El conte vermell de la Carme ( apropiació indeguda i continuació)

}
-->

Quan L'Eulàlia  va  agafar  la  seva poma vermella  li va dir:


- A  veure  què  em  dius  pometa...  quin conte  m'expliques?
- Una vegada  hi havia  dues  finestres... -  diu la poma.
- Les  que vaig  dibuixar  ahir?  Ho sento... no em serveixen,  no eren  vermelles!
- No...  però  volien ser vermelles -  insisteix  la poma.
- I demanaven  a crits  ser  pintades?
-  Sí  i com que ningú  les  pintava de vermell,  estaven tristes.
- Un dia,  algú  hi va  posar a   cadascuna un   test  de flors  vermelles.
- La  primera finestra  va   estar  contenta,  es  va encomanar  del vermell de les  flors.
-  La  segona  finestra va estar  enfadada  i envejosa del  vermell de la flor.  Posats  a fer  hauria  preferit  maduixes.

I vet aquí que la fada dels colors i el follet màgic de les pomes varen sentir la conversa.....tan la fada com el follet màgic de les pomes eren una mica tafaners. Però tenien un bon cor vermell vermell i una sang roja plena de bons sentiments.....I van dir-se tot cantant: Veus ,això és el que passa de vegades, els uns volen ser com els altres i els altres volen ser com els uns....algunes flors voldrien ser maduixes i algunes maduixes voldrien ser pintades d'un altre color que no fos el seu.....I aqui rau el patiment prim que ens cau a sobre quan volem ser diferents del que som....Si cal canviar: canviem...si cal pintar-nos d'un altre color fem-ho!

I l'Eulàlia quan es va mirar la poma vermella que li havia explicat el conte, va poder veure com les dues finestres somreien ....

Versant Una Sortida Digna

Atrapada en la sínia del temps

presonera entre murs invisibles

carregada amb mil records

El pes em doblega els batecs

i el cor , indignat, inicia un càntic :

CAL CERCAR UNA SORTIDA

i jo, com ell, penso el mateix.

Buscaré la sortida d'aquest laberint

tan se val si amb Ariadna o amb Teseu

no una sortida qualsevol

 una sortida digna

ben digna

Encara que hagi de matar

el Minotaure
amb el garrot de l'oblit.

Riu de pomes

Un riu de pomes no és pas el mateix que  un riu de poma. O que la poma riu..:-)) les pomes riuen cofoies i contentes perquè han vist néixer contes verds, contes grocs, contes de cocodrils i altres contes encara per sortir.......

per exemple aquesta poma vermella estar a a punt de treure's de dins un conte vermell...

SOPA DE LLETRES

Ara ja no hem de fer AC sinó PDI o  PI potser un PDC però depen si tens un grup d'ADIP ...En alguns centres potser tenen un PQP ...però el nostre PEC i  el nostre PCC i el PAC   no ho contemplen encara però tenim AA i GR i en cada departament també tenim el nostre PC, i cada professor/a la nostra PA. La LEC i la LOE  encara parla de  les UAC ....? Les IIIIC( Instruccions inici curs) preveuen nous perfils professionals coms els TIS i els TASC...jo enguany faig una assignatura optativa (abans CV) a ESO i CIMIS a IS i DG a ASC....

Me'n vaig a prendre un paracetamol perquè amb tant TDH i TDL I ADIV  m'estic embolicant....S.O:S que vinguin els EAP!  No crec que em faltin CCBB ni TIC .....sen's ha espatllat el servidor i els PC no funcionen bé...

Una proposta digna per donar sortida a la poesia

En Jesús M. Tibau ens torna a proposar queescrivim poesies que continguin "una sortida digna" el títol d'un dels seus llibres i del bloc Una Sortida Digna.

Amb totes les poesies es farà un recull que editarà Petròpolis ANIMEU-VOS!!!

