De sobiranies, centenaris i barraques...

El 23 de gener del 2013 El parlament de Catalunya ,escoltant la voluntat del poble, fa una declaració de sobirania , ni en somnis hagués imaginat, cinc, deu anys enrere que això fora possible.....hauria d'estar exultant i fent bots d'alegria i  no sé però estic desanimada ( sense ànima ni ànim ) suposo que és general .....la refotuda manera d'entomar la crisi que cada dia ens enfonsa més i més en la misèria, ja no l'econòmica, que és brutal, sinó la moral, l'ètica......esperits miserables ens volen portar a l'anorreament espiritual, corporal i ètic  ......corruptes que es premien amb càrrecs de sous milionaris, mentides que es neguen, esvoranc de desigualtats entre una minoria rica i la gran majoria del poble....ni la justícia és justícia quan només podran pleitejar i defensar-se els més rics.... disculpeu però tot plegat és una llosa de marbre esquinçat i brut que impedeix que valorem com cal aquest pas, simbòlic, potser descafeïnat, però d'una importància cabdal.....

A l'altra banda , a les entranyes de la entelèquia de país inexistent que ens colonitza no paren de fer lleis contra el poble, contra nosaltres, és allò de ni comen ni dejan comer ......noticies terribles passen de puntetes....tals com l'haver reconvertit, en deute propi el fons de reserva per pagar les pensions.....qui ha estat? quins són els responsables? qui va decidir vendre' s el deute estranger i invertir en el propi ( equivalent a a invertir en brossa) qui ha jugat així amb el futur dels nostres dies??????  mentrestant ens indignem o alcem la veu per si l'envàs on vas és ridícul o car o no sé què! foteses! davant de tot el que passa, és clar, tothom és ben lliure de concedir els nivells d'importància que cregui convenient, només faltaria......

I celebrem el centenari de la publicació per part de Institut d'Estudis Catalans, de les normes ortogràfiques del català de Pompeu Fabra, importantíssim pas per la llengua catalana .....i altres centenaris com el del mestre Espriu i deixo aquí el gavadal de naixements i morts i fets cabdals que enguany fan cent anys ....Jo destacaria personalment a part de l'any Espriu , Bartomeu Rosselló-Porcel ....la Carmen Amaya balladora internacional que va néixer i viure els seus primers anys a l'immens  barri de barraques situat a la platja de la Barceloneta, l' anomenat Somorrostro .....del barri de barraques es va catapultar a la fama , mai va oblidar els seus orígens humils  .....

http://barcelonatienepoder.blogspot.com.es/2012/03/memoria-del-somorrostro.html

no oblidem els nostres orígens! siguem humils i també sobirans

Parla del Dídac i (Psepsepse)

Val la pena , són només uns minuts mireu i escolteu i feu-ne difusió


Tot poble per petit que sigui té dret a ser i a existir i a ser plenament sobirà ( la legalitat vigent imposada va desproveir i expulsar uns indígenes de les seves terres, i és més es cometen atrocitats en contra de la seva vida,  em pregunto hi haurà partits allà al Brasil que com el PSC reclamin apel·lar a la legalitat per molt injusta que sigui?

Segons el PSC mai s'hauria d'haver acabat el franquisme , la legalitat vigent aleshores ho impedia, és clar que en aquell temps els partits polítics no existien, estaven prohibits .....si  Josep Pallach ho veiés potser no s'hauria ajuntat mai amb la filial del PSOE per a refundar el PSC......ai no és diu psepsepse?

Viatge a la lluna (Relats conjunts)

El meu viatge particular es va iniciar en el moment en que vaig comprovar la mala fe i la voluntat d'extermini de la meva cultura,, de la meva llengua, per part d'uns irresponsables i malvats agents del govern mal anomenat del poble......una de les innumerables gotes que feia temps feien vessar els gots de la paciència fou la ridícula i no per això menys empipadora, ordre de penjar arreu la seva bandera, una bandera símbol de la dictadura, una bandera colonitzadora, aliena, estranya i estrangera .......amb els atributs de diferenciació sexual , interns i externs, propis i aliens, plens, replens i pleníssims fins al capdamunt.....( dispenseu els circumloquis i els eufemismes però tants anys sotmesa a ideologies de putes i ramonetes deuen encara deixar petja...) vaig veure que la única sortida , almenys per a mi, era emigrar a altres planetes......

No disposava de pressupost per apuntar-me a cap viatge interestel·lar organitzat d'estranquis per la resistència ( havia de pagar una quota migrada .....ni la resistència podia disposar de cap alegria monetària i qui volia o necessitava fer ús dels seus viatges d'emigració clandestina espacial especial havia de contribuir poc o molt) ......em vaig veure, doncs, obligada a afuar l' enginy i amb unes capses de llauna , buides, unes quantes ampolles de vidre i de plàstic, envàs on vas .....i uns litres de mala llet aportades desinteressadament pels meus veïns i veïnes com a combustible.....em vaig construir un coet !

