"…un dia et trobaràs amb
una gran oportunitat davant teu i aquesta et cridarà a prendre posició
ferma davant un gran principi, una gran qüestió, una gran causa. Tu et
faràs enrere excusant-te amb el fet que vols viure una vida més llarga.
Potser tindràs por de perdre la teva feina o potser de que et critiquin,
o de perdre popularitat. Potser també tindràs por que algú t’ataqui amb
un ganivet o una pistola o que et posin una bomba a casa teva, i per
això decideixes de no prendre cap posició ferma… Doncs així podràs anar
vivint fins que tinguis noranta anys, però estaràs tan mort als trenta
vuit com ho estaràs quan en tinguis noranta. La interrupció de l’alè en
la teva vida no serà res més que l’anunci caduc d’una mort de l’esperit
que va succeir temps enrere. Vas morir quan no vas voler
aixecar-te per defensar el dret. Vas morir quan no vas voler aixecar-te
per defensar la veritat. Vas morir quan no vas voler aixecar-te per
defensar la justícia.
»
Martin Luther King
Quan els nazis vingueren pels comunistes,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas comunista,
Quan empresonaren els socialdemòcrates,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era socialdemòcrata,
Quan vingueren pels sindicalistes,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era pas sindicalista,
Quan vingueren rere els jueus,
no vaig protestar,
Jo no n'era, de jueu,
Ara vénen per mi.
I no hi ha ningú que aixequi la veu.
Martin Niemöller