mai n'he tastat cap)....Sembla una ciutat tranquil-la....

PD: afegeixo un magnífic post de la Carme que va perfecte amb el post meu de fa un any que he mencionat abans Fantasia de mar

dijous, 27 de maig del 2010

LLuna

Somriu la lluna plena
plena somriu la lluna
plena la lluna somriu
Somriu plena la lluna
la lluna plena somriu
somriu plena, la lluna....

Desem maig , arriba juny
amb la falç
amb el puny


dissabte, 22 de maig del 2010

Les tres veles ( Relats conjunts)

Relats conjunts

-Mai he pogut oblidar els teus ulls, blaus de mar, xops de llàgrimes i d'emoció...aquella tarda de dissabte al museu.....al museu imaginari de l'espill de la sala de subhastes...quan amb un simple gest de celles vaig fer la puja més alta i et vaig tornar el que havia de ser per a tu... el quadre del Sorolla, el que havia desparegut durant un segle..tot per a tu... la veritable hereva al capdavall...(.2008)
-Encara recordo el teu mirar de reüll quan ens apropàvem a la platja ....volies saber si la visió dels teus turmells nus em faria el mateix efecte que sempre, com abans d'amagatotis a la cambra de casa de ta mare...sota els enagos i les faldilles els teus panxells ben fets com belles canyes de pescar .....l'ham dels teus llavis i jo el peix que desitjava anar a enredar-me en la xarxa dels teus braços de dona....tota flaire de sal i iode i escates daurades....( 1905)

- Vols deixar ja de mirar el quadre? que te'l vols aprendre de memòria o què? és caríssim això sí ....Mira nina ....el vaig comprar per a tu..per dar-te un caprici..per a fer-te contenta però ja me n'estic penedint ....Tres anys farà que el vaig adquirir , vaig llogar un avió per anar a Londres només per complaure't. N'estic tip. Des que el quadre presideix el dormitori que  només fem l'amor de tant en tant...dius que la remor del mar i l'aire que infla les tres veles no et deixen dormir bé...que estàs cansada...que no tens ganes..que tens mal de cap...i després reina...quin desfici a no voler llevar-te i estar tot el dia contemplant com hipnotitzada aquestes tres dones....N'estic tip ...me'l vendré a la casa de subhastes ...encara hi guanyaré.(2007)

dijous, 20 de maig del 2010

Nou Joc literari proposta de Tens un racó dalt del món: Un retrat utòpic

Mira bé reina, mira-ho bé.....ara farem una fotografia del món....una foto molt i molt especial....retratarem la misèria i també l'esperança, pintarem els somriures en milers de rostres marcats per la desgràcia i la fam...dibuixarem amb aquesta càmera màgica un mapa ben complet de la situació actual. Saps reina? el món no tornarà mai més a ser com ara...ells encara no volen saber-ho...no ho volen acceptar...però mai MAI més res serà com ara ni com abans... Ui mira! com fan  cara de babaus ...quina gràcia !són uns incrèduls..no creuen que aquesta càmera sigui real ni que tingui el poder de retratar la gent per dins....dintre de poc els bancs de tot el món faran fallida.....els bitllets i les monedes seran considerades peces de museu....No reina res serà com ara...tu viuràs en un món amb un sistema de valors molt diferent i millor...ens intercanviarem objectes i feines..., incrementarem els bancs de temps, compartirem tasques...eliminarem fronteres , farem noves aliances, noves formes de relacionar-nos ...més lliures, més nobles, més sinceres... derrocarem els governs i serem sobirans de nosaltres mateixos , i tu ...tu creixeràs en el país de les meravelles....

dimecres, 19 de maig del 2010

Frases filosòfiques i un article

"Més m'estimo ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet".