Continuació del conte verd de la Carme( possible final)

Segueixo el el conte verd de la Carme I vet aquí que la sargantana es va adormir en el darrer son i va viure eternament en el somni verd damunt un tros tranquil de gespa ben verd de la cantonada del cel. Com que havia estat molt bona sargantana i era sortida d'una queixalada a una poma verda....L'àngel verd   jardiner en cap dels jardins verds celestials li va concedir per sempre més un gran do....A partir d'ara podria comprendre i sentir cada moment inefable i bell de l'amor....cada petó , cada xiuxiueig afectuós ...cada confidència tendra...tots els sons de colors verds oliva, verdblaus, verdgrocs, verds foscos i verds clars del món dels humans ....Quan aquests s'estimessin de debò els podria sentir dins seu com un jardí de músiques verdes de maragda....i viuria en l'eternitat de la verdor de la gespa fresca amb aquestes sensacions...feliç!

Per construir un bell somni

LA PLUJA

La pluja cau des de molt amunt, o això diuen....deien que sempre plou cap per avall....fan nosa els paraigües.

Com m'agradaria córrer lliurement sota la pluja a l'encalç d'un bell somni perdut! 

Hauré de queixalar una poma.

Conte groc ( continuació) del groc de la Carme

Continuació deConte groc

I a partir d'aquell moment el groc, com per encanteri i amb potent convicció es va anar imposant com a bon color...el groc donava prestigi i confiança, tots volien tenir el cabell groc....els eslògans arreu deien PENSA EN GROC.

Les pomes ben grogues, les fulles d'alguns arbres a la tardor, les llimones i els plàtans formaven part dels millors i més avançats menús dels restaurants més moderns de la ciutat ....tothom volia menjar groc! Per a regalar flors es compraven margarides grogues, ginesta, boixacs i de tota mena sempre que predominés el groc....la icterícia es va convertir en la malaltia romàntica per excel·lència.... A les perruqueries no paraven de tenyir cabells de color groc....

Els humans tendim a a anar d'un extrem a l'altre...és tan difícil l'equilibri!

Al bosc dels somnis perduts hi vaig trobar una poma

Caspar David Friedrick

Només sé que a ulls clucs camino, a les palpentes, per un bosc. El bosc dels somnis perduts. Amb molta por i amb cura de no caure ja que dormo, tot i estar desperta. I així m'endinso, somnàmbula, funambulesca per la maroma prima dels somnis que he anat perdent per viaranys estranys dels plecs sinuosos de la vida. No hi ha lluna o almenys cap lluna que llueixi en el cel, també dorm tot i que deu estar desperta ....Els somnis fets realitat aquí no hi són perquè han deixat de ser somnis...en aquest bosc només s'apleguen els somnis que un dia es van amagar, van fugir i oblidats van demanar asil i refugi en el cor d'un bosc amic. Després de moltes fatigues, el camí és difícil i ple  d'obstacles, branques caigudes, arrels que sobresurten i llots on els peus s'enfonsen...M'aturo. Em recolzo en un tronc amable i obro a poc a poc els ulls ....en la semi ombra descobreixo una poma . Dec somiar perquè no hi un arbre fruiter en tot el bosc. Però m'hi acosto, la toco, l'oloro, la flairo...té forma de poma, fa olor de poma i sembla una poma ....la mossego i té gust a poma....és molt bona...amb el punt just de barreja d'acidesa i dolçor, mmmmm....i de sobte, com un llampec, recordo tots els somnis perduts, els recupero, els veig, me'ls estimo encara i em faig el propòsit de no tornar a oblidar-los mai més .....era la poma dels contes...la poma del bé i del mal.....em miro i oh! estic nua...havia oblidat els somnis i també el pijama .... Em desperto...o encara somio que somio? Sóc en una fruiteria.... demano mig quil.lo de pomes....pago i  la dependenta em torna el canvi....Vol una bossa o se les emporta posades? Una a la butxaca, l'altra a la mà esquerra i una  damunt el cap....Sento el brunzit d'una sageta. Psssss...( no sé quina onomatopeia hi correspon) i directa a la poma me la bada en dues meitats....  

només sé que camino amb els ulls clucs

potser ceci n'est pas une pomme

Paraula pintada

Us recomano si esteu per Barcelona aquesta exposició  , conec a la pintora primera de la llista i ben segur que us agradarà , pinta molt bé...i les imatges us parlaran de sensacions, de colors i de sensibilitat també....ANIMEU-VOS!

ut saepe summa ingenia in oculto latent

sovint els gran talents resten amagats

No deixem que això passi.

