De vegades els crustacis som nosaltres. Jo no sé si sóc avui una gamba, un escamarlà o una llagosta...però em sento com un cranc amb les pinces mig trencades i que camina de costat o de perfil com si es tractés d'una imatge pintada en un racó d'una piràmide.
Són estranys el crustacis. Tenen una aparença curiosa, si més no...semblen éssers d'un altre món...es pensen, pobrets! que són temibles amb el seu cos defensat per aquella mena de closca semi dura o dura del tot, com és el cas dels crancs...
Són estranys el crustacis. Tenen una aparença curiosa, si més no...semblen éssers d'un altre món...es pensen, pobrets! que són temibles amb el seu cos defensat per aquella mena de closca semi dura o dura del tot, com és el cas dels crancs...
Però ens els cruspim els humans. I n'escurem les potes i les closques...els bullim, els trossegem...els barregem amb arròs tot sovint....
Els crustacis viuen entotsolats. No són gaire simpàtics. Encara que empàtics si que ho són.
POSEM UN CRUSTACI A LA TAULETA DE NIT!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
benvinguts comentaris