Primer matí de l'any publicat el primer vespre

Silenci de diumenge de festa sense ser-ho, no recordava que avui els quioscs no obrien, complicat trobar una cafeteria oberta, al carrer, una colla de coloms competien per les molles esparses per la voravia amb mitja dotzena de cotorres verdes, fan goig les cotorres, una taca verda lluent entre mig de la grisor blavosa dels coloms malaltissos, això sí , trossegen les capçades de les palmeres com si fossin cucurutxos de gelat desfent-se sota els seus becs depredadors, contemplo de lluny una figura humana que monologa recolzada qual torre de pisa a la paret, deu anar ben torrat , penso, i me n'adono que encara existeixo tot sent conscient que algú està pensant dins el meu cap i per força dec ser jo, o alguna entitat que reconec meva...al capdavall quina importància té ?

L'any passat , bé fa dos dies a tot estirar, dues morts de persones que per la seva vàlua personal i professional m'han colpit; la del Moisès Broggi i la de Rita Levi Montalcini; curiosament els dos a l'edat de cent-quatre anys; el primer fou un gran cirurgià, humanista i persona compromesa, i la Rita premi Nobel pels seus importantíssims estudis sobre el factor de creixement neuronal....importantíssim descobriment que va obrir tot un camp enorme de possibilitats per la possible curació del parkinson i altres trastorns neurològics,   ara m'han agafat les ganes de llegir-me les Memòries d''un cirurgià i potser les de  rellegir-me El as en la manga  de la Rita Levi, un assaig que tira per terra el mite del declivi mental de la vellesa i ho fa a través dels exemples de vides tals com les de Picasso, Galileu....jo el llibre me'l vaig llegir en català publicat per l' editorial Empúries, ara només es troba en castellà però us el recomano .... 
Aquest primer escrit del 2013 l'he pensat al matí quan caminava pels carrers gairebé desèrtics a la recerca d'un diari ( havia oblidat que avui no n'hi havia) us desitjo un bon any ara ja encetat això si ull amb la despesa de llum, d'aigua i de tot  .....i a esperar  fent camí cap a la llibertat d'un jou que ens esprem com a taronges i no ens torna ni el suc ni les peles   .....post núm 998! 
Tant anunciar l'efemèride i no faré res especial crec ....o no....o sí....potser escric les mil raons per ser un poble lliure independent .....