Nou-centes una i seguim, petites noticies de fora i de dins

Entrada post post noucentista ....enfilant camí cap el miler d'entrades al bloc...quina setmana més tensa i densa! A la feina més d'un deu per cent de baixa laboral, la majoria  per grip....tensió, nervis i esgotament ....discussions bizantines, alumnat estressat, famílies en recessió, problemes....crec que l'ambient de retallades i involució política i social a tots nivells ens està afectant ....tothom estem rebent les garrotades....ah notícies d'Islàndia, estan jutjant els banquers! igual que aquí igual....

Em vull nacionalitzar islandesa ja que el senyor Menys en qüestions nacionals  sembla l'increïble home minvant ....impagable el gag del Polònia amb la senyora Camascle fent de portaveu de la Generalitat 

Sort de l'humor!
De moment he decidit anar a que em retallin els cabells, si més no els retalls me'ls trio jo...
Lamento dir-vos que se m'ha mort, pobret, el trèvol de la sort....les dues plantes del diner resisteixen .... 
Després de més de vint anys amb el mateix aparell de telèfon (fix) l'he hagut de jubilar i en tinc un de nou....l'anterior era de color negre i aquest és blanc ( el color no l'he triat pas)
Tinc una contractura o no sé què entre el costat del coll i el muscle ( bé precisant més potser és el esternoclidomastoïdal) que em fa un mal imponent, ni reflex ni calmatel ni àrnica ...m'imagino que és de la tensió d'aquesta setmana....
Més: dir-vos que aquest cop he participat en el projecte del Víctor Pàmies http://www.verkami.com/projects/  i ja ha aconseguit els seus objectius!

Que m'he apuntat al sopar convocat per  el veí de dalt animeu-vos! per apuntar-se aneu al bloc i allà sabreu com fer-ho.
Nens i nenes avui a http://premiscat.blogspot.com/ sabrem els resultats de La MILLOR INICIATIVA BLOGAIRE 2011

ARA MATEIX..., CONVIT 4t. ANIVERSARI de la Zel

CARTES AL FUTUR, blog ideat per Jordi Casanovas

INVASIÓ DELS ULTRAPÍXELS, una idea de Leblansky

POEMES DE L'ABECEDARI, una iniciativa de la Carme

QUIN LLIBRE ÉS?, un joc de la Jomateixa

Post noucentista

Sento molt comunicar-nos que a hores d'ara aquest és el post número 900 , això segons aquest oncle tant especial de nom blogger i de cognom desconegut, dir-vos que( El meu alter ego i jo) hem arribat a aquesta descomunal xifra perquè el primer any, encara no ens estàvem de res i moguda i empesa per una frisança blocaire impenitent ,la joia de la descoberta d'expressar-me lliurement i amb impunitat , va fer augmentar de manera inflacionista el volum dels post publicats, sense mesura i sense control, després mica a mica el soufle ha anat baixant a ritme del dictat dels mercats financers i la consegüent retallada de drets, d'il·lusions i d'ingressos, per això dels primers 524, l'any posterior la rebaixa va ser substancial , més d'un 50% menys : 207 apunts escrits i publicats...i seguint la petja de la crisi , el tercer any la disminució ha seguit el seu curs descendent i hem rebaixat la xifra a 151...espero que el Senyor Menys i la senyora Camascle m'ho agraeixin com cal i m'ofereixin el primer premi de les tisores d'or i brillants de la Delegació permanent de les Corts al Principat de Catalunya i als regnes de València i d’Aragó des de la segona meitat del segle XIV ( bé ,és evident i palès que, a hores d'ara ,ja hem retrocedit en el temps fins el segle mencionat).

Mai hagués pensat ni dubtat que m'adaptaria tant a les condicions laborals, socials, i sanitàries dels temps que vivim ....

Elfreelang i jo mateixa, o potser les dues, us agraïm la paciència i les visites i els vostres comentaris, així mateix una menció especial per les adreces spam que se m'introdueixen com una plaga al bloc i  fan créixer d'una manera absurda i inconsistent les estadístiques: googlecorrection  no sé què més, justforlaughts ,log.co etc etc etc....en fi avui dia del sanguinyol o pelabou del mes de Ventós ( com que som al segle XIV ens falta encara per arribar a la revolució francesa ) 
Si en voleu saber una mica del present llegiu :
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/20/catalunya-i-la-crisi-de-la-baixa-edat-mitjana/ 

Composició X ( relats conjunts)

1939

Tot just estava pintant la meva composició número deu quan a Espanya guanyaven els feixistes que havien declarat la guerra al govern democràtic de la segona república ....l'ocupació de Catalunya estava en marxa anorreant tot el que es trobaven al seu pas,  es prohibia per decret la llengua catalana, s'abolia L'Estatut , milers i milers de persones va ser empresonades, assassinades, torturades, humiliades....el feixisme i el nazisme anaven dominant el món...jo mateix vaig haver d'abandonar Alemanya, on m'havia instal·lat per fer classes a la Bauhaus , ara , des del lloc ignot on m'hi estic ja no puc pintar però estic al corrent del que passa pel món, de vegades crec que se m'ha aturat el rellotge o m'he equivocat de calendari , a Espanya han guanyat uns que han trossejat l'Estatut, que tanquen televisions en català, que volen anorrear la llengua catalana, que imposen per decret mesures dictades pel món financer i porten a la més absoluta misèria milions de persones ...potser no assassinen directament però maten el present i el futur .... 