L'aterratge, ....perdó: l'allunatge no va anar gaire fi i la patacada contra les planures de la lluna va ser considerable ....ara estic sana i estalvia i el primer que faré a la lluna és plantar la meva, la vostra bandera.....l'estelada!

Sospites

Doncs si,  tinc sospites, sospito que algunes empreses farmacèutiques estan "compinxades" amb TMB  , concretaré una mica més, sobretot les que fabriquen medicaments pel refredat i la grip, bé i també els xarops per la tos i segurament els destinats a alleugerir les faringitis ....m'he explico, no sé si sóc jo que estic perseguida i assetjada per una conxorxa o és més general, avui , per enèsima vegada, he pogut comprovar els tentacles de la confabulació ; amb el fred que fa he hagut de suportar unes rafegues d'aire gèlid damunt el meu pobre cap i les meves cames ( i encara sort que duc pantalons) tot el trajecte en autobús...per poc em converteixo en un lluç congelat.....sospirava per baixar i almenys respirar l'aire gèlid però natural de l'espai exterior....i al metro també em passa sovint......i tot d'una quan baixes a l'estació corresponent t'adones que en els espais destinats a la publicitat el producte estrella és la couldina!

Més sospites: sospito que tenim alguns batlles molt llestos , els hi hauríem de donar un premi  , ep ho dic de cor ....premi a l'enginy pel batlle de Gallifa que sota l'imperi abassegador de la llei ( que no de la justícia) ha hagut de posar en lloc destacat la bandera rojigualda i ell n'ha posat una , sí d'uns vint centímetres

Sospito que sospito degut al potassi ( anagrama al capdavall de sospita) procuro berenar un plàtan cada tarda....i de tant sospitar em torno prosista....

http://www.naciodigital.cat/

Personatges del tren : no vol escoltar

La Carme darrerament ens continua sorprenent gratament amb les seves pintures, dibuixos, ara amb els fet al mòbil i ens proposa si gosem a fer algun escrit ....goso i m'hi poso .....

No vol escoltar

No, no vol escoltar, no vol sentir , no suporta el soroll insistent de la seva consciència , per ofegar aquesta veu  corcó que el turmenta, es posa uns auriculars enormes i potents amb la música més estrident i forta que té, així no pot sentir altra música que aquesta que li forada els timpans ....aixi ofega les veus , quasi no hi són.....el problema és que no sap què fer sense auriculars. Quant surti....pel carrer seguirà amb les orelles a resguard i el cuc de la consciència esmorteït rere capes de decibels .....ha deixat d'anar a l'institut , l'obliguen a treure-se'ls.....a casa el miren com a un boig....ha provat de dutxar-se traient el cap per no mullar-se els auriculars .....complicat, potser si gosés a escoltar aquestes veus   i a comprendre-les podria decidir quan escoltar-les i quan no  .....ara ha esdevingut presoner de la seva solució ....

Per fi he arribat als MIL POSTS! i compartiré la meva sang

Amics, amigues, blocaires lletraferits, blocaires fotògrafs, blocaires poetes, blocaires ocasionals, blocaires reflexius, cinèfils, comentaristes, esmaperduts, col·leccionistes, aventurers, miscel·lanis,  filòsofs, humoristes, musicals, contistes, muntanyencs, seriosos, divertits, emotius, emocionals, racionals, entusiastes, companys de viatge virtual i catosferic vull compartir amb vosaltres que avui, ara, aquest bloc/blog aconsegueix la rodona xifra de mil, M, 10 al cub, 10 multiplicat per cent, 1 multiplicat per 1000.....
1000,  o sis euros aprox
1000, mil peles de les d'abans
 1000.......trossos d'Elfreelang
..mil apunts, mil barreges, mil il·lusions....mil gràcies a tothom !
 MIL posts , mil entrades , mil sortides, igual que les Mil i una nits .....també vull compartir amb vosaltres la meva sang ( si sí ho heu sentit bé la meva sang!) bé no pas tota que m'escolaria , només uns 450 centímetres cúbics, més o menys, us convido a la primera marató de sang 2.0

encara sou a temps d'apuntar-vos-hi , aneu a l'enllaç i podeu celebrar amb mi aquests mil apunts de dubtes i pensaments i de tot una mica per una bona causa, donar sang!

Havia pensat celebrar l'arribada als mil posts de mil maneres però al final m'ha sortit aquesta , potser no és gaire habitual convidar-vos a fer una festa de sang ( que no de fetge) per celebrar el cim de 1000 però mira ha anat així, després d'haver iniciat un document on recopilar raons i motius per ser un nou estat nou d'Europa vaig veure que trigaria una mica i ara que ja retorno a la feina no disposaré de temps per navegar per la catosfera com aquest dies , ja sé podria haver-me empescat un i mil jocs participatius, convidar-vos a escriure al bloc, mil i una coses , però què hi farem! la meva festa és de sang i us convido a vessar-la, de manera controlada i sana, per una causa justa, omplir de sang els bancs de sang per tots aquells que en depenen i la necessiten! 

pels mils posts del si dubto.....no dubtis a donar la teva sang!i si no us hi veieu amb cor o no podeu escampeu el missatge arreu!

