Remenant paperassa i paperam m'he topat amb un poema que vaig escriure el 2006 i el copio aquí per a compartir-lo.
Sentir que sents
Sentir que escoltes
Que t'amagues
Que et busques
i no et trobes.
Que no hi ets
Que et converteixes
lentament en un cuc lent.
Que no saps dir
el pas del temps.
Que no mires
els rellotges
que no t'importen
mesures ni hores
Sentir que sents
Sentir que escoltes
Que calles coses
Que et vénen silencis
de més enllà de l'infern.
Que no saps quina
barca et durà al llac.
Sentir que sents.
Darrers viatges.
Sentir que escoltes
Calladament.
Llegint-lo, em sembla reconèixer tal com em sentia jo en temps passats, però no al 2006... sinó allà als anys 80. Afortunadament que són etapes i moments. I vaig aprendre molt escoltant i callant. Encara callo força, però no tant com abans.
ResponEliminaJo la veritat és que em callo poques coses( si és que les vull dir)
ResponEliminaM'ha agradat. Això d'escoltar, calladament és una imatge molt bonica. Per cert, el quadre de qui és?
ResponEliminaGràcies kweilan, el quadre és de Munch
ResponElimina"Si és que les vull dir" potser aquí està la qüestió. Jo acostumava a prendre'm força temps per saber si les volia dir. Ara potser no tant, alguna cos a s'aprèn amb els anys.
ResponElimina"sentir que escoltes calladament"
ResponEliminaO què parles en silenci, podria dir. O que estimes, en secret, altrament.
Un bon poema.
Una abraçada
Gràcies Alexandre....venint d'un poeta com tu m'afalaga que diguis que és un bon poema...gràcies.
ResponEliminaSentir que sents, és important i no tan fàcil com pot semblar. M'ha agradat molt el poema :)
ResponElimina