Una frase de John Stuart MILL
més informació


Un article sobre educació que hauríem de llegir: http://paper.avui.cat/article/dialeg/190696/lescola/perdem.html

diumenge, 16 de maig del 2010

El poble unit mai serà vençut (Quilapayun)

Recordant vells temps, antigues lluites, potser va sent hora d'escoltar la lletra i cantar-la junts! Ara mateix és que em ve de gust cantar....

divendres, 14 de maig del 2010

Algunes preguntes i propostes a cop calent

Per què no reclamen als bancs i les financeres que tornin els euros que els Estats els han regalat per tapar els forats que van crear els mateixos bancs i financeres?

Com pensen reactivar el consum i crear llocs de treball si retallen plantilles, rebaixen els sous i apugen els impostos?

Qui comprarà què? Tornem als mercats d'intercanvi ....posem-nos d'acord amb els veïns  .....compartim el que tenim...

Jo proposo que ens posem d'acord i anem a treure fins l'últim euro dels bancs i les caixes.....què faran sense els nostres diners?  
Declarem-nos insolvents davant de tot tipus d'impost i no els paguem ( podem acollir-nos a la mateixa raó que fa que segueixin com a membres d'un tribunal els qui han acabat el mandat ja fa força temps) quan vinguin  a cobrar els diem que ens prorroguin les dates tant temps com els del TC triguin a decidir-se ( de moment podem congelar el pagament d'impostos uns quatre anys!)

Volen qualitat a l'ensenyament? el senyor conseller ja té la fórmula, augmentar les ratios  (el màxim de nens per aula), despatxar interins i substituts, tancar batxillerats, reduir despeses, contractar persones a temps parcial.....etc etc etc  Proposo que els euros se'ls estalviïn dels sous dels centenars de caps pensants que no han vist mai un nen ni un adolescent ni en pintura.....que no subvencionin a escoles privades que ja cobren i molt dels seus estudiants.....
Que el conseller faci classes a un institut públic uns quants mesos en les mateixes condicions i horari que els professorat actual i després que reflexioni.....

Voleu cohesió social ? amb les mesures actuals les diferencies entre els molts rics i els altres s'incrementaran a nivells dramàtics.....perquè no obliguen a les grans fortunes a donar un 5% del seu patrimoni? Amb tot el que ha robat el tal Millet ( a tall d'exemple) en tindríem per pagar unes quantes jubilacions i aplicar la llei de la Dependència amb ets i uts, i els Matas, i Camps i tots els altres... Si ens hem de arremangar que ho facin tots... no els més febles

Voleu veure com sortirien guanyant si fóssim independents?
clickeu a l'enllaç i calculeu , com fins i tot amb la crisi, hi sortiríem més airosos
nòmina catalana

dimecres, 12 de maig del 2010

D'amistats ,tamagotxis i mòbils

Fa uns quants anys es van posar de moda entre les criatures i també els ganàpies unes, diguem-ne mascotes virtuals anomenades Tamagotxi....aquestes bestioles requerien d'unes atencions més o menys continuades: alimentació, jocs, carícies....i si no atenies les seves necessitats acabaven per morir-se....eren unes morts virtuals però al capdavall representaven una mort....Si mai li vaig trobar una funció útil o alguna virtut a l'enginy és , precisament, aquesta: que es morien si no el cuidaves prou....o sia que almenys se'n   podria concloure un aprenentatge.....

Per altra banda, ¿ qui no ha sentit dir o ha dit l'expressió : "se m'ha mort el mòbil"? Moltes vegades és una mort provisional , transitòria.....el podem fer reviure, ressuscitar si l'endollem al corrent elèctric   i tot arreglat! 

Ja se que faré servir una comparació parcial perquè els tamagotxis i els mòbils no mantenen cap relació amb nosaltres més enllà de la que mantenim amb ells...són relacions unilaterals i a més no són humanes....però , de vegades, les relacions personals també fan figa, s'esvaneixen i es moren com els tamagotxis i els mòbils.....sobretot si són o esdevenen amb el temps i les circumstancies cada vegada menys simètriques, menys recíproques i una de les parts d'aquesta relació ( no diré les amoroses perquè les trobo encara més complexes) amistosa o d'amistat es sent com un tamagotxi abandonat o un mòbil amb la bateria a punt de finir....és molt possible potser tornar a endollar la relació moribunda o ferida altre cop al corrent de la tendresa i la confiança i l'afecte....i evitar aquesta "mort" psíquica.....cert.....però igual que passa amb les bateries  dels telèfons mòbils  aquestes restes tendres de confiança i afecte poden desaparèixer per esgotament de tanta reanimació d'urgència.....i malauradament quan la bateria ja no funciona la fi és inevitable....
La gran diferència és que no em sap pas ni mica ni gens de greu que se'm mori un mòbil ni cent mòbils ni quatre milions de tamagotxis......el que fa mal, el que entristeix , el que fereix profundament  és que es perdi una amistat .