Mil posts mil donacions de sang! jo en faré una ,per les restants 999 m´hi haureu d'ajudar!

Moltes moltes gràcies a tots !!!!!!!

i ara rumb cap a la Independència!!!!

( no sé si mai arribaré als dos mil posts)

República catalana o tripartit de reis mags!

Reclamo la república catalana o en tot cas que els reis o reixos de l'Orient, de Tartessos o d'Hispalis o d'on vinguin perquè al capdavall són metàfora d'il·lusió, representen la saviesa, la màgia , i són plurals, ens governin de manera immediata! estic fins al capdamunt de tanta estultícia, i tanta ineptitud: el paio de Bankia  ara es contractat per telefònica , encara estic en estat catatònic....i mentrestant l'altre monarca, el tarambana, el caçador d'elefants declara la seva gran preocupació´per la divisió del regne ......aggggg és per llogar-hi cadires i no asseure's mai !!!! 

Baltasar el rei negre podia encarregar-se dels afers exteriors, en Gaspar el posem a educació? i Melcior de president? estic convençuda que viuríem millor  o això o república ( catalana és clar) i per cert ,com els reis són mags també tenen web. 

Aquest és el post número 999 i encara no tinc ni fava ( la del tortell de demà) què o quan o com celebrar amb un post de planxar especial la fita....espero que l'estel que va guiar els tres reis mags em guii cap algun lloc on la imaginació sigui ben florida i esponerosa com una bona planta bona.....o també em podria tocar la loteria del nen i de la nena que m'aniria molt bé ....

imatge que pertany a http://www.reismags.cat/

en fi avui la cavalcada dels tres futurs possibles governants del nostre país lliure enfilarà camins, carreteres, places, pobles i ciutats com mags que són, els reixos seran arreu amb personalitats diferents però al mateix temps seran tres.....

i no permeteu que la bogeria de coses que estem vivim i patint us emboiri la il·lusió ! siguem infants de nou, deixem les sabates al balcó o a l'ampit de la finestra, al costat dels qui dormen al carrer, a les portes de les llars on tots estan a l'atur, escampen ni que sigui una mica la solidaritat, regalem somriures, obsequiem amb el que bonament puguem a aquells i aquelles que no tenen res a perdre perquè ja ho han perdut tot i portem-los la màgia de l'esperança, un plat calent, un regal, una mirada.....una joguina pels nens....

Aquests si són els nostres reis!

Primer matí de l'any publicat el primer vespre

Silenci de diumenge de festa sense ser-ho, no recordava que avui els quioscs no obrien, complicat trobar una cafeteria oberta, al carrer, una colla de coloms competien per les molles esparses per la voravia amb mitja dotzena de cotorres verdes, fan goig les cotorres, una taca verda lluent entre mig de la grisor blavosa dels coloms malaltissos, això sí , trossegen les capçades de les palmeres com si fossin cucurutxos de gelat desfent-se sota els seus becs depredadors, contemplo de lluny una figura humana que monologa recolzada qual torre de pisa a la paret, deu anar ben torrat , penso, i me n'adono que encara existeixo tot sent conscient que algú està pensant dins el meu cap i per força dec ser jo, o alguna entitat que reconec meva...al capdavall quina importància té ?

L'any passat , bé fa dos dies a tot estirar, dues morts de persones que per la seva vàlua personal i professional m'han colpit; la del Moisès Broggi i la de Rita Levi Montalcini; curiosament els dos a l'edat de cent-quatre anys; el primer fou un gran cirurgià, humanista i persona compromesa, i la Rita premi Nobel pels seus importantíssims estudis sobre el factor de creixement neuronal....importantíssim descobriment que va obrir tot un camp enorme de possibilitats per la possible curació del parkinson i altres trastorns neurològics,   ara m'han agafat les ganes de llegir-me les Memòries d''un cirurgià i potser les de  rellegir-me El as en la manga  de la Rita Levi, un assaig que tira per terra el mite del declivi mental de la vellesa i ho fa a través dels exemples de vides tals com les de Picasso, Galileu....jo el llibre me'l vaig llegir en català publicat per l' editorial Empúries, ara només es troba en castellà però us el recomano .... 
Aquest primer escrit del 2013 l'he pensat al matí quan caminava pels carrers gairebé desèrtics a la recerca d'un diari ( havia oblidat que avui no n'hi havia) us desitjo un bon any ara ja encetat això si ull amb la despesa de llum, d'aigua i de tot  .....i a esperar  fent camí cap a la llibertat d'un jou que ens esprem com a taronges i no ens torna ni el suc ni les peles   .....post núm 998! 
Tant anunciar l'efemèride i no faré res especial crec ....o no....o sí....potser escric les mil raons per ser un poble lliure independent .....