El meu viatge particular
es va iniciar en el moment en que vaig comprovar la mala fe i la
voluntat d'extermini de la meva cultura,, de la meva llengua, per
part d'uns irresponsables i malvats agents del govern mal anomenat
del poble......una de les innumerables gotes que feia temps feien
vessar els gots de la paciència fou la ridícula i no per això
menys empipadora, ordre de penjar arreu la seva bandera, una bandera
símbol de la dictadura, una bandera colonitzadora, aliena, estranya
i estrangera .......amb els atributs de diferenciació sexual ,
interns i externs, propis i aliens, plens, replens i pleníssims fins
al capdamunt.....( dispenseu els circumloquis i els eufemismes però
tants anys sotmesa a ideologies de putes i ramonetes deuen encara
deixar petja...) vaig veure que la única sortida , almenys per a mi,
era emigrar a altres planetes......
No disposava de
pressupost per apuntar-me a cap viatge interestel·lar organitzat
d'estranquis per la resistència ( havia de pagar una quota migrada
.....ni la resistència podia disposar de cap alegria monetària i
qui volia o necessitava fer ús dels seus viatges d'emigració
clandestina espacial especial havia de contribuir poc o molt)
......em vaig veure, doncs, obligada a afuar l' enginy i amb unes
capses de llauna , buides, unes quantes ampolles de vidre i de
plàstic, envàs on vas .....i uns litres de mala llet aportades
desinteressadament pels meus veïns i veïnes com a
combustible.....em vaig construir un coet !
L'aterratge, ....perdó:
l'allunatge no va anar gaire fi i la patacada contra les planures
de la lluna va ser considerable ....ara estic sana i estalvia i el
primer que faré a la lluna és plantar la meva, la vostra
bandera.....l'estelada!
Bona!
ResponEliminaVisca, Elfree!
ResponEliminaEts una pionera!!!
Hauries de explicar al bloc, per qui pugui estar-ne interessat, la manera de construir al coet . De combustible ja anem servits.
Ole TU!!! Aquesta nit miraré la lluna, segur que està contentíssima amb les novetats :))
ResponEliminaBen fet.
ResponEliminaAra que ja has vist que no hem arribat a la independència abans que tu al post 1000, ja estàs buscant solucions alternatives? A veure si haurem d'emigrar tots cap amunt per poder aconseguir el que volem!
ResponEliminaJa tens raó que no ens deixen cap altra sortida que fotre el camp.
ResponEliminaBon relat!
Donaaaa, havies d'haver contractat un bon enginyer aeronàutic i potser haguessis fet un bon allunatge!
ResponEliminaM'encanta la història!
ResponEliminaClar que es trist que haguem de marxar de casa!
A aquest pas, encara haruem de fer tots el mateix!
ResponEliminaBona!
Reculls molt bé el sentiment que ens ve al cap quan sentim les barbaritats que diuen. Però t'aconsello un ràpid retorn a la nostra terra.
ResponEliminaPer què?-Em preguntaràs. Doncs perquè allà hi ha unes Planes de Lluna anomenades Mar de les Tempestes molt poc acollidores.
Com l'Àlguer, però un poc més lluny ;)
ResponEliminaMolt encertat....l'apunt, l'aterratge no tant.... Bon cap de setmana.....
ResponEliminaMolt bé !!!...i a la vegada ja he descobert on va l'envàs !! hehehe
ResponEliminaElfriiiiiiii!!! vull veure la foto!! Vull veure la foto de l'estelada plantada a la LLUNA!!! :-DDDD
ResponEliminaMolt bo!!!
Molt bona la història, però ja pots tornar ràpidament cap a casa que a la resistència hi has de ser. Hem de plantar cara a tots aquest pallassos i donar-li un gir al circ que han muntat!
ResponEliminaMoltes gràcies!
ResponEliminaMolt bona Elfree, si la indepedència no ve cap a tu, ves tu cap a la independència... ;) jo crec que com que la lluna no es mourà d'allà, es pot deixar com a recurs a partir del 2014 :-)) Bon cap de setmana!!!
ResponEliminaEts una crak Elfree!
ResponEliminaVisca l'estelada :)
Molt bona història!
ResponEliminaGRAÇIAS,HAN FA FELIÇ QUE LAS MEVES XAFARDERIES AGRADIN......
ResponEliminaMe n'alegro que no hagi estat res. Un petó.
ResponEliminareitero el meu agraïment pels vostres comentaris!
ResponEliminaGenial, malgrat l'allunatge!! :)
ResponEliminaBessets.