Els governants no governen pel poble sinó contra ell.

Si voleu podeu llegir la conferència d'un historiador català: Josep Fontana , que diu ben clar que és el passa Más allá de la crisis, jo mentrestant procuraré seguir alerta des d'aquí ....jo ja no pinto res, els drets tampoc!

Reforma laboral per a tothom?

No és meu, m'ho han enviat per correu i no he pogut resistir la temptació de penjar-ho.... ( disculpeu si té copy raó )

BOCINS i pipes, joc i trobades

Després d'un dijous malastruc ( feia just per anar a la feina, decideixo agafar un taxi, la taxista no em fa gens de cas i fa cas al GPS es perd miserablement, temps i euros perduts també, al final arribo amb autobús) ve un divendres esplèndid! Surto disparada com una bala de canó dels antics antiaeris propers ....em trobo amb una amiga , encantada de la vida d'acompanyar-me al Pipa club! No, no  anàvem a fumar amb pipa, la cita era poètica....Marta Pérez Sierra presentava  Bocins ....un recital poètic de categoria traca i mocador! diàleg poètic entre la Marta  i la Carmina, un devessall de versos llegits, recitats, declamats, acompanyats amb música de guitarra composicions musicals fets a mida per cadascun dels poemes .....les il·lustracions bellíssimes d'alguns dels poemes de Sexe mòbil singular .... joc poètic ....joc d'amistat....la veritat és que fou una vetllada encantadora que va empetitir l'espai i va deixar molta gent dempeus...
Ah i només arribar, sorpresa! veig una cara coneguda li pregunto ets dius Pilar? i si era la Pilar, a encesa de llum  amb carrossa alada conduïda per la seva filla  volant des de Vilafranca al Pipa club! i més sorpreses agradables: en Rafel a Can Fanga des de la Cerdanya o era a l'inrevés? ardit rapsoda i poeta! i la Mar, com podia faltar tractant-se de bocins?, si ella és feta de bocins de lluna! I el poeta, i fotògraf extraordinari Barbollaire acompanyat de la poeta, i gran fotògrafa a la llum d'un fanalet fanal blau ; la gran col.leccionista de moments i també pintora i poeta: Carme.....tot plegat ple de màgia de la bona! un divendres encisador!

Grans Esperances, Charles Dickens 1812-2012

Bé, avui és el gran dia, Charles faria dos-cents anys! I ens afegim a  la crida de L'Assumpta,

Com ja deveu saber l'Assumpta viu a Reus, i de tothom és sabuda l'expressió: Reus, Paris, Londres....i el nostre escriptor és anglès ....  Jo m'he llegit : Grans Esperances, amb traducció de Josep Carner i malgrat el que va escriure en Jordi Llovet:  Dickens en català a mi  m'ha resultat una delícia, potser el lèxic una mica preciosista o enfarfegat però jo l'he trobat adient amb el to de la narració, al capdavall es situem al segle XIX.

Sobre aquesta obra s'han vessat rius de tinta i no sé pas com fer una ressenya, no la vull fer convencional o sigui que miraré de fer-la a la manera d'Elfreelang ( que no sé quina és però tractarem d'encertar).

Grans Esperances és,  ja des del títol , un monument a la fina ironia, que ens pica l'ullet, ens endinsem en el primer capítol i ens trobem transportats, per art d'encanteri dins uns aiguamolls , davant un cementiri , coneixem  en Pip , veiem la casa del ferrer, el dormitori d'en Pip... sentim la boira espesa a la pell, el tacte de les eines, el bastó ...flairem l'aire i sentim el que sent Pip...

Les descripcions són tant acurades que enlloc de llegir palpes, ensumes, mires i sents la cara de terror d'un marrec cap per avall agafat pels peus per un forçat fugit  de  la masmorra....

Pel meu gust, els primers compassos d'aquesta novel.la són els millors, o si més no els que més m'han agradat, (em copio a mi mateixa) : en Pip , un orfe criat i tingut per mà per sa germana i  l'inestimable Joe , el seu oncle , un oncle que li fa d'amic, de company i de germà gran més que no pas d'oncle, i que rep, igual , que en Pip les bastonades de la senyora Joe , el deix entre innocent i irònic que destil·la en Pip  quan ens narra la seva vida és deliciosament encantadora amb el punt just de dolçor i d'amargor .

