Paisos Catalans

dimecres, 9 de setembre de 2009

Finestra

A través d'aquest quadre,pintura, per a mi: una finestra blava amb la vora congelada d'aigua de mar sense sal....veig un horitzó també blau. Blau i negre com la nit quan es fa fosc el cel. Blanc com l'escuma del mar. Blanc com la boira. Blanc com un núvol de cotofluix. Veig un passat que ja no existeix perquè ja ha passat. Veig un present que es fa borrós i es difumina....No sé què hi veia el pintor. No sé què mirava. No sé què sentia quan el pintava ni quan el va acabar de pintar...Veig un salt d'aigua que cau esclatant d'alegria i vol esquitxar-nos. Només veig i no sé què veuré quan miri.

6 comentaris:

  1. Veus moltes coses... et segueixo i també les veig. Les hauria vist si no t'hagués llegit? les mateixes? O unes altres? Ja no sóc a temps de descobrir-ho.

    ResponElimina
  2. El quadre m'encanta però el comentari de tot el que t`ha suggerit és fantàstic.

    ResponElimina
  3. M'ha impactat aquest quadre, molt. M'agrada, també molt el que has escrit.
    T'agafo la imatge...

    ResponElimina
  4. Gràcies pels comentaris....cadascú veu i mira segons el color dels seus ulls i el color d'allò que veu i mira...

    ResponElimina
  5. Tens bona vista. Jo no hi veig res... serà l'esplín :) Gràcies per la paraula.

    ResponElimina
  6. doncs jo hi veig una finestra de tren (sempre són de tren aquestes finestres, no sé per què) d'aquelles d'abans que es podien obrir, i el cel estrellat, i sento l'aire fresc de la nit a la cara, per què jo trec el cap per la finestra!! M'agrada la teva descripció :-)

    ResponElimina

benvinguts comentaris