L'etern retorn. Som en una sinistra sínia, muntats damunt un cavallet de fira, fent tombs, voltes, i més voltes....Temps circular, temps rectilini, temps puntual. Sempre en el present. Ancorats al port on els vaixells simulen sortir però no surten mai. Ens han robat una hora de l'ahir. O ens l'han tornada? Dues hores per davant del temps solar. Caminem , com en la paradoxa de la tortuga i Aquil·les (plantejada per Zenó) sense moure'ns del lloc on estem perquè cada vegada avancem la meitat de la meitat del que avancem i així successivament trossejant l'espai en infinites particions...
I la primavera avança igual. I de seguida arribarà el mes d'abril...que és metàfora o, potser filant prim ,una prosopopeia....perquè els mesos no arriben i tampoc se'n van...som nosaltres qui arrenquem o passem fulls del calendari ( per cert avui me n'he adonat que el tinc encara al mes de gener).
Torna a ser dilluns. Han fet avançar una hora els rellotges. Jo mai la toco, l'hora. Almenys no la del rellotge de polsera. Ara m'hauré d'acostumar a no restar una hora quan me'l miri....portava fent-ho des de l'octubre...serà dur.
I la primavera avança igual. I de seguida arribarà el mes d'abril...que és metàfora o, potser filant prim ,una prosopopeia....perquè els mesos no arriben i tampoc se'n van...som nosaltres qui arrenquem o passem fulls del calendari ( per cert avui me n'he adonat que el tinc encara al mes de gener).
Torna a ser dilluns. Han fet avançar una hora els rellotges. Jo mai la toco, l'hora. Almenys no la del rellotge de polsera. Ara m'hauré d'acostumar a no restar una hora quan me'l miri....portava fent-ho des de l'octubre...serà dur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
benvinguts comentaris