- ADVERS AL VENT
- No preguntis si penso
- encara en els vells dies
- dels senyors, si recordo
- com lentament morien
- els jardins, les paraules.
- He perdut. Ai, caiguda
- de l'allunyat per l'íntim
- camí que només porta
- on ja no sóc, designi
- d'oblidar hores, núvols,
- el meu nom de naufragi!
- Vençudíssim, sentint-me
- advers al vent, segura
- presa del mar, no vulguis
- saber si penso encara
- en la llum dels vells dies.
Hem tingut sort d'haber tingut a l'Espriu.
ResponElimina"Anem tancant les portes a la por". Una gran, gran, frase.
*Sànset*
Arenys va esdevenir poesia, en transformar-se en Sinera.
ResponEliminaEra un mag. De vegades difícil d'entendre per la seva intelectualitat...Però un mag.
Encara necessitem tancar les portes a la por!
ResponEliminaGràcies pel vídeo! M'ha agradat veure'l i sentir-lo recitar.
...per l'íntim camí que només porta on ja no sóc..."
ResponEliminaBen segur, però, que tenia dubtes...
Gràcies, Elvira!
Gràcies, Elvira per recordar-nos de forma tan viva el gran poeta.
ResponEliminaQuè maco és passejar-se avui per la catosfera!! :-))
ResponEliminaUs heu fixat al final del vídeo, quan en Salvador Espriu acaba de recitar, com es pot sentir "Llibertat, llibertat" :-))
sentir-lo recitar ha estat preciós!
ResponEliminajo tb m'he quedat amb els crits finals. Quins temps dur i alhora valents.
Lentament morien els jardins, les paraules.
ResponEliminano es pot dir millor....
Preciós.
l'Espriu ens salva d'or
Moltes gràcies pels comentaris....anys de resistència...de poesia ...com que de llibertat no n'hi havia s'aprofitava qualsevol escletxa per cridar llibertat!
ResponElimina