Si Eva li hagués donat a Adam, enlloc d'una poma, un pèsol? o una taronja? o un tall de meló? o un entrepà de pa amb tomàtec i pernil i un porró de vi?....què hauria passat? Adam haguera acceptat? o potser Adam hauria rebutjat l'oferiment?
No cal escalfar-se el cap ...li va donar una poma! I des de llavors la poma ha passat a ocupar un lloc estel·lar en l'imaginari col.lectiu....
La pomaés una fruita important.
No heu clavat mai una bona mossegada a una poma? Si mai trobeu un conte dins una poma feu-m'ho saber.
Perquè les pomes , de vegades, es tornen màgiques, allunyen tristeses i escriuen contes per a nosaltres i fins tot de tant en tant s'empassen un conte sencer....i aleshores hem de trobar una poma ben verda amb tons de vermell i mossegar-la i hi trobarem un inici de conte perdut.
Bonic, molt bonic. M'encanten les pomes i ara me'n fas ganes de menjar-ne! Bon any!
ResponEliminaMmmmmmmmm quina poma més apetitosa!! :-DD
ResponEliminaPer cert, aquesta idea de que les pomes poden amagar inicis de contes perduts és preciosa!! Ho has inventat tu o és alguna llegenda coneguda? Ho dic perquè és plena de fantasia, és màgica i m'encanta!!! Si és teva, et felicito de tot cor! :-))
En quan al tema d'Adam i Eva... doncs potser va ser una taronja... o un préssec... o... No ho sabem :-)
Enlloc de la Bíblia diu que sigui una poma. Sempre es parla d'un "FRUIT" però no diu quin és :-)
El que passa és que, com tantes vegades, l'art plasma les coses d'una manera i la cultura popular les adopta com a certes.
Algun primer pintor, volent reflectir aquella escena del Gènesi en imatge, va imaginar que la fruita era una poma... altres artistes van anar repetint la poma i, fins als nostres dies (és cert, eh?)
Igual com la típica escena de "quan Sant Pau va caure del cavall"... doncs enlloc de la Bíblia diu que caigués d'un cavall jejeje... diu que anava a Damasc i que va veure una gran llum i va caure a terra.
Com era probable que anés a cavall, doncs també es va representar l'escena així... i la gent la va acceptar com a certa, però no sabem com va ser... potser anava a peu :-))
És xula la relació ART-RELIGIÓ i RELIGIÓ-ART ;-))
Te aburres mucho ehhh
EliminaM'encantaria trobar un inici de conte dins d'una poma. O un conte sencer, fins ara no m'ha passat mai, però trobo la idea molt màgica i penso... potser no m'hi he fixat prou i m'ha passat per alt. Si el trobo t'avisaré, segur que serà gràcies a tu. :)
ResponEliminaUn cop anava a caixalar una poma vermella semblaba sucosa i dolça i quant ja estava a prop vaig sentir una veu , que em deia ep jove!! vaig mira i un cuc treia el cap per un forat de la poma i em va dir si us plau no mengis casda meva......
ResponEliminaGràcies Virginia, Sí Assumpta m'ho he inventat jo inspirada per un post que he llegit....no és cap llegenda no que jo sàpiga....art i religió estan molt lligats igual que la cultura...de fet tampoc és segur que fos Eva....la primera dona..hi ha l'assumpte de Lilith....és prou complicat...i els gnòstics tenien tota una altra interpretació del gènesi...però és molt llarg d'explicar...respecte a Sant Pau fa molt més efecte que caigui del cavall....oi? gràcies per teu comentari Assumpta!
ResponEliminaGràcies Carme si de cas te'l trobes dins una poma ja sé que m'avisaràs...Ei Stripper molt bo el teu cuc que et va dir que no et mengessis casa seva!!!
Molt bonic...
ResponEliminaJo sóc patosa per trobar contes a qualsevol lloc, però si mai en trobés cap, t'avisaré, segur! :-)
Diuen que qui menja una poma cada dia té la longevitat assegurada...Diuen que és una de les fruites més sanes pel nostre organisme...
ResponEliminaJo ara, amb aquest fred de nassos, més aviat tiraré per un talladet ben calentó.
Però si és cert que té una màgia que convida a un inici de conte. Segur que a la Calaix li agrada i el troba.
Un molt bon diumenge, Elvira!
M'ha agradat la reflexió :)
ResponEliminaEl conte de la poma per excel·lència és el de la Blancaneus, recordo que de petita em feia bastant respecte...
Ei, doncs si t'ho has inventat tu (que ja m'ho suposava jeje però vaig voler assegurar per no ficar "la pota") doncs et felicito de veritat!!
ResponElimina(Fins i tot li vaig explicar al meu marit i tot jejeje)
Elvira, no hi havia pensat mai en per què precisament una poma. El cas és que m'ha agradat la idea de la mossegada d'una poma sigui l'inici d'un conte perdut i n'he escrit un. Espero penjar-lo al bloc a finals de setmana!
ResponEliminaEspero que t'agradi ;-)
És bonica la idea de què dins d'una poma podem trobar-hi una història.
ResponEliminaGràcies Marta MQ...mira m'havia oblidat de la poma de blancaneus...Assumpta però m'he inspirat en un post...Coses2 ja llegiré el teu conte no ho dubtis...al capdavall la idea me l'ha inspirat calaix
ResponEliminaGràcies kweilan al capdavall la guerra de Troia va originar-se per una poma...
Rita no se sap mai que et pots trobar...fins i tot un conte amagat dins un pinyol d'oliva...Fanal blau és cert que amb el fred que fa un tallat ben calentet...espero que sí que calaix trobi la poma i el conte...
ResponEliminaMira, la poma no m'agrada gaire. En puc trobar de contes dins altres fruites? M'encantaria fer un mos i treure un conte... Si em passa t'aviso de seguida.
ResponEliminaFantàstic. Una abraçada
Tonina no sé si ets la Tonina que conec o una altra...si no t'agrada la poma pots trobar el conte on tu vulguis....gràcies per la visita! una abraçada!
ResponEliminaCada dia, per esmorzar, em menjo una poma. La poma és una fruita que, a part de bona, és molt pràctica: es conserva molt bé fora de la nevera, no cal pelar-la i no t'embruta les mans.
ResponEliminaI, a més a més, si dins hi ha algun regal en forma d'història, doncs millor!
*Sànset*
Ei, però de vegades amaguen històries àcides, de més dolces o fins i tot alguna de pastossa i mol enfarinada...
ResponEliminaMolt ben pensat...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDoncs si allunyen les tristeses i tene contes màgics, demà mateix vaig al mercat a comprar-ne una de ben verda!
ResponEliminaRiquísima... :)
ResponEliminaPor qué se dirá le "pomme de terre" a la papa en francés, una duda que siempre tuve...
Aquileana
---...---
www.aquileana.wordpress.com
gràcies sànset, ja veig que ets fan de les pomes també...gràcies ramon, rits prova-ho! gràcies apmont...pomme de terre....bien podría ser la manzana una papa de àrbol?
ResponEliminaJo he fet una mossegada i també m'ha sortit! Dilluns us explico...
ResponElimina