Els ulls que ens miren, els becs que ens foraden l'ànima

Esquinço la tela de l'ànima amb prou ànims per estripar-la com un bacallà sec partit per la meitat o un esquelet de natura morta.. Aus impossibles que picotegen amb els seus becs les parets i el sostre de la casa i la foraden i sento la ferida oberta arran del cor...crustacis i crustàcies...ulls que ens espien...peixos que ens fugen de les mans com anguiles esmunyedisses ....el temps que no s'atura ha estat congelat a cops de pinzell i pintura dins un quadre a interpretar...

Horitzons blaus

Horitzons? Samarretes de colors a franges?
La inspiració em nega i m'ofego en un cel blau...
Millor deixem que l'ull contempli i calli....

Aíxi d'estirats

Així d'estirats, així de prims, estilitzats com éssers irreals ....gairebé levitant. Dins una mena de metro de disseny que no ens porta enlloc...on anirem? qui som? què som? Som potser el somni o el mal son d'algú , algú que és qui ens somia ?

Finestra

A través d'aquest quadre,pintura, per a mi: una finestra blava amb la vora congelada d'aigua de mar sense sal....veig un horitzó també blau. Blau i negre com la nit quan es fa fosc el cel. Blanc com l'escuma del mar. Blanc com la boira. Blanc com un núvol de cotofluix. Veig un passat que ja no existeix perquè ja ha passat. Veig un present que es fa borrós i es difumina....No sé què hi veia el pintor. No sé què mirava. No sé què sentia quan el pintava ni quan el va acabar de pintar...Veig un salt d'aigua que cau esclatant d'alegria i vol esquitxar-nos. Només veig i no sé què veuré quan miri.

Rotko

Ahir em vaig comprar un llibre de la Taschen sobre Rothko.

Markus Rothkovich ( després Mark Rothko)
Deixo que parli ell mateix: " Un quadre pren vida davant la presència d'un espectador sensible, i en la seva consciència es desenvolupa i creix. No obstant , la reacció de l'espectador pot ser letal.
D'això ve que el fet de portar un quadre al món constitueixi un atreviment descarat i cruel. ¿ Quantes vegades no patirà danys permanents causats per les mirades de la gent vulgar o per la crueltat dels impotents que desitgen d'allò més traslladar la seva infelicitat a tot el que els envolta?

Uf! Déu n'hi do! Això és pura i dura filosofia....concepció de l'art...de la vida... Rothko es va suïcidar a New York el 25 de febrer de 1970.

Rotko Autorretrat

Un altre pintor: Rotko (en letó)

Per mi és un gran desconegut. Però n'havia sentit parlar sovint a una de les meves millors amigues ( alter ego, amiga de l'ànima...) a la seva germana li agrada, i molt , aquest pintor. També l'he vist mencionat sovint en un dels blocs que tinc enllaçats. I per fi m'he decidit a tafanejar una mica per la vida i obra de Mark Rotko ( el seu cognom apareix freqüentment escrit Rothko perquè va emigrar a EEUU però era letó). Sembla que la seva vida interior era convulsa perquè va acabar la seva vida de forma voluntària, es va suïcidar ....Les persones que tenen la valentia o la covardia ( és un tema delicat) de prendre aquesta decisió em mereixen tot el meu respecte . Es veu que la seva pintura va evolucionar en etapes ben diferents ...des d'un expressionisme a un surrealisme i finalitzant per una abstracció plasmada en quadres rectangles de colors... Reconec que a mi l'abstracció en pintura em costa...m'agrada l'impressionisme, l'expressionisme, el surrealisme i aquells que no es poden qualificar enlloc...Va néixer a...... millor us deixo l'enllaç de Viquipèdia : http://ca.wikipedia.org/wiki/Mark_Rothko

Aquest quadre del metro és dels anys 30 del passat segle ( impressiona eh? parlar del segle passat....jo hi vaig néixer al segle passat) i m'ha enganxat la força de la imatge...els colors...la soledat inquietant que desprèn....i ara que em queden 10 dies de vacances i tornaré a agafar cada dia metro i autobús ....Espero no sentir-me com en aquesta pintura.....mama por!