Sempre plou sobre mullat

Sí un tòpic que funciona...sempre plou sobre mullat....tot just a temps d'agafar l'autobús i arrenca a ploure a cors que vols...jo amb el meu paraigües inmens. Amb tants i tants dies i nits de pluja n'estava farta de mullar-me igualment per totes bandes amb el minso paraigües  d'abans....o sia que em vaig comprar un de ben gros i gran ..el problema és que, com que sóc més aviat baixeta, semblo un gnom portant un bolet enorme damunt el meu cap....Doncs  ni amb el meu desaforat paraigües no he pogut evitar la mullena dels pantalons fins als turmells i sort que sóc dona previsora i els peus els duia dins d'unes botes axirucades gore-text i la xaqueta és impermeable....M'he hagut de refugiar a la parada del bus, d'aquestes de disseny, que n'hi ha per tot Barcelona, i com tenen el sostre separat per un bon tros d'espai a la tímida paret de vidre...és com posar-se a recer d'un aiguat ficant-te de cap i de peus dins d'una piscina...una torrentada d'aigua feia bassals i rieres carrer avall i els tolls de les voravies creixien com un llac....i a sobre calamarsa....Mig xopa he pogut arribar a l'entrada del metro....uns bassals imponents pels passadissos i goteres caient del sostre....amb un paraigües tan gran ja podreu imaginar que no és pas plegable...i  la feinada a tancar-lo és feixuga...fent aquesta operació de tancament l'aigua que regalima el paraigúes m'ha vessat braç avall per dins la màniga....amarada de pluja la tarja del metro rebregada.....I a mi que la pluja em posa dels nervis! aviat semblarem granotes...ja noto que em surten coses a la pell que denoten l'incipient metamorfosi....el pobre Gregor Samsa es va despertar convertit en escarbat i jo me n'aniré a dormir fent saltirons : CROAC CROAC CROAC