Cal tenir un criteri tutor que no sigui arbitrari i no caure en el parany del cientisme ni la ciència-ficció a risc de fer un oxímoron...i no reeixir a tenir cap criteri que ens tutoritzi la ment sempre en busca de la ciència-ficció. Sí, potser és arbitrari el criteri de no tenir-ne... de criteri.... no crec en el cientisme i aquesta creença, tant és que sigui una descreença o no-creença; en si mateixa és ja un oxímoron perqué els cientistes són acèrrims cientifistes peti qui peti i "creure" no és un criteri correcte.....
Creure no és ortodox; creure no és científic, creure no té res a veure amb crèdit; creure és una creu....creure no és saber, saber tampoc és estrictament conèixer....L'entotsolament absolut integral s'assembla a la sindrome d'Asperger? Ser radical és anar a les arrels.....quan el tronc és buit i corcat , la fullaraca i els vents forts destrossen branques.....La "si-enze-cia" malauradament és l'embat de vent que empeny, trenca i abat la fil-oh!-sofia....?
Amor a la saviesa? el fill sense ela d'una dona anomenada Sofia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
benvinguts comentaris