Contes recomanats....els que surten de les pomes

Us recomano un conte: La taxista i el penjoll que va de taxis i de pomes. Tot va començar aquí. després vaig escriure la poma.
Veieu com de les pomes surten contes que hi eren amagats?

PD abans per culpa del HTML que m'ha fet la guitza no m'ha deixat posar més contes recomanats com La poma de la Blancaneus i un altre de la Carme aquí
I TOT VA SORTIR D'UNA POMA!!!

Demanant un taxi

L'havien acomiadat de la feina aquella mateixa tarda...i incapaç  d'afrontar les preguntes de la dona s'havia refugiat en un bar. Abans  però,  havia caminat per la ciutat, amarant-se de pluja, trist i capcot ...ficant els peus expressament a tots el tolls que trobava, com quan era infant, amb un punt d'infantil rebequeria que sabia que no menava enlloc més que a un segur i implacable refredat . Ja s'ho podia haver imaginat que acabarien despatxant-lo...no li agradava la feina, no suportava les hores avorrides fent taules i barems plens de xifres i percentatges...ell era un somiador, un somiatruites com l'anomenava el seu sogre amb un lleuger to despectiu...

Ben mirat, potser no havia d'estar trist, trobaria una feina millor, un treball més imaginatiu, més creatiu ,on pogués satisfer les seves inquietuds....anava ben xop, i encara no volia tornar a casa. I va ser quan  va entrar, decidit, deixant un rierol d'aigua , com una estela al seu pas, en aquell bar. Es va asseure a la barra i va demanar un tallat amb la llet ben calenta.

La Maria era una dona jove, amb empenta , tenia un encant especial en la seva manera de mirar, tendra i penetrant a la vegada. Feia de cambrera però aspirava a tenir un bar propi , no l'espantava la feina i treballava de valent, com si el bar fos seu i els clients uns eterns candidats al"casting" emocional que ella, alegrement i de manera inconscient, convocava cada vegada que li demanaven un cafè, un entrepà de pernil o una copa de conyac...No ho podia evitar, els mirava a tots d'una manera que de seguida li agafaven confiança i es sentien com a casa....i ella, per dins sospesava, ràpidament si eren bones persones, si estaven enfadats, si els havia deixat la parella, o els posaven banyes o havien estat acomiadats ....o eren uns carallots o uns pesats...

Ell va quedar impressionat....els ulls de la Maria  li recordaven els de la seva dona....una mirada dolça i alhora inquisitiva....tot prenent-se el tallat li va explicar els ets i els uts de la seva vida, de les seves misèries, de com havia caminat sota la pluja....El temps va passar volant. Es va fer tard, tan tard que ella li va dir que ja tancaven....

Minuts més tard ella va cridar un taxi...ell la va mirar allunyar-se ....tornava a estar xop...no tenia feina però aquella mirada i la conversa l'havien reviscolat, no sabia ben bé com ni perquè ...ara es sentia millor, molt millor.  li importava poc si era un somiatruites. Ho va decidir, seria escriptor. Quina sort haver estat despatxat! Amb un somriure als llavis, va pujar a l'autobús de camí cap a casa.

Una passejada desconeguda per trobar una jaqueta tronada i un petó colpidor. 143è Joc literari

Anit entre somnis de petons dolços i tendres vaig iniciar una passejada onírica, desconeguda, nocturna, excitant i fugitiva envers el país del mai més i del sempre ara.....vaig caminar i caminar amb el regust dolç d'un petó a l'encalç d'un impossible país on tot fos possible...la passejada fou llarga, sentida, inesperada....però al final de l'horitzó entre boires i colors vaig albirar alguna cosa amatent a la meva arribada.....Era el meu tresor! una feliç troballa! allà davant els meus peus una jaqueta negra, apedaçada amb retalls de roba virolada i ratllada, una mica esquinçada per la part de les mànigues....una jaqueta una mica tronada però que era per a mi, només per a mi ! I vaig prendre la jaqueta ,i tot i estrenyent-la contra el meu pit, ben fort li vaig dar un petó sonor, dolç i colpidor.....màgic! i la jaqueta se'm va abraçar i es va omplir d'amor.....li van créixer braços, mans i es va formar un cos.....que em va tornar el petó dolç i el petó sonor i .....el petó final fou colpidor!