Us en poso un tast de la pàgina 19: " El matí era gebrat i molt humit. ja havia vist la humitat estesa defora de la meva finestreta, com si algun follet hi hagués estat plorant tota la nit i emprant la finestreta com un mocador de butxaca"....en fi que el llibre de fet és la vida de Pip, des de la seva infantesa fins la seva maduresa, i a través de les coses que li passen i dels entranyables i no tant entranyables personatges que l'envolten el veiem créixer, patir, il·lusionar-se, enamorar-se, esdevenir un senyor, el veiem caure i el veiem finalment fet una persona com cal, és a dir, capaç de guanyar-se les garrofes i moderadament feliç en trepitjar el terra i deslliurar-se de les grans esperances i el somnis de riquesa.

El llibre està poblat per personatges estrafolaris i curiosos , la senyora Havisham  encarcarada i aturada per sempre en una hora i un dia; el del seu no celebrat casament, vestida amb els parracs d'un vestit de núvia que fora blanc a mig calçar i blanca com un sepulcre...enterrada en vida, cruel, capriciosa i rica....la seva neboda o protegida que tant de cap farà anar a Pip...serà la destinatària de la seva "venjança".
També hi ha intriga i misteri , en Pip rep de mans d'un altre personatge :Jaggers, advocat de prestigi, llest com una fura, una notícia que li canviarà la vida i l'allunyarà dels seus orígens, de Joe, de Biddy...Tota la trama es desenvolupa amb la precisió d'un rellotge de butxaca ...personatges que s'entrecreuen, caps per lligar que es lliguen... anem descabdellant els fils fins que poc a poc tots els misteris es van resolen ....amb un tour de force del final en una fugida desesperada pel Tàmesi....digna de la millor pel·licula d'acció moderna ....hi ha bon cor, hi ha amistat ( Herbert, Wemmick) amor mai dit : Biddy, amor impossible, redempció, ascensió i caiguda....sorpreses, actes criminals, un segrest, vaja que hi ha de tot...
Publicada per entregues, Dickens sabia com fer que els lectors s'entusiasmessin per comprar el següent fascicle ...un precursor dels anomenats "culebrots " ( amb tots els respectes per Dickens)
Bé i fins aquí tot el que m'ha sortit, m'hi podria estar hores i fer mil post diferents però acabo aquí. Sento si no ha sortit millor. No he volgut explicar del tot el que hi passa per fer venir el cuquet de llegir-lo!

De REUS a Londres! demà!

Tomorrow we have an appointment with Charles Dickens ..do you remember ? Assumpta  invites you to participate in the tribute: Remember: tomorrow write about book's Dickens! Don't forget!


Demà tenim una cita amb Charles Dickens,,, ho recordeu? l'Assumpta ens convida a participar en l'homenatge.
recordeu: demà escriviu sobre obres de Dickens....No us oblideu!

Va per tu Ovidi!

Avui faria anys , no hi és present, però ens queda el record de la seva veu, dels seus recitals, de les seves cançons

Faig tres anys! tres anys! i fa un fred siberià!

Avui 2 de febrer el meu bloc fa anys! tres anys! qui ho hagués dit....el temps passa ràpid dins i fora de la xarxa...el 2 de febrer del 2009 vaig començar així: 

Per a començar

Parafrasejant Descartes en les seves Meditacions Metafísiques, utilitzo una de les seves argumentacions per arribar a una de les primeres certeses: si algú m'enganya és que sóc; si algú em fa dubtar és que sóc; si jo dubto, és que sóc.
Dubtar és tenir almenys dos camins, dues vies o dues propostes; qui no dubta potser no ha llegit Descartes o potser no en té d'alternatives, només té una sola proposta o una sola via... I aleshores perquè dubtar?Us convido, des d'ara a dubtar amb mi...

El 2 de febrer del 2010 hi vaig posar un dibuix maldestre  aquest de dalt...
i el 2 de febrer del 2011 vaig escriure Dos anys de bloc, aprenent cada dia

El primer any per entusiasme, necessitat desaforada d'expressar-me i pura joia de l'excés vaig publicar la bogeria de 524 entrades, ara n'esborraria més de la meitat, però no ho penso fer, al capdavall forma part del bloc, el segon any vaig publicar-ne 207, i l'any passat només 151....o sigui que en certa manera això de retallar ja ho he anat fent jo mateixa en el nombre de posts, després que cap polític s'auto-atorgui la tisorada, jo en sóc la precursora !

Bé dir que estic satisfeta i contenta del meu bloc, dels blocaires que llegeixo i em llegeixen, dels que comento i dels que em comenten, dels qui he tingut el plaer de conèixer en persona i en directe i els qui conec virtualment....gràcies a tothom! i que puguem tots plegats celebrar més aniversaris blocaires!

*  PD última hora pel tercer aniversari del bloc la neu m'ha concedit un dia de vacances mireu això és la part de dalt de l'Insti on treballo....