No m'agrada la pluja. L'associo amb la tristesa, amb la foscor, amb la humitat freda que se't fica endins. Dir que la pluja són les llàgrimes, el plor vessat pel cel seria un tòpic massa fàcil però el cert és que quan tenia pocs anys, molt pocs, mon pare em deia que els àngels tenien "pipi " i el feien tots junts i alhora, amagats dins la panxa dels núvols....ingenuïtat infantil , jo me'l creia...Però arriba un dia, ja no recordes quin ni quan, que els àngels desapareixen en l'espesa boira llunyana de la infantesa. I la pluja es torna un simple fenomen atmosfèric.
Però no sé ben bé perquè associo la pluja amb la tristesa. No hi ha llum quan plou.
Encara que de vegades hom pot estar ben feliç sota la pluja
Però no sé ben bé perquè associo la pluja amb la tristesa. No hi ha llum quan plou.
Encara que de vegades hom pot estar ben feliç sota la pluja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
benvinguts comentaris