El conte vermell de la Carme ( apropiació indeguda i continuació)

}
-->

Quan L'Eulàlia  va  agafar  la  seva poma vermella  li va dir:


- A  veure  què  em  dius  pometa...  quin conte  m'expliques?
- Una vegada  hi havia  dues  finestres... -  diu la poma.
- Les  que vaig  dibuixar  ahir?  Ho sento... no em serveixen,  no eren  vermelles!
- No...  però  volien ser vermelles -  insisteix  la poma.
- I demanaven  a crits  ser  pintades?
-  Sí  i com que ningú  les  pintava de vermell,  estaven tristes.
- Un dia,  algú  hi va  posar a   cadascuna un   test  de flors  vermelles.
- La  primera finestra  va   estar  contenta,  es  va encomanar  del vermell de les  flors.
-  La  segona  finestra va estar  enfadada  i envejosa del  vermell de la flor.  Posats  a fer  hauria  preferit  maduixes.

I vet aquí que la fada dels colors i el follet màgic de les pomes varen sentir la conversa.....tan la fada com el follet màgic de les pomes eren una mica tafaners. Però tenien un bon cor vermell vermell i una sang roja plena de bons sentiments.....I van dir-se tot cantant: Veus ,això és el que passa de vegades, els uns volen ser com els altres i els altres volen ser com els uns....algunes flors voldrien ser maduixes i algunes maduixes voldrien ser pintades d'un altre color que no fos el seu.....I aqui rau el patiment prim que ens cau a sobre quan volem ser diferents del que som....Si cal canviar: canviem...si cal pintar-nos d'un altre color fem-ho!

I l'Eulàlia quan es va mirar la poma vermella que li havia explicat el conte, va poder veure com les dues finestres somreien ....