dimarts, 11 de maig del 2010

La Conxita, un personatge pel Joc de ricderiure: "Et regalo un personatge"

La  Conxita, un personatge  pel  Joc de  ricderiure:  "Et regalo un personatge"

La  Conxita, tot i que s'ha fet  gran se  sent  jove,  encara.   Ha viscut  intensament la seva  vida,  gaudint  a cada minut  de tot  el que tenia.  Ha renunciat  a moltes  coses  a canvi  de  viure'n  en profunditat  algunes  altres.  Ha  viscut  al poble  tot  fent  una vida que  podríem  anomenar senzilla, la  seva feina  de  mestra i la  família.

Ella no  oblidava  mai  d'omplir-se  els  ulls  de la claror  del capvespre,  que  tan bé es  veia  des  de casa  seva,  ni  d'enviar  el seu desig  a  cada  estrella  que semblava  caure  en les nits estelades d'estiu.

I és  que la  Conxita,  malgrat  la seva  aparença  plàcida i  la seva manera de viure, prou convencional,  és una somiadora,  ha  forjat  somnis  i somnis  que  sap que es  faran realitat algun dia.  I aquest  és  el moment,  la Conxita  està  a punt  de jubilar-se i ha decidit  canviar  de vida.Carme

I la Conxita prepara amb tota cura l'equipatge, escriu algunes cartes per persones amigues explicant amb ets i uts la seva decisió.....parla amb el banc i treu tots  els seus estalvis....ja amb la jubilació a punt esclata de jubil  i fa realitat els somnis de la seva vida , un per un i un després de l'altre....


Ara mateix,  per començar l'itinerari dels seus anhelats somnis viatja en vaixell fins a Islàndia ....vol veure de prop el volcà...després anirà a Finlàndia....a Moscou...a Riga ...a Praga i quan hagi viatjat per tota Europa....anirà a tots els països d'Àsia  i després Àfrica i Amèrica   i farà la volta al món ( però no pas en vuitanta dies)....... i cada estel ...cada bri d'herba...cada somriure...cada gota d'aigua de pluja ....li recordaran que de  la realitat també s'en pot fer somnis nous....

diumenge, 9 de maig del 2010

Lou Andreas-Salomé i jo ( Un baobab i un bonsai)

El maig de l'any passat , vaig mencionar a Lou Andreas -Salomé  Lou i els altres......Lou Andreas-Salomé La gran, interessant, intel.ligent i controvertida Lou Andreas Salomé que es va relacionar amb Sigmund Freud, Victor Tausk, Paul Ree, Friedrich Nietzsche, Rainer M Rilke....Psicoanàlisi, Poesia, Filosofia... una dona escriptora, pensadora,  autora, que va conèixer la Psicoanàlisi als 51 anys i s'hi va entusiasmar de tal manera que el va aprendre, va escriure importants aportacions teòriques i va ser psicoanalista.....per qui tingui ganes de llegir us deixo un article de Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría



Jo faré 51 anys dintre de poc menys d'un mes......i si em comparo amb aquesta gran dona ...glups!  No li arribo ni a la sola de la sabata.....hauré de rebaixar moltíssim les meves aspiracions intel.lectuals ......Admiro aquesta dona.  Però hem de ser realistes i acceptar la nostra realitat....estic cursant els postgraus que abans no podia pagar-me....escric al meu bloc i em satisfà molt fer-ho.....aquest curs faig de professora a més a més de l'ESO i batxillerat a Cicles formatius de grau superior , formació professional......gràcies al bloc i a les iniciatives creatives blocaires puc dir amb orgull i satisfacció republicana que he participat en tres llibres col.lectius: Totes les baranes dels teus dits, Versos de tardor, Totes les sortides dignes.  I que hi tinc dos entrades del meu bloc a Un bloc de relats, contes i pensaments del concurs organitzat pel Ramon........I per acabar l'exercici d'auto bombo i platerets dir que em satisfà molt haver participat a 365 contes, Personantges itinerants i a Relats conjunts i als Jocs literaris diversos que es plantegen per la blogosfera amb tota la il.lusió del món......segur que em deixo de mencionar alguna cosa però m'ha sortit un apunt dens i farcit d'enllaços i tot gràcies al greuge comparatiu amb una dona i persona excepcional.......alguna coseta he de poder lluir no?

dijous, 6 de maig del 2010

Uns quants mots de nit

Nit. És de nit i no plou. Ja em va bé. No em plau si plou. I dic ja n'hi ha prou! És de nit i no plou! què bé! quin goig de nit! Tinc el cap ben ple de mots de tot el  jorn i la nit me'ls pren i els vol per fer un mos amb ells com si la nit fos un llop que no fa ja ni por ....la nit té fam de mots...ho sé...no puc fer res més ...me'ls pren i fuig com un pres ....ho sé i no faig res ...no em fa res....si els vol...

No em fa res si la nit m'hi fa un bony en un mot, o cus un punt tort en un punt que treu o es beu de cop tot un munt de cecs sords i muts sons, d'un sol glop...i si em fa res no ho dic no fos que la nit ,amb tres dents ,em fes un trenc al cor o un trau al cap.....si els vol, els mots...tots! doncs au! té!  per a tu tots ...

dimecres, 5 de maig del 2010

Verbs

Dormo. Potser somnio. Ho oblido. Em llevo. Em dutxo. Gairebé no em pentino. Em vesteixo. Em despullo. Em vesteixo. Camino. Esmorzo.Llegeixo. Escric. Camino. Entro al metro. Surto. Pujo escales. Camino. Travesso. M'aturo. Camino. Pujo a l'autobús. Penso. Miro. Escric. Recordo. Llegeixo.Arribo. Fumo. Baixo. Pujo. Arribo. Entro. Escric. Parlo. Parlo. Escolto. M'atabalo. Parlo. Corregeixo. Esmeno. Potser animo. Motivo. Guio. Renyo. Miro. Surto. Entro. Canvio.Camino. Entro. Llegeixo. Escric. Parlo. Teclejo. Navego. Em reuneixo. Em neguitejo. Potser m'irrito. Anoto. Apunto. Escric. Badallo. Dino. Bec. Fumo. Entro. Parlo. Surto. Tanco. Deso. Aprenc. Desaprenc. Ensenyo. Mostro. Preparo.Tanco. Deso. Baixo. Surto. Espero. Penso. Dubto. Llegeixo. Recordo. Pujo a l'autobús. Arribo. Camino. Entro al metro. Surto. Camino. Pujo. Obro. Entro. Em canvio. Preparo. Sopo. Llegeixo. Dormo. Potser somnio. Ho oblido. Ho recordo. Escric. Fumo. Publico. Tanco. Dormo. Em llevo. Dormo. Em llevo. Em llevo.....em llevo i poso sis punts suspensius.

dilluns, 3 de maig del 2010

Cadena de personatges ( de la proposta Ric de riure)

Ric de riure ens proposa fer una cadena de regals que són personatges inventats ( confesso que no m'acabo d'aclarir amb qui rep el meu regal o si jo he de seguir a algú) Tant és....aquí el meu:


Branda l'espasa i mil dimonis li rosseguen el cor irat, el seu nom és Iracúndia i beu la tinta amarga de les notícies actuals a glops de ràbia. La indignació és el  seu aliment i reclama a crits ofegats : justícia! justícia! justícia!