Paisos Catalans

divendres, 6 de març de 2009

TEMPUS FUGIT

El temps passa volant i passa tan ràpid que amb prou feines el veiem passar. El temps de vegades no passa però pesa. I podem parlar del pas i del pes del temps. (Estic fent ús i abús d'una repetició lèxica excessiva, ja ho sé i ho faig ex professo)....Quan mirem el calendari i ens n'adonem que encara no hem arrencat el full de febrer...però som conscients que l'hem deixat enrere ....quan recordem....i se'ns fan fonedissos els records....quan volem retenir un temps que se'ns escola entre els dits com l'aigua i ens regalimen les mans d'antics gotims del raïm de cada cap d'any....quan ens entotsolem i entossudim en un punt mort de la nostra vida i ens quedem , per uns instants, en un forat negre que ens xucla cap endins i amenaça en robar-nos la memòria....quan dibuixem mentalment un dia que ja no hi és amb el llapis del records i l'acolorim amb tots els colors de l'arc de Santmartí....quan voldríem poder viatjar pel temps del passat i amb una vareta màgica transformar i canviar tots els malsons, els errors i els " no va poder ser" i els "si hagués dit allò enlloc d'allò altre"....i no. No podem viatjar cap enrere i tampoc cap endavant. Sempre estem en el present. Hic et nunc. Sempre som aquí. Sempre és ara.
Mai és demà per què quan és demà torna a ser avui. I demà avui ja serà ahir.
El temps passa volant i passa tan ràpid que amb prou feines el veiem passar. El temps de vegades no passa però pesa. Carpe diem, doncs... in itinere

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada