Retropost del 2009 Número 2

La vida és com un bloc  16 de desembre del 2009

La vida quan s'acaba és com un bloc abandonat navegant per l'espai de la xarxa, un bloc que sense actualitzar-se ja mai, encara pot rebre comentaris....Avui fa dos mesos, que la teva vida és com un bloc-vaixell surant a la deriva...de la terra ,de l'espai...no ho sé...no puc saber-ho...qui ho sap? I ara ja fa dos mesos que ets un record...unes paraules en la memòria...una llàgrima ...Però encara et puc escriure ..."comentaris."...encara que no els puguis llegir..encara que ja no hi siguis..ja veus que et tinc present encara que ja ets passat...i el futur per a tu ja no apareixerà .....D'aquells ulls ...la mirada , on ha anat a parar...? Tu no t'aclaries gaire amb Internet però així i tot et vaig enviar l'enllaç del meu bloc i te'l vas mirar....i em vas dir que tu no podries escriure en un bloc...que tenies massa sentit de la privacitat.... que et faria com a cosa parlar de tu....Sé que no t'hagués agradat, potser, que parlés de tu....La vida va escrivint les entrades, els apunts, un darrere l'altre i potser també les té programades per l'endemà...però no ho sabem....És tan difícil d'acceptar que algú ha escrit , sense saber-ho el darrer apunt de la seva vida, del seu bloc vital! I per si de cas jo et deixo aquests mots aquí...Sé que no els llegiràs mai però potser no vull saber-ho...Si hi ha alguna cosa més enllà d' això que anomenen realitat....
Si hi ets en algun lloc....si potser has anat a l'asteroide B-612...i només vas rebre la picada de la serp que t'hi havia de portar....potser pot ser...

Escrit recordant una amiga que va morir als 56 anys l'octubre del 2009

Per Sant Joan llenya al foc

 A part de les fogueres de veritat  podeu si voleu, afegir més llenya al foc ......
ah i que tingueu bona revetlla , la que preferiu, a casa, al carrer i bona menjada de coca !


Per una banda en Millo diu i assegura que els polítics que executin la desconnexió quedaran políticament invalidats  

i per altra banda el Millo i els seus companys de partit ja fa prou temps que el PP parasita la justícia
és publicat al Publico i és molt interessant

així com que el PP i el PSOE i Ciudadanos   han vetat el vídeo promocional del documental sobre les clavegueres de l'Estat .....perquè deu ser? 
 
au a purificar-nos de tota aquesta bafarada que put de les clavegueres  ......
I després coca!

Retropost del 2009 (núm1)

Vull  re-publicar ( de república)  i repescar alguns posts meus del 209 , any d'inici del sidubto perquè em ve de gust i també per suplir  la inspiració ofegada en suor i xafogor d'aquest dies tòrrids de juny

Tempus Fugit

TEMPUS FUGIT6 de març del 2009

El temps passa volant i passa tan ràpid que amb prou feines el veiem passar. El temps de vegades no passa però pesa. I podem parlar del pas i del pes del temps. (Estic fent ús i abús d'una repetició lèxica excessiva, ja ho sé i ho faig ex professo)....Quan mirem el calendari i ens n'adonem que encara no hem arrencat el full de febrer...però som conscients que l'hem deixat enrere ....quan recordem....i se'ns fan fonedissos els records....quan volem retenir un temps que se'ns escola entre els dits com l'aigua i ens regalimen les mans d'antics gotims del raïm de cada cap d'any....quan ens entotsolem i entossudim en un punt mort de la nostra vida i ens quedem , per uns instants, en un forat negre que ens xucla cap endins i amenaça en robar-nos la memòria....quan dibuixem mentalment un dia que ja no hi és amb el llapis del records i l'acolorim amb tots els colors de l'arc de Santmartí....quan voldríem poder viatjar pel temps del passat i amb una vareta màgica transformar i canviar tots els malsons, els errors i els " no va poder ser" i els "si hagués dit allò enlloc d'allò altre"....i no. No podem viatjar cap enrere i tampoc cap endavant. Sempre estem en el present. Hic et nunc. Sempre som aquí. Sempre és ara.
Mai és demà per què quan és demà torna a ser avui. I demà avui ja serà ahir.
El temps passa volant i passa tan ràpid que amb prou feines el veiem passar. El temps de vegades no passa però pesa. Carpe diem, doncs... in itinere
http://sidubtosoc.blogspot.com/2009/03/tempus-fugit.html

Ulisses i el cavall de Troia ( Relats conjunts)

"Timeo Danaos et dona ferentes"

Ulisses , Odisseu  pels grecs , va protagonitzar moltes aventures .....si com aquella de la guerra de Troia , bé, ja ho sé  queda molt frívol anomenar aventura a una guerra que només porta mort i dolor...ja ho sé ,no m'hi he pogut estar ....com et deia el famós cavall de Troia .....sí com que no podien entrar a Troia de cap de les maners fortament defensada pels troians, aleshores a algú , potser al mateix Ulisses, ( no sé sap en realitat) se li va acudir construir una cavall de fusta prou gegantí per amagar-se dins.....i així van fer-ho es van encabir dintre el cavall armats fins les dents i el van situar al es portes de la ciutat......

