Paisos Catalans

diumenge, 13 de setembre de 2009

En Pep del mas (conte per 365 contes)

Avui surt el meu conte a 365contes i el poso aquí també:
conte número 105

En Pep viu sol amb un gos cec i vell. Al mas hi té de tot. Viu sol com vol i com pot. De nit es pren un got de vi dolç com la mel I més tard clou els ulls I dins la ment ho pot tot. Sent el so d’un plor prim com un fil d’or, el plor de la mar que és lluny del tros i ell la sent i sent el gust de sal i sap que la mar és un com un llac gran ple de cel, de sol i de sal . Es beu un glop de vi i va fins el llit i dorm.

Un jorn més que a poc a poc, lent el pas i fi el gest fa del món un món nou.I ell ho sap, riu amb els ulls com qui se sap ric ,tan ric com un rei i tan vell com el temps. Amb pas las va fent el viu, no sent el pes dels anys ni se sent pas sol. Ell viu com vol, ell és un rei , el rei del mas del pi verd.

No diu mai un mot , no té amb qui fer un rall, bé a cops amb el gos hi té com un joc : el gos fa bup i ell diu prou…En Pep fa un mos quan el sol es pon , pa amb sal , un xic de col, un poc de llet…És prim i fort , és de cor tou i bla com un be , mai ha fet mal, no sap què és.

En Pep sap que té sort, és fort, té un gos cec i vell. El mas és seu. Té un pou i tot. Té vi. Té un rusc i té mel. Sap que ho té tot. El seu temps és un temps tot seu, cap torb el pren, cap trau al cap ni cap cop al cor….fort com un roc, dolç com la mel. I sap que la nit i la ment el fan rei de la mar que és lluny del mas i prop d’ell quan clou els ulls i la veu, i la sent.

Ho té tot, en Pep.


5 comentaris:

  1. Elvira, la meva sincera felicitació! T'he deixat un comentari en el blog dels 365 contes.
    Té un ritme que t'arrossega...

    ResponElimina
  2. L'he llegit a ca la Bajoqueta però també t'ho dic aquí... Una feina de molt mèrit amb un molt bon resultat :-))

    Veig que tens Kafka a la barra lateral. El meu marit n'és un incondicional!! :-))

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies Assumpta! Kafka des d'adolescent m'ha entusiasmat...i ho segueix fent... ah i també sóc del barça!!

    ResponElimina
  4. Doncs si, ho té tot en Pep. Abans, podien existir persones com en Pep. Avui en dia, ja no poden existir molt. Per mala sort. Hi ha qui amb molt poquet seria feliç, però no el deixen.

    Per cert. El quadre que tens de Hoper, a dalt, em recorda molt a un que m'agrada molt a mi, de Dominique Apia, les trous de la memoire. El vaig descobrir un dia, la litografia i la vaig comprar, sempre m'ha acompanyat i agradat.

    Gràcies pel teu comentari. És el comentari més certer i que més m'ha agradat, en tot aquest temps.

    Una abraçada molt gran.

    Així que "profe" eh? Caram, quina bé.

    ResponElimina