La primera pintura que vaig saber-ne de Munch, va ser "El crit", tot i que la vaig conéixer com "El grito" i així se'm representa. Me'l va donar a conéixer una persona, que, en aquell moment necessitava cridar ben fort. És impactant. Alguna vegada a la vida sempre ens hi podem sentir identificats...
Avui, però, em quedo amb aquest home pensatiu amb la galta recolzant-se a la mà, o amb la mà recolzant-li els pensaments, davant la mar.
"Joder" Elvira. Em deixes aquesta expressió no? jeje. És el meu pintor preferit, des de sempre, però a l'hora m'espanta. Així que mai, ni tant sols he tingut res de seu a casa. Sé, crec, que sentia massa com jo, em sembla, en Munch...
La primera pintura que vaig saber-ne de Munch, va ser "El crit", tot i que la vaig conéixer com "El grito" i així se'm representa.
ResponEliminaMe'l va donar a conéixer una persona, que, en aquell moment necessitava cridar ben fort.
És impactant.
Alguna vegada a la vida sempre ens hi podem sentir identificats...
Avui, però, em quedo amb aquest home pensatiu amb la galta recolzant-se a la mà, o amb la mà recolzant-li els pensaments, davant la mar.
Una abraçada, Elvira!
Idem fanal blau....hi ha vegades que les imatges ja ho diuen tot
ResponEliminaUnes imatges valen més que mil paraules :)
ResponElimina"Joder" Elvira. Em deixes aquesta expressió no? jeje. És el meu pintor preferit, des de sempre, però a l'hora m'espanta. Així que mai, ni tant sols he tingut res de seu a casa. Sé, crec, que sentia massa com jo, em sembla, en Munch...
ResponEliminaÉs increïble.
Una abraçada.
Alexandre doncs quina gràcia no? vull dir que ben segur compartim dèries i afeccions...
ResponElimina