Lahore .....desolació i mort

Ahir al Paquistà un atemptat va matar unes 65 persones i va causar centenars de ferits, i va ser en un parc públic ple de famílies......sobretot dones i infants .....on són les grans manifestacions de dol publiques arreu del món?  on són els informatius especials de totes les teles informant i seguint el luctuós  i tràgic succés?

És per que ho tenim lluny? és per que allà ens sembla "normal" que massacrin dones i criatures?  l'atemptat ha estat comés per aquests individus que es fan anomenar estat ( que no en tenen) i islàmic ( que tampoc ho són) o talibans ..... diuen que anava destinat a matar cristians.....que celebraven la Pasqua .

Avui ja ha  augmentat el nombre de morts i de ferits  ......van triar un parc públic, un parc infantil , un lloc molt concorregut .....una  massacre .....

Investigadors de la policia en el lloc de l'atemptat, un parc d'atraccions infantil de Lahore Foto: REUTERS 

El Punt Avui

Tots els crims han de provocar-nos la mateixa reacció de dolor, d'indignació, tots, tant si són  París, a Brussel·les o a Lahore ....

Els serveis d’emergència i seguretat evacuant ferits de la zona de l’atemptat perpetrat ahir a Lahore, al Pakistan, per un terrorista suïcida d’un grup talibà. / ARIF ALI / AFP Diari Ara

 

 

Ja sé avui és el dia de la Mona , no és per a fer posts d'aquesta mena ....però el terror ha tornat a actuar i havia de posar-ho .....

GMT/UTC més dues hores

Altre cop anem amb dues hores de diferència .....m'han furtat una hora i a més des del 1940  quan el dictador va decidir que aniríem amb l'hora de l'Alemanya nazi , anem irracionalment tard .....dinem tarda, sopem tard dormim poc ..... el citat dictador va adoptar l'horari alemany ....

Aquí un extracte d'un article de vilaweb  del 25.03.2011:

" (.....)l'Espanya franquista passés a homologar-se voluntàriament a l'hora central europea o CET (el fus horari que va una hora endavant respecte del temps universal coordinat o UTC), la que l'Alemanya nazi havia imposat a tots els territoris ocupats amb horari diferent: Bèlgica, França, Luxemburg, els Països Baixos i Polònia. Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, tots aquests estats van mantenir l'horari centreeuropeu i fins i tot s'hi van sumar Andorra, Gibraltar i Mònegue. Amb tot, el manteniment del CET a Espanya fins a l'actualitat, setanta-un any després, és el que causa més estranyesa.(...)" 

La línia és la que correspon al meridià  de Greenwich; com a curiositat , l'avinguda Meridiana de Barcelona rep el nom del meridià de París ......

Ja fa temps  que existeix un grup de persones que proposen tornar a l'horari més europeu , el que ens faria portar uns hàbits i un ritme de vida una mica més endreçat , són els de la iniciativa per la reforma horària Ara és l'hora ( no confondre amb ANC)
llegiu com ens ha afectat i ens afecta el canvi d'hora franquista 

L'ombra del franquisme és allargada .....fins i tot ens condiciona els horaris i des de fa massa anys ......

Març de dol

Quin març de dol estem tenim .....avui fa un any que aquell avió , es va estavellar .....el 99,99 de persones amb algun trastorn mental són persones , ni més ni menys que les altres persones sense cap trastorn mental....aquell pilot  era una mala persona , si havia decidit suïcidar-se, era, lamentablement, la seva opció , però va triar ser un criminal .  

Cal lluitar contra l'estigmatització .

Atemptats terribles com els de Brussel·les .....els pateixen amb  freqüència i igual crueltat altres països.....no vull dir amb això res més que el que dic ....amb més restricció de llibertat   i més "seguretat" no arreglarem res .....el terrorisme és terrorisme a Europa,  a Àsia, a Africa i a tot el món  .....i el món és ple de bones persones cristianes, de bones persones musulmanes i bones persones jueves, de bones persones atees i de bones persones tinguin les religions o les creences que tinguin ......i  els qui cometen crims són unes males persones .

La maldat existeix i es vesteix amb ideologies, amb religions o amb malalties .....ull tots els vestits són la disfressa per amagar la seva crueltat, la seva deshumanització .....la maldat no es combat amb més maldat . 

I Europa s'està comportant amb maldat reiterada impedint asilar i donar refugi als qui fugen de la mort i de la guerra .....aquesta foto ja ha donat la volta al món , des del camp de fang i gana d'Idomeni,  per que ha de demanar perdó aquesta criatura? qui li ha escrit el cartell ? perdó per haver fugit de casa deixant-la vida enrere ? perdó per sobreviure malgrat tot a la guerra, a l'èxode, a la misèria, a la gana? a la set ? algú vol crear un nexe entre els qui escampen mort i terror i aquests milers de famílies que cerquen desesperadament refugi?

A veure si ens mirem al mirall enlloc de mirar-nos el melic  , a veure si tenim consciència, humanitat, memòria.... camp d'Argeles amb els refugiats republicans al 1939

cap a l'exili 

Preneu, prenem les roses ....

fotografia de Pilar Aymerich

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/programes/dia-mundial-de-la-poesia

Avui la poeta escollida per celebrar el dia mundial de la poesia és Olga Xirinacs , i jo que me n'alegro .....heus aquí el seu poema :

Preneu les roses

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.

Olga Xirinacs

 aquest és el quadre esmentat de l'Odilon Redon 

 ( hi ha una edició del 1928 en català del llibre esmentat de Tolstoi editat per Proa en la col·lecció A Tot Vent en dos volums, miraré de cercar-lo)

Des-composició .....1

Theo van Doesburg, 1915, Composition I

Aquell dilluns m'havia llevat ben d'hora. Abans que sonés , estrident, el despertador. Un mal de budells insuportable, la llengua com un raspall de pues , i els ulls inflats..... vaig anar de pet cap al lavabo , mai millor dit , semblava portar un globus aerostàtic dins les meves adolorides entranyes .

No us narro el que va succeir al lloc dels fets  perquè fereix la sensibilitat , tant l'acústica com la visual i sobretot l'olfactiva .....ai de mi .....amb prou feines m'havia aixecat del vàter quan les forces gravitatòries quasi m'obliguen a seure altre cop .....mareig i altra vegada la sensació d'albergar en el meu abdomen un estol de gremlins prèviament alimentats després de mitja nit ....impossible anar a la feina .....

A urgències m'hi vaig estar unes quantes hores .....no era pas l'únic.....acompanyat de moltes i variades simptomatologies   encabides en sengles cossos temerosos ....van anar caient les estones i els ais i uis diversos i les faccions contretes dels qui esperàvem un remei, un diagnostic o una vareta màgica .....

I finalment em van atendre. Em van fer un seguit de preguntes mentre em palpàvem el ventre inflamat , inflat com un super embotit de sobrassada  .....devia ser greu perquè em van fer un TAC ( tomografia axial computeritzada,) altrament anomenat escànner........en una de les moltes fotos ,per dir-ho així, surt la imatge aquesta que sembla un avet estrany o una pila de síndries , taronges i cols de brussel·les  barrejats amb toblerones ( aquells triangles de xocolata tan bons)  ......estupefacció general amb música de riallades ......

Enlloc de donar-me el diagnòstic immediatament , van seguir rient com  beneits  .....per fi em van dir : "miri vostè s'ha empassat , sense pair-ho encara, totes les declaracions i contradeclaracions dels líders polítics espanyols des del desembre fins ara ....i això li ha provocat aquesta gran indigestió de geometria variable  .....faci el favor de desentendre's del que passi allà  i no tracti ni de pair-ho ...ja veu que no és possible ....."

Ara em trobo molt millor , només llegeixo noticies esportives ..... però pateixo una mica ...el sorteig de la Champions em comença a fer una bola .....ai ai ai ....