Quotidianitats

Dimecres...tretze de gener del 2010...tres dies que he començat les classes...i el meu cervell i el meu cos no noten tres dies.... noten setmanes...dintre de pocs minuts tinc una reunió.....quan acabi en tinc una altra....fins dos quarts de tres.....a les tres tinc classe ( vull dir que la porto jo, no la rebo...) fins les 5 : context i metodologia de la intervenció social..... a les 5 filosofia segon de batxillerat: empirisme, Hume....a les 6 lengua y literatura castellana.....subordinades adverbials...,  recursos literaris...llenguatge publicitari....etc....No no em queixo...al capdavall m'agrada el que faig i sinó aplico el proverbi que diu: SI NO POTS FER EL QUE T'AGRADA FES QUE T'AGRADI EL QUE FAS......ego dixit.

I em direu quan dines? doncs en els minuts que es descompten de les 30 que hi ha entre la segona reunió i l'inici de les classes que tinc....encara no sé perquè no aprimo...
(Magritte)

La POMA

Si  Eva li hagués donat a Adam, enlloc d'una poma, un pèsol? o una taronja? o un tall de meló? o un entrepà de pa amb tomàtec i pernil  i un porró de vi?....què hauria passat? Adam  haguera acceptat? o potser Adam hauria rebutjat l'oferiment?
No cal  escalfar-se el cap ...li va donar una poma! I des de llavors la poma ha passat a ocupar un lloc estel·lar en l'imaginari col.lectiu....
La pomaés una fruita important.

No heu clavat mai una bona mossegada a una poma? 

Si mai trobeu un conte dins una poma feu-m'ho saber.

Perquè les pomes , de vegades, es tornen màgiques, allunyen tristeses i escriuen contes per a nosaltres i fins tot de tant en tant s'empassen un conte sencer....i aleshores hem de trobar una poma ben verda amb tons de vermell i mossegar-la i hi trobarem un inici de conte perdut.

Calendari literari al complet (Regal de l'Elisenda pensamentssignificantsblogspot.com

Check out this SlideShare Presentation:

Calendari literari

View more presentations from Elvira 
M'he fet un bon embolic però he aconseguit penjar sencer el calendari que em va regalar la meva blocaire invisible i que és preciós.

El primer llibre llegit de l'any 2010

Doncs sí ahir em vaig acabar de llegir el trosset que em faltava del llibre: El mundo formidable de Franz Kafka (Ensayo biográfico) de Louis Begley. El llibre ,tal com diu el subtítol és un assaig sobre la vida de Kafka o més dit del que es pot entreveure de la seva vida a partir de les seves cartes a La Felice, a Milena i altra gent..així com a les anotacions del seu diari personal...la veritat és que el que més m'ha agradat han sigut les darreres pàgines....d'un capítol anomenat: El hacha para el mar helado de nuestro interior. En aquest darrer capítol en Begley es dedica a examinar i interpretar l'obra literària  de  Kafka i la seva connexió amb la seva vida ....i aquí si que he fruit  ....Transcric el fragment inicial que pertany a una carta que va escriure Kafka al seu amic Oskar Pollak: " Si el libro que estamos leyendo no nos espabila de un mazazo en la cabeza , ¿para qué lo leemos?(...)Necesitamos que los libros nos afecten igual que una catástrofe , que nos duelan en lo más hondo(...)Un libro debe ser el hacha para el mar helado de nuestro interior."

