Un riu de pomes no és pas el mateix que un riu de poma. O que la poma riu..:-)) les pomes riuen cofoies i contentes perquè han vist néixer contes verds, contes grocs, contes de cocodrils i altres contes encara per sortir.......
per exemple aquesta poma vermella estar a a punt de treure's de dins un conte vermell...
Doncs... li hauré de clavar queixalada... no? O no era aquesta la manera?
ResponSuprimeixUn riu de pomes molt suggeridor!
Gràcies un cop més, per tantes pomes.
Jo, cada matí, n'esmorzo una.
ResponSuprimeixO dos...
*Sànset*
Caram les pomes...:)
ResponSuprimeixOn és la clau que obri la porta? Com m'agrada el color vermell!
ResponSuprimeixAquesta en concret, sembla la que va mossegar Blancaneus... quina por!
ResponSuprimeixJustament m'acabo de menjar una poma...llàstima no era verda ni vermella era groga!!! GRÀCIES PELS COMENTARIS, Carme, fanal blau, Pilar, Sànset, Baraula...potser sí que és la de la Blancaneus!!
ResponSuprimeixJa estic esperant aquest conte que ha de ser boníssim perquè aquesta poma té una pinta increïble.
ResponSuprimeixja ja a veure si surt! gràcies Kweilan!
ResponSuprimeixM'han vingut ganes de menjar una poma.
ResponSuprimeixOstres, a la Carme i a tu us haurien de contractar els pagesos productors de pomes, perquè em feu venir unes ganes que clavar queixalada mmmmm què maques són!! i quins contes guarden!! :-DD
ResponSuprimeix