Gosa poder ser fort, i no t’aturis:
gosa poder ser vell, que si tens fills
un testament els fermarà ben curt.
Gosa poder que no t’agradi massa
d’anar testat per un món que s’espera.
Si et sobren fills, avia’ls una guerra.
Gosa poder donar feina a xarnegos.
Amb el teu sou, compraran vi prou agre
perquè en tres anys els podreixi les dents.
No et faci por: tu pren l’opi dels rics
(d’opi, te’n ve d’Escòcia i de Roma).
Gosa poder tenir enemics a sou.
Barbat Alfons, emperador d’Espanya,
cosí d’un Sant i Savi tu mateix,
mira-t’hi bé, que en vindran de més savis
a historiar-te, i diran que ets mal rei:
els has perdut una bruta batalla
que ells han gosat poder-se-la fer seva.
Mira-t’hi bé, general, que una pàtria
gosa posar molta esperança en tu.
No gosis, no, poder perdre batalles.
Però tampoc no et cal guanyar-les totes.
Si tens napalm per sembrar camps del Nord,
gosa poder perdre guerres del Sud.
Gabriel Ferrater. Les dones i els dies. Barcelona: Edicions 62, 1979, p.147.
Ferrater un poeta sempre insiciu que dona emn el punt.
ResponEliminaBon dia, Elvira, un bon dia potent, amb Ferrater... :)
ResponEliminaCrec que fa massa dies que no llegesc poesia... Hauré de gosar poder tirar-me la feina enrere i tornar a rellegir Ferrater. Quin gust!
ResponEliminaVas veure el docu, Elvira?
ResponEliminaGosa poder...
Una abraçada!
Em pregunto per què va triar Ferrater aquest poema al Festival del Price. És un poema polític --anem bé, sembla adequat. Però és irònic --pot desconcertar si és la primera vegada que l'escoltes. Era un poema nou, de fet, un dels quatre que no apareixien en la tercera secció de 'Teoria dels cossos' i que va afegir a la cinquena secció de 'Les dones i els dies'.
ResponEliminaHe respost el teu comentari, Elvira, dins Un fres de móres negres. Havia llegit altres vegades apunts del teu bloc.
Enric Blanes
gràcies pels comentaris striper, Carme, Baraula, Fanal....sí si que vaig veure el docu...si gosés podria demanar haver conegut Ferrater en persona...m'encanta!
ResponEliminaEnric Blanes gràcies per passar per aquí, sí el poema que va triar vés a saber si tothom el va entendre...irònic...potser un punt sarcàstic i tot amb el napalm dels versos finals...
ResponEliminaAdmeto que no coneixia el poema i, com diu l'Enric Blanes, doncs m'ha desconcertat... No l'he entés massa...
ResponEliminaAquest llibre em va acompanyar molt temps com a llibre de capçalera.
ResponEliminapensa Assumpta que va ser recitat al Price ( escenari de combats de boxa i després de recitals..i actes significatius culturals) a l'any 1972, Franco era viu, la guerra del Vietnam era recent (napalm era el producte químic que va arrasar camps i vides) ...hi ha moltes altres referències històriques.: els borbons, les riades d'immigrants i com eren tractats pel franquisme ....també hi ha veus que opinen que el poema Ferrater el va escriure com un exercici estilístic de pràctica dels verbs... crítica la divisió entre els món ric i el mon pobre...és un poema complexe...
ResponEliminaKweilan a mi també...i ara fa massa temps el tenia guardat en un racó de la memòria...me l'hauré de rellegir..o potser de recomprar ..el que tinc fins tot està esgrogueït
ResponEliminaTant rotund i agitador en la seva obra, com en la seva vida.
ResponElimina