El poble troià  va picar l'ham, encuriosit pel cavall , van creure que era un regla dels déus i el van entrar a la ciutat .....ja havien begut oli !!!!  a més van celebrar com cal el regal i el final del setge.. .....es van embriagar i van ballar fins la matinada .....els grecs van sortir sigil·losament de dins del cavall i això va ser bufar i fer ampolles ! una massacre !

Per això estimat alumnat la frase : Timeo danaos et dona ferentes .....que segons sembla va dir Laocon als troians ...." temo els dànaus( grecs) fins i tot si porten regals " referint-se al cavall .....

I bé, algú de vosaltres em pot posar alguna comparació amb l'actualitat ?
- Sí profe! jo!!!
-Digués Carles , endavant
- Els grecs serien els unionistes i negacionistes espanyols que tenen assetjada Catatroia.....i podria ser que el cavall fos alguna oferta de millora del finançament o una cosa per l'estil ....per engalipar temorencs o dubtosos ......
- Crec que vas errat Carles, fins ara ni cavall de fusta ens han ofert i persisteixen en la negació i la persecució judicial fins i tot abans d'iniciar res ....
- Jo profe jo ho sé! el cavall de Troia són els que diuen que no acceptaran un referèndum sinó el pacten amb els qui no volen ni sentir a parlar de res!!!
- Vols dir noi?
- Per demà em porteu una bona reflexió escrita sobre el tema i si us plau argumenteu bé ...

Data i pregunta

Em venen al cap i al cor multitud d'il·lusions, de records, de memòria personal i històrica, de records familiars , de drets, de desitjos i somnis i també realitats......quan era infant a la vida sota el franquisme, de quan el dictador era viu  , a l'escola ens adoctrinaven , sí , explicant-nos les glòries del autoanomenat "caudillo", justament el dia 1 d'octubre era el dia "consagrat" a l' ídem ......

https://www.omnium.cat/noticia/11-de-juny-referendum-es-democracia

A l 'altre banda  de la península no paren de comparar les urnes amb armes , i de voler votar per saber l'opinió del poble en diuen cop d'estat , faran l'impossible per impedir-ho, però estem aquí i no ens cansarem de sortir al carrer .....

Som-hi tots!

Cinc més vuit són tretze !

Avui l'alter ego d'Elfreelang ( ja sabeu que l'Elfree té  els mateixos anys que el sidubto  només vuit , encara que en anys blocaires crec que són uns quaranta-vuit) que és deu anys menys jove, avui en fa cinquanta-vuit d'ençà que va arribar a aquest món  .....

Només li falten dos per arribar als seixanta .....però no sent els anys que té .....potser pel contacte continuat amb gent més jove ....recorda quan un dia 5 de 1968 en arribar a l'escola, una escola ideològicament marcada pel franquisme , va sentir mig confosa que havien assassinat un tal Robert Kennedy , tenia justament aquell mateix dia  nou anyets ......

Als seus deu anys i escaig va veure com mig món terrestre celebrava admirat que una nau per primera vegada i fent realitat els somnis de Verne i d'Hergé   arribava al nostre satèl·lit: la lluna.

Als vint anys , es celebraven les primeres eleccions municipals després de la mort del dictador, i per fi l'Estatut de Catalunya .....

Als 30 el 1989 va veure , és un dir, caure el vergonyós Mur de Berlín 

Als quaranta el 1999 va haver de bescanviar pessetes per euros 

De anys més tard als cinquanta neix el sidubto i l'alter ego virtual Elfreelang ,  nom compost d'Elf , de lliure en anglès i del cognom del insigne i original director de cinema Fritz Lang.....

I aquí estem l'Elfree i l'alter ego celebrant aniversari  , celebrant la vida .....

no hi cabien les cinquanta-vuit espelmes ......

Coses boniques

Quan no es troben les paraules exactes , les paraules precises que expressin amb claredat tot el batibull d'emocions i sentiments......quan tot mot és limitat i el cor batega amb batecs de molts ritmes diferents al mateix temps, paradoxal, contradictori ....humà ...inexacte ....

Ahir, una veïna que va perdré  fa pocs anys el marit i va enviudar per culpa , a causa, del càncer, el primer que em va dir quan em va veure no va ser bon dia  , em va dir  : "s'ha mort el Carles Capdevila" i el dia es va tenyir de gris i de tons agredolços ....la meva alter ego real és subscriptora del seu diari , l'Ara , del qual va ser i és i serà : l'ànima, i el fundador ,junt amb altres pesos pesants del periodisme, una decisió arriscada i valenta que va reeixir i segueix espero per molts anys . 

Sap greu que la dalla de la mort sigui tant arbitraria i tan cruel, un tipus intel·ligent, valent, honest que se'n va massa d'hora , massa aviat .....creatiu, tendre, rigorós, divertit,  professional, apassionat i entusiasta. 

La vida segueix .... avui el cel està de dol i potser a punt de plorar ....

Cinquanta-un anys ....li'n porto sis .....precisament dintre de dos dies en faré en la vida real cinquanta-vuit ......

Com escrivia ell mateix en el seu darrer article : diguem-nos coses boniques

I us deixo un vídeo: Viure amb humor