Passejo per aquest pont desconegut
entre la grisor i el blanc...els núvols
No ha esclatat encara la gran guerra
i no ho puc ni saber perquè no he nascut.
Intueixo grans i menudes diferències
entre aquell segle i el d'ara....Jo no era
I l'ara no existia.
Voldria tenir la màquina del temps.
Voldria viatjar abans i enrere.
Voldria esborrar un tros de passat.
I és impossible i inútil un desig absurd
Acceptar que som aquí. Sempre som ara.
M'encanta el Queensborough, el pont de la peli Manhattan. La foto que tinc al meu perfil del blog és d'allà :)
ResponEliminaEl millor que ens pot passar, és sentir.
ResponEliminaLa contemplació de la pintura i les teves paraules, m'han dut a un altre món on he somniat i he sentit...Aquí...Ara.
Gràcies.
He anat llegint i m'he vist passejant per aquesta preciositat de pont reflexionant a partir de les teues paraules. Un apunt preciós!
ResponEliminaUn pont de somni.
ResponEliminasempre som ara... gran frase! i bon escrit m'ha agradat :-)
ResponEliminaSempre som ara, però ens transportem també sense màquina del temps. Ens transportem llegint, llegint-te, somiant... I sempre som ara malgrat tot.
ResponEliminaImatge io lletres maravillosament combinades.
ResponEliminacom costa deixar enrera el passat. de vegades, impossible,
ResponEliminani amb una màquina del temps podríem esborrar certs fets.
se suposa que ens fan avançar.
No podem canviar el temps i tanmateix no sé si això canviaria res.
ResponEliminaSom ara, som avui i som present...
aprofitem-lo.
;)
ôndia Marta doncs és veritat el pont de la foto del teu perfil! gràcies pel comentari.
ResponEliminagràcies a tu Pilar.
Gràcies kweilan...me n'alegro que passegis també per aquest pont
Gràcies maria
calaix celebro que t'agradi...és cert sempre som ara!
Carme si podem viatjar de moltes maneres i potser no cal la màquina del temps...però jo voldria fer-ho...ser-hi al 1913, al 1931...
gràcies stripper
Rits és cert que com deia Raimon qui perd els origens perd d'identitat...el passat ens ha configurat el present però hi ha certs fets que si poguessin ser esborrats..
-assumpta- si si que canviaria...però com que sempre som al present som-hi hi som...gràcies!
Temps fugit
ResponEliminadamunt del pont del passat.
L'aquí i l'ara.
Tempus fugit i carpe diem Fanal blau
ResponEliminaLa conclusió del teu text és molt vàlida i la comparteixo. Sempre som a l'ara, i ens hem de preocupar i hem de lluitar perquè aquest "ara" sigui el millor possible, i perquè sigui capaç d'esmicolar mals records passats.
ResponElimina*Sànset*
Gràcies sànset
ResponEliminaUn nou quadre d'aquest pintor que vaig descobrint poc a poc aquí al teu blog, acompanyat d'unes paraules tan profundes que llegeixo més d'una vegada... Sempre som ara.
ResponEliminagràcies ...Assumpta..sempre som ara mai som ahir ni demà perquè quan és demà tornem a ser en l'ara
ResponElimina