42.195

Quilòmetre 35 .....ho sé per que està escrit ......els proporcionen fruita : plàtans, llimones i taronges .....els hi duen pesar les cames suposo ......estan corrent  la marató , poca broma ....són 42,195 quilòmetres .....els i les admiro ......als corredors i maratonianes .....sento el tam tam sincopat i rítmic dels tambors .....o timbals o bombos ,manifesto la meva ignorància en distingir els instruments de percussió......, ara també es senten aplaudiments .....jo fa anys mig corria mig caminava les curses de la Mercè i les del "tall anglès", 10 o 11 quilòmetres i a l'endemà el cruiximent em corsecava....

S'ha de preparar bé el cos, les cames, i l'ànima   per córrer una marató ....no descarto un dia provar-ho ......mai se sap , ara per ara el meu estat físic em permet caminar però no pas córrer.....els aplaudiments  fins ara esporàdics sonen més continuats .....set només i els 195 metres restants i aconseguiran arribar a la meta ; .....qui més qui menys caminem o correm per la marató de la vida ....l'important és el camí ,no pas arribar abans sinó completar el camí, que sigui venturós, que estigui batejat amb moments de felicitats....

Per una marató ets pots entrenar , pots escalfar els músculs, preparar la ment , exercitar el teu cos ....en la vida no hi ha assaigs previs , ningú ens aplaudeix en el transcurs del nostre particular  currículum vitae ( us recordo que literalment significa camí o cursa de vida).......m'imagino un aplaudiment sostingut i un repicar de campanes o un so de percussió el dia que vaig signar el primer contracte de feina ......o una ovació imponent en el dia del primer enamorament......

I quan finalment arribem a la meta .....què? ara entenc millor perquè en alguns funerals , la gent aplaudeix quan el fèretre passa pel seu davant .... ... és el quilòmetre 42, 195 ....com Fidipedes després de la cursa . rendides i rendits, extenuats ....caiem .....hem acomplert la missió .

8 de març una vegada més

El masclisme que quedi clar no és exclusiu dels homes , el masclisme és com un pesticida que ens impregna arreu ....que ho invadeix tot, és una ideologia fàcil de reconèixer quan és explicita.....molt més difícil de detectar quan s'amaga sota mil formes ...els micro-masclismes......impregna la societat sencera, l'educació a les cases dins les famílies., es transmet de generació en generació des de fa segles, és present en les desigualtats de jornal, en el sostre de vidre en les empreses, en les lletres de les cançons, en els contes infantils, malauradament també en la política i en les lleis, ens els anuncis publicitaris, en les joguines en els vídeo jocs , en les pel·lícules,  en les series de la televisió ......en les actituds, en l'ensenyament, en les revistes de xafarderies, i és per això que l'hem de combatre .....

si voleu veure el vídeo de Iciar Bollain va bé per reflexionar 

 

Vuit de març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

Maria Mercè Marçal

Somebody

Si fóssim capaces les persones i capaços els polítics  de tocar tots a una  fent cadascú el seu paper com aquests .......

Tocar tecles....

Toco varies tecles per dir-ho així ....en el món educatiu toco força tecles....unes  que em fan tocar i altres que toco jo , al meu criteri, encara que unes vegades s'afina més i altres menys .....i ara toco tecles o teclejo les del teclat del portàtil.....però us parlaré d'unes altres tecles, les del piano ....o millor dit pianos ....el concurs internacional Maria Canals  posa pianos al carrer per que aquell o aquella que vulgui i sàpiga tocar-lo el toqui ( el piano és clar) ......és una bona manera de fer participar la gent ......jo no en sé de tocar el piano ...és un desig encara mai satisfet .....i admiro molt els músics i els pianistes en especial....un ex alumne meu , cada any em fa saber la cita i jo invariablement me'n descuido , aquest cop penso anar Passeig de Gràcia amunt i avall fins trobar-lo...assegut davant un dels pianos de cua que hi haurà ......

Al país veí tracten de trobar la tecla ....potser no no la trobaran ....la que els permeti confeccionar un govern ....i per ara desafinen força .....un desconcert .....

Hi ha un canal a youtube especial pels pianistes anomenat la galeria dels vídeos...perque hi pengin les seves actuacions ...m'ha fet gràcia topar amb el vídeo del polifacètic Bruno Oro    i toca molt bé ...el piano ....