Paisos Catalans

divendres, 20 de març de 2009

Paraules

Hi ha ocasions en que les paraules separen més que no pas uneixen...és complicada la comunicació. D'entrada el receptor del missatge ha de conèixer, i compartir sinó tot gran part del mateix referent....altrament dit context...que el codi sigui el mateix o similar, que interpreti correctament el sentit denotatiu i connotatiu de les paraules de l'altre...i encara més difícil que capti el sentit , el propòsit , la intenció...ah i a sobre estar amatent a l'entonació, volum de la veu de l'interlocutor...i no parlem de la postura del cos, la mirada, la direcció de les cames i dels braços...la gestualitat...

És realment complicat comunicar-se. Molt complicat. Però també és enriquidor i suggeridor. Els jocs de paraules, els dobles sentits, les ironies, les indirectes, els malentesos, les metàfores...no serien possibles sense tot aquest entramat d'elements .... ni la poesia..., els jeroglífics, étc.

De vegades volem dir quelcom i ens surt el contrari del que volem dir. Altres pensem que l'altre espera una resposta o un comentari i no. Només volia ser escoltat. Tothom parlem per ser escoltats. Però de vegades parlem en veu alta per escoltar-nos a nosaltres mateixos. En català hi ha un verb que és força precís: enraonar. Això costa encara més. Enraonar.

I tenim el xerrar, parlotejar, dialogar, conversar, proferir, orar, parlamentar,comentar, dir....

I per escoltar, oir, i un verb preciós: sentir. Què no em sents? És fotut que no et sentis escoltat...però és pitjor que no et sentis sentit....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada