Paisos Catalans

dimecres, 13 de gener de 2010

Quotidianitats


Dimecres...tretze de gener del 2010...tres dies que he començat les classes...i el meu cervell i el meu cos no noten tres dies.... noten setmanes...dintre de pocs minuts tinc una reunió.....quan acabi en tinc una altra....fins dos quarts de tres.....a les tres tinc classe ( vull dir que la porto jo, no la rebo...) fins les 5 : context i metodologia de la intervenció social..... a les 5 filosofia segon de batxillerat: empirisme, Hume....a les 6 lengua y literatura castellana.....subordinades adverbials...,  recursos literaris...llenguatge publicitari....etc....No no em queixo...al capdavall m'agrada el que faig i sinó aplico el proverbi que diu: SI NO POTS FER EL QUE T'AGRADA FES QUE T'AGRADI EL QUE FAS......ego dixit.
I em direu quan dines? doncs en els minuts que es descompten de les 30 que hi ha entre la segona reunió i l'inici de les classes que tinc....encara no sé perquè no aprimo...
(Magritte)

14 comentaris:

  1. Tots, tots, tots els meus respectes per la gent que us dediqueu a la docència perquè trobo que és una feina que exigeix molta dedicació i comporta molta responsabilitat... Ara bé, dit això... són tantes les vegades que llegeixo posts així per part de professors!!

    Fa tres dies que has tornat a la feina: El meu marit no ha tingut ni un dia sencer de vacances de Nadal.

    Ahir es va aixecar a les 6.30... havia d’agafar un tren que sortia a quarts de vuit per anar a Sant Vicens i de Sant Vicens va haver d’agafar un taxi (per nassos, sinó ja anava malament) per anar a El Vendrell... allí feina estressant i no pot arribar a Reus fins a 2/4 de 3... i va directe al despatx.
    Ah! però ahir va anar bé. Hi ha dies que quan ha d’anar a El Vendrell les coses es compliquen i no torna fins les 4... i a les 5 ha de tornar a ser al despatx.
    I això només és un petitíssim exemple d’una feina que no té sou fix a fi de mes (és autònom) per tant no sap què són els termes “nòmina”, “paga extraordinària”, “vacances pagades”, etc.

    I de veritat que no ho dic de mal rotllo, t’ho prometo... però és que la gent que teniu un sou fix i una feina que us agrada no sabeu el què teniu, de veritat.

    ResponElimina
  2. Elvira, i a sobre encara hem de sentir el "amb lo bé que viviu els profes..."!!

    I pel que fa al que explica l'Assumpta, els casos com el dels seu marit, també té tela. El ser autònm, la veritat, és d'allò més desagraït que hi ha. I realment hi ha moments, sobretot en època de crisi, que es passa canutes.

    La veritat és que tota feina té la seva part bona i també la dolenta. Jo sempre m'he queixat que a la nostra feina de docents la gent només es queda en les grans vacances que tenim... I ni és real, ni tampoc just!

    ResponElimina
  3. ànims, que d'avui ja en tens mig de guanyat!
    i segur que hi ha altres dies de la setmana que els tens quasi be de festa, no??? espero que si!!!

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Ostres, Joanfer :-)
    M'alegra perquè veig que m'has interpretat bé...

    Jo mai negaré com penquen els professors :-) Sé que les classes no es preparen soles, els exàmens no es fan sols, no queden automàticament corregits i els informes no apareixen fets màgicament :-)
    Sé que tota la gent que es dedica a la docència treballa molt més que les hores estrictes que dedica a donar classe.
    (A més jo he donat classe molts anys i sé l'estona que estava per preparar algunes assignatures)

    El que jo volia dir és que ensenyar és molt maco i que quasi sempre que llegeixo un post d'algun professor és per explicar algun dia especialment estressant, o una època en que van de bòlit.

    Cert, absolutament cert... Però igualment certes són les llargues vacances (a mi m'encantava tenir-les!!) que molts altres col•lectius no tenen, per posar un exemple.

    Totes les feines tenen coses que són maques i agraïdes i coses que atabalen molt. Però la majoria de vegades que els professors parlen de la seva feina és per presentar tan sols la pitjor part.

    Però això ho dic absolutament sense cap ànim de molestar. Però és que trobo que ensenyar és molt maco i també voldria veure aquesta alegria :-)

    ResponElimina
  6. Uf! Mal de molts, consol de bojos... I jo que em pensava que el que tenia jo era estrès???!!! Ànims! Aviat reprendrem el ritme i li trobarem sentit a tot... encara que costi... de tot d'una. Ens agrada el que feim, sí, si no, no ho faríem. Ens agraden els reptes, i els acceptam i afrontam cada dia: uns dies cantam victòria i d'altres simplement passen. Salut i bon retorn a la feina!

    ResponElimina
  7. Per descomptat que t'havia entés, Assumpta! ;)

    I, la veritat, és que t'haig de donar la raó quan comentes que, a l'hora d'escriure sobre la nostra feina, de vegades caiem en l'error d'explicar només tot allò negatiu que ens passa... I jo el primer!

    Però malgrat tots aquests aspectes negatius que pugui tenir, mai deixaria de fer la feina que faig. M'agrada, m'encanta, m'apassiona fer classes; i no ho canviaria per res en aquest món... ;)

    I bé, estic completament segur que molts pensaran igual que jo... ;)

    ResponElimina
  8. No hi ha dubte que té coses bones i coses dolentes aquesta professió de docent. De vegades, estressant però com diue en alguns comentaris a la majoria dels docents els agrada aquesta feina. Ànims, Elvira!!!

    ResponElimina
  9. I no pots fer un entrepa a la reunió?
    Està molt bé que t'agradi el que fas, al capdevall a la feina hi passem un munt d'hores...

    ResponElimina
  10. M'he quedat perplexa Assumpta ...a veure si puc tractar de respondre amb calma, vull dir de manera assertiva...suposo que deus haver pensat de què es queixa aquesta si ve d'unes super vacances? avia'm primer: si el meu cervell i el meu cos perceben set dies de feina enlloc de tres això és real i subjectiu( de moment segueixo amb l'insomni ...em costa molt adormir-me, i ara per ara tinc una contractura a l'espatlla)per la densitat, la responsabilitat i l'exigència, autoexigència i la que em ve de fora....segon: jo reivindicaria unes vacances de duració similar ( a la dels mestres i el professorat)per tota classe de treballadors i una millor conciliació familiar-laboral...totes les feines tenen el seu què és cert i jo no n'he fet cap greuge comparatiu...no sóc bomber, no treballo a la mina ni a cap plataforma petrolífera ni tampoc sóc dependenta de comerç ni sóc futbolista....faig de professora i em referia a la meva realitat mental.....per cert feina fixa en tinc des de fa molt poc i en tinc 50 d'anys...o sia que m'he passat tota la meva vida laboral de substituta, d'interina o en l'atur i després d'esforços, estudis, oposicions etc ara des de fa oficialment 4 mesos sóc funcionària...però ningú m'ha regalat res....Jo en el post deia simplement com em sentia i punt...Jo no sóc una profe vocacional, vull dir que jo vaig anar a parar a la docència per necessitat...és evident que m'agrada o he fet que m'agradés si no no podria seguir fent-la...Conec un munt de casos de mestres, profes que han hagut de demanar una baixa permanent...per qüestions relatives a salut mental ( salut que ja no tenen)...a Gran Bretanya no fa pas massa anys importaven mestres d'Austràlia perquè es trobaven que no havia prou gent que volgués fer de mestre....per alguna raó devia ser....De fet amb la crisi actual és cert que em puc considerar afortunada i privilegiada perquè ara tindré 15 anys per davant en les quals no hauré de patir per l'estabilitat laboral..... Que els profes només parlem de les coses negatives? No ho sé potser sí però en tot cas jo percebo com a negatiu teniu poc temps per a dinar...potser és trivial no ho sé però és així i a mi personalment m'estressa molt aquest fet i després tenir tot de classes diferents ...sense algun espai entremig...
    Gràcies pels comentaris Assumpta i Joanfer però repeteixo que em referia a mi i com em sentia jo i no volia polemitzar ni crear cap polèmica tampoc...A mi el bloc em serveix per alleugerir-me...i he escrit el que he escrit...
    Kika dies de quasi bé festa els caps de setmana i això si no hi ha exàmens, o preparacions de classes, o paperasses o correccions!Gràcies pel comentari.
    Baraula ja veus costa entomar la ració d'estres quotidià però ja ens hi hem posat de ple!
    gràcies Kweilan! stripper! gràcies pels ànims!
    Coses 2 sí si que puc fer un entrepà...però això d'avui no és una excepció em passa dimarts, dimecres i dijous!

    ResponElimina
  11. El primer de tot, disculpar-me si et vaig ofendre perquè no anava en absolut per aquí el meu comentari. No et volia molestar, de veritat, i si va ser així, doncs et demano perdó.

    Potser no em vaig saber explicar, potser vaig posar massa èmfasi en una part del meu comentari i havia d’haver remarcat més una altra, però mai hagués volgut menysprear la feina dels professors, i això va ser el primer que vaig dir.

    He donat classes molts anys i sé, de primera mà, la quantitat d’hores (fora de les lectives) que s’hi ha de dedicar. Fins i tot d’una assignatura que donava no hi havia ni llibre i l’havia d’anar fent jo “sobre la marxa”, a partir d'un programa, buscant-me els materials i repartint cada dia uns apunts fets a màquina (fa temps i encara no eren tan comuns els ordinadors) com a text d’estudi.

    També tinc un amic que va haver de demanar una excedència per un any (professor d’història de secundària), precisament per carregar piles. L’any ja va passar i ha vist que va ser una decisió encertada.

    Per tant, vull aclarir que valoro moltíssim aquesta feina, molt. No ho dic per quedar bé sinó amb sinceritat, com sempre.

    El sentit del meu comentari era per dir que penso que ensenyar és una de les coses millors que es pot fer i que em sap greu veure -com he vist moltes vegades- que en blogs de mestres i professors es presenta només la part “negativa” (aquesta feinada!, alguns alumnes que passen de tot, altres que inclús tenen una actitud dolenta...), dóna la sensació de que tots els docents estan farts de la seva feina, i no es parla de la part positiva: l’alegria que tens quan veus que entenen el que has explicat, quan veus que han llegit un llibre que els has recomanat i els ha agradat, quan t’adones que algú decideix que voldrà estudiar tal o qual cosa perquè tu ho has explicat bé.

    Per això vaig posar l’exemple de la feina dels autònoms, que mai poden tenir cap seguretat de res, que són els últims de tot en quant a protecció se la Seg. Social, que tot va a càrrec d’ells, que penquen moltíssim però que no saben què és un sou ni una paga extra... o sigui, que també van cansats i estressats.

    El que jo volia dir... i no sé si ho aconsegueixo, és que sí, que és cert, que els mestres i professors treballen MOLT i això mai ho negaré, però que tenen unes compensacions i unes satisfaccions que altres col•lectius no tenen i que crec que això fa “compensar la balança” i que, per tant, és una feina que val la pena.

    D’altre banda, només cal llegir una mica el teu blog per adonar-se que el que has aconseguit t’ho has currat amb el teu esforç i que ningú t’ha regalat res, això ho tenia claríssim.

    Jo sempre dic les coses tal com les sento (i per aquí és que hi ha gent que s’enfada amb mi) però més d’un comentari meu tens en que et “piropejo” per coses que expliques de filosofia o llibres que comentes, perquè es nota que hi entens un munt.

    En fi, després d’escriure aquest rotllo, encara em quedo amb la sensació de que t’he ofès sense voler i em sap greu. No t’ho prenguis malament, que no anava amb cap ganes de molestar.

    ResponElimina
  12. No Assumpta no em vaig ofendre no t'amoïnis per res....és difícil trobar matisos i inflexions per escrit...al capdavall tampoc diem coses tan diferents...si hagués estat en directe i en persona podríem haver captat tots els detalls i explicar-nos millor....El que passa és que el sentit del meu post era personal, subjectiu i intransferible vull dir que ni era col.lectiu ni res...i és clar em vaig sentir al mig d'una controvèrsia sin comerlo ni beberlo..
    Cap problema Assumpta! Dat i beneït ....ens seguim llegint i comentant per descomptat ...una abraçada!

    ResponElimina
  13. És ben veritat això que dius dels matisos i les inflexions per escrit :-))

    Una gran abraçada, guapa!!!

    ResponElimina