Al bosc dels somnis perduts hi vaig trobar una poma

Caspar David Friedrick

Només sé que a ulls clucs camino, a les palpentes, per un bosc. El bosc dels somnis perduts. Amb molta por i amb cura de no caure ja que dormo, tot i estar desperta. I així m'endinso, somnàmbula, funambulesca per la maroma prima dels somnis que he anat perdent per viaranys estranys dels plecs sinuosos de la vida. No hi ha lluna o almenys cap lluna que llueixi en el cel, també dorm tot i que deu estar desperta ....Els somnis fets realitat aquí no hi són perquè han deixat de ser somnis...en aquest bosc només s'apleguen els somnis que un dia es van amagar, van fugir i oblidats van demanar asil i refugi en el cor d'un bosc amic. Després de moltes fatigues, el camí és difícil i ple  d'obstacles, branques caigudes, arrels que sobresurten i llots on els peus s'enfonsen...M'aturo. Em recolzo en un tronc amable i obro a poc a poc els ulls ....en la semi ombra descobreixo una poma . Dec somiar perquè no hi un arbre fruiter en tot el bosc. Però m'hi acosto, la toco, l'oloro, la flairo...té forma de poma, fa olor de poma i sembla una poma ....la mossego i té gust a poma....és molt bona...amb el punt just de barreja d'acidesa i dolçor, mmmmm....i de sobte, com un llampec, recordo tots els somnis perduts, els recupero, els veig, me'ls estimo encara i em faig el propòsit de no tornar a oblidar-los mai més .....era la poma dels contes...la poma del bé i del mal.....em miro i oh! estic nua...havia oblidat els somnis i també el pijama .... Em desperto...o encara somio que somio? Sóc en una fruiteria.... demano mig quil.lo de pomes....pago i  la dependenta em torna el canvi....Vol una bossa o se les emporta posades? Una a la butxaca, l'altra a la mà esquerra i una  damunt el cap....Sento el brunzit d'una sageta. Psssss...( no sé quina onomatopeia hi correspon) i directa a la poma me la bada en dues meitats....  

només sé que camino amb els ulls clucs

potser ceci n'est pas une pomme