Amb Ottla la seva germana preferida

Bé, recomano seriosament el llibre  si us agrada Kafka i també recomano llegir-ne d'altres sobre ell perquè al capdavall és millor anar-se formant una opinió pròpia a base de llegir perspectives d'anàlisi i punts de vista diferent....un altre llibre que vaig trobar molt interessant i pertany a les mes lectures de l'any passat és: Cuando Kafka vino hacía mí...en aquest llibre podem "escoltar" la veu de persones que van estar prop o molt aprop de Kafka...durant la seva vida i ens podem construir una visió polièdrica de la persona i del gran escriptor que fou Franz Kakka-

El regal que m'ha fet l'Elisenda

http://pensamentssignificants.blogspot.com/

A que és preciós aquest calendari literari?   M'ha agradat mooolt Elisenda! moltíssimes gràcies i  a més he tingut el plaer de conèixer el teu bloc, bloc que visitaré sovint a partir d'ara!

Regal Blocaire Invisible Per La Merike

Check out this SlideShare Presentation:

Regal Blocaire Invisible Per La Merike

View more presentations from guest48a4f8.

Amiga invisible MERIKE

Hi Merike dintre de pocs minuts tindràs el meu modest regal. No tinc gaire talent a fer presentacions power point i és la segona vegada que en faig una o sigui que no en sé gaire...

Abans però et regalo aquest vídeo que no he fet jo però sí que l'he triat . Primer regal: CREC QUE T'AGRADARÀ L'IDOL QUE TENIES QUAN ERES MÉS JOVE:



2. I ara una cançó d'aquí crec que t'agradaran és un grup molt actual:

Amiga invisible Merike: els regals a les 6 matí

Si tot va bé i això dels posts programats funciona...a les 5,50 del matí i a les 6,00 es publicarà el post (són dos) dels regalets per la meva AMIGA INVISIBLE MERIKE has d'esperar una mica ...només fins la matinada...ara a dormir...però un primer regalet: crec que t'agrada Puccini

Ja venen!

Aneu a dormir aviat. Sigueu bons i bones que aquesta nit us deixaran algun regal.

Última pista blocaire invisible

Estofat de ren (pobre Rudolf) amb patates i gerds vermells.....

És un dels plats típics del lloc on és la meva blocaire invisible.... ai que a mi només m'agraden els gerds i les patates....

Un altre conte a 365contes i pista blocaire invisible

Ei que me n'havia oblidat i això que m'ho vaig apuntar....avui miro el conte del dia i era el meu! Quan l'he començat a llegir no l'he reconegut....je je quin despiste... Conte de Nadal

PISTA BLOCAIRE INVISIBLE: la meva blocaire és de la mateixa nacionalitat que el pintor d'aquest quadre titllat: Simposium

2010 primer dia: el vent s'ho emporta tot

Ja estem a dia 1! quin primer dia del nou any! Com una metàfora meteorològica bufa un vent que sembla voler emportar-s'ho tot per davant, fer neteja. Reconec que sóc una urbanita poruga que se sent indefensa davant les inclemències climàtiques o els estralls de la natura. El foc em fa basarda però encara podem aturar-lo amb aigua o amb els aparells moderns d'extinció; l'aigua, les pluges torrencials que neguen ciutats i pobles i que fan desbordar rius no la podem aturar de cap manera; i el vent ? el vent ho arrasa tot al seu pas.

Doncs sí , aquest vent del primer dia de l'any semble que vol purificar l'ambient, però deu ser un vent enrabiat, molt enrabiat amb nosaltres, amb la crisi, amb les mentides, amb els polítics mediocres i tot plegat....perquè deu n'hi do la bufera! Eol enfurismat trenca branques i persianes, fa volar coloms i aixeca els objectes fent-los levitar com si fos un mag qualsevol. I a mi aquest típic soroll del vent, aquesta música característica de les pel.lícules de por i de misteri m'enerva, no em tranquil·litza gens. Quan fa aquest vent tramuntanal ( o és ponent? no en tinc ni idea) vaig pel carrer mirant que no em caigui al cap una palmera, o em vingui volant un tros de balcó o un test farcit de flors i m'aterrin al bell mig de la closca. Pors urbanites de gent mal avesada. Si tingués un casc de motorista , a pesar del ridícul, me'l entaforaria al cap....