La Conxita, tot i que s'ha fet gran se sent jove, encara. Ha viscut intensament la seva vida, gaudint a cada minut de tot el que tenia. Ha renunciat a moltes coses a canvi de viure'n en profunditat algunes altres. Ha viscut al poble tot fent una vida que podríem anomenar senzilla, la seva feina de mestra i la família.
Ella no oblidava mai d'omplir-se els ulls de la claror del capvespre, que tan bé es veia des de casa seva, ni d'enviar el seu desig a cada estrella que semblava caure en les nits estelades d'estiu.
I és que la Conxita, malgrat la seva aparença plàcida i la seva manera de viure, prou convencional, és una somiadora, ha forjat somnis i somnis que sap que es faran realitat algun dia. I aquest és el moment, la Conxita està a punt de jubilar-se i ha decidit canviar de vida.Carme
I la Conxita prepara amb tota cura l'equipatge, escriu algunes cartes per persones amigues explicant amb ets i uts la seva decisió.....parla amb el banc i treu tots els seus estalvis....ja amb la jubilació a punt esclata de jubil i fa realitat els somnis de la seva vida , un per un i un després de l'altre....
Ara mateix, per començar l'itinerari dels seus anhelats somnis viatja en vaixell fins a Islàndia ....vol veure de prop el volcà...després anirà a Finlàndia....a Moscou...a Riga ...a Praga i quan hagi viatjat per tota Europa....anirà a tots els països d'Àsia i després Àfrica i Amèrica i farà la volta al món ( però no pas en vuitanta dies)....... i cada estel ...cada bri d'herba...cada somriure...cada gota d'aigua de pluja ....li recordaran que de la realitat també s'en pot fer somnis nous....
He de confessar que amb tot aquest tema de personatges que es regalen vaig molt perduda... Això sí, jo vaig llegint :-))
ResponEliminaEstic contenta per la Conxita, sembla que realment ha canviat de vida, tal com volia, i em fa gràcia que comenci per Islàndia, no podia ser d'una altra manera essent un personatge meu. Jo que no sóc molt viatgera... i segurament mai no faria de la meva jubilació un viatge etern... sempre he tingut un interès especial amb Islàndia.
ResponEliminaGràcies! una bona continuació del meu personatge!
Bé, mai és tard per intentar complir els teus somnis, no?
ResponElimina*Sànset*
És com una fugida contínua la realització dels somnis de la Conxita...Segur que estava farta de rutina.
ResponEliminaOstres! que bé s'ho passa la Conxita!!
ResponEliminaa mi em sembla que no es pot pas queixar... una bona continuació!
em quedo amb: "li recordaran que de la realitat també se'n pot fer somnis nous...."
Està bé jubilar-se i poder viatjar. Molt ben escrit!
ResponEliminaLa capacitat de somniar mai no la hem deperdre, i si a més a més viatgem somniant o somniem en i dins dels viatges...I mai no és tard.
ResponEliminaBon relat, Elvira!
Felicitats pel personatge. Vaig fer tard per optar a ell, ups!. M'agrada veure com aquesta mestra jubilada viu les seves fantasies viatjant sense descans. ^_^
ResponEliminaM'agrada com continuen les històries...^-^
ResponEliminaOstres molt bé!
ResponEliminano havia vist que aquest personatge t'ha engrescat a buscar-li un camí,
i sembla que és un bon i llarg camí!
Sembla que hi ha dubtes sobre la proposta de la cadena de regals,
i ja he fet una altra proposta a la qual tu t'has avançat!
fantàstic!!
Salut !
Ja m'agradaria a mi tenir aquesta vitalitat a la seva edat! És més, m'agradaria poder tenir-la ara!
ResponEliminaMoltes gràcies pels comentaris: Assumpta, Carme, Sànset, lolita lagarto, Pilar, kweilan, fanal blau, la meva perdició, maria, ricderiure, Albert B. i R...
ResponEliminaM'agradaria poder envellir amb aquest estat d'ànim tant jove.
ResponEliminaun personatge interessant! tots comencem camins nous i en tanquem d'altres! c'est la vie! salute
ResponElimina