A vegades, de tant, som incapaços de dir ni una sóla paraula. A vegades, tant ens abruma, i sol ens surt un mot, un color, o un so. Però bé, és la gràcia dels homes, que a vegades tant i tant es converteix en tant poc, i a vegades tant poc es converteix en tant.
No t'ofeguis...
ResponEliminaDeixem que els ulls contemplin aquests horitzons.
Submergir-nos en el blau i deixar-nos portar pels colors.
ResponEliminaEsteu més inspirades vosaltres que jo avui, que no ho estic gens...és millor que el quadre parli en els vostres comentaris
ResponEliminaels horitzons són portes obertes que no s'acaben de travessar mai, afortunadament
ResponEliminaA vegades, de tant, som incapaços de dir ni una sóla paraula. A vegades, tant ens abruma, i sol ens surt un mot, un color, o un so. Però bé, és la gràcia dels homes, que a vegades tant i tant es converteix en tant poc, i a vegades tant poc es converteix en tant.
ResponEliminaUna abraçada.
El cuadre m'encanta.
Gràcies USD, gràcies Alexandre els teus comentaris sempre són bons...sí de vegades és tant que no es pot dir res sinó que li preguntin a Stendhal...
ResponElimina