Paisos Catalans

diumenge, 29 de gener del 2012

25 anys sense Foix

Ara que passem temps molt poc poètics més que mai hem de reivindicar la poesia, avui farà ja un quart de segle que que J.V Foix ens va deixar  i avui li retem homenatge.

Copio uns fragments d'un dels seus poemes que va dedicar a Gabriel Ferrater,
"Totes les reixes tenen llur parany
i temem que llur ombra ens faci presoners.
Cada graó ens acosta al Llibre de l’Exili
i amb ull llanós veiem ço que és ofert.
No hi ha pas caça per al qui no fita;
ni el nou ardent, o advers!, per als folls del passat.
No és llibert ni franc qui no s’oblida
o es mira a l’aigua, amb clac i faldons llargs."
(...)

"La ment capta l’etern en l’ampla pau
i un no res grana i creix en un somriure.
Ésser i traspàs fan un: tot muda i tot roman;
tots hi serem al Port amb la desconeguda."

Tot muda i tot roman  ....i el que és ben cert és que com ell, com tants altres, com tothom hi serem al Port!
Mentrestant maldem per viure intensament i salvaguardem els mots de la nostra llengua! Que cada batec del cor sigui una nova rima, tant se val si consonant o assonant...

dijous, 26 de gener del 2012

Prou sac de gemecs i més gaita escocesa!

Dies durs, diversos, densos i draconians, els del PP se'n surten vergonyosament dels seus afers pendents amb la justícia, els polítics segueixen amb els peus els dictats musicals  restrictius dels mercats financers  ...i jo reivindico tocar la gaita , la gaita escocesa ! i encara que no em sentiran no m'oblido que una altra solució és possible i vull ser islandesa a més d'escocesa....
Passant al panem et circences diria que pa cada dia menys però al menys la satisfacció petita i gran de veure eliminat de la competició de la copa un equip que vesteix de blanc però que té l'ànima destralera i negra com el carbó de les trepitjades....el país que ens esclavitza és ben bé diferent, estafes i te'n surts, agredeixes i t'aplaudeixen...
Mals temps per la lírica però per això mateix s'apropen commemoracions i records i homenatges ; diumenge els 25 anys sense el poeta JV Foix , Víctor Pàmies des del seu bloc ens convida a participar-hi, i també ens fa saber de la proposta de Gazophylacium  per instar a l'ajuntament de Barcelona que col·loqui una placa en el lloc on  va néixer Pompeu Fabra, aneu-hi i afegiu-vos!
Més: no oblideu que encara hi sou a temps de passar per c@ts i proposar la millor iniciativa blocaire del 2011!!!
I seguint amb les propostes , mireu d'enllestir les lectures encetades d'alguna novel.la del gran Dickens perquè el dia 7 de febrer tenim una cita , proposada per l'Assumpta per participar en l'homenatge al bicentenari del gran escriptor...amb una ressenya sobre un llibre seu ah i a més tindrem ressò a la web oficial anglesa!!!! No hi falteu! 

Em conforta comprovar que la poesia i la literatura en general està ben viva a la catosfera i sense retallades!
Us deixo he d'anar a un curset accelerat de gaita i després a un de com pescar bacallans islandesos!
Psss! i participeu en les ultimesItineràncies poètiques! !

dissabte, 21 de gener del 2012

Mosaic de 11 versos 230è Joc literari

En  Jesús M. Tibau ens torna a proposar un joc literari, aquest cop es tracta de tallar  o retallar i enganxar versos...almenys per una vegada retallar és un plaer ...
Heus aquí:

Delegàvem la mort per fosques travesseres
com en la nit les flames a la fosca.
No podem cridar junts contra el crim i la sang
amb guix ho han escrit a la pissarra:
La nit recula en el temps, opressiva.
els ocells de la llum se'n van a jóc.
No hi ha llum per tota la buidor del cel.
Fem l’escamot dels qui mai no reculen
Fem el mateix camí sota els mateixos cels
Cridem qui som i que tothom ho escolti !
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

Poetes per ordre d'aparició:




J.V Foix
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Maria Àngels Anglada
Miquel Bauçà
Josep Carner
Gabriel Ferrater
Salvador Espriu
Salvat-Papasseit
Marius Torres
Miquel Martí i Pol
Maria Mercè Marçal

divendres, 20 de gener del 2012

Chop Suey

Chop Suey, Edward Hopper, 1929
Feia estona i més estona que parlaven...l'una davant de l'altra, gairebé immòbils, amb un posat de quietud i calma: Assegudes i amb el capell posat, gairebé dues ànimes bessones, transmetien un mar de confiança on hi confluïen rius i riades de complicitats, intimitat, records i vivències , teixits després d'anys d'estones compartides, teixides amb els fils de teranyina invisible de lligams ocults, latents , indestructibles....aquells secrets fidels  mai traïts....Una bretxa de llum inundava part dels seus rostres i emblanquia encara més el marbre límpid de la taula , la taula que ,més que frontera , era una frontissa més entre elles dues, batent de porta imaginaria que pintava els somnis de color taronja....s'ho dirien tot, s'ho explicarien tot, van prometre en un pretèrit imperfet adolescent que ara s'havia tornat plusquamperfet ...

A l'altra taula fingint converses paraven l'orella....volien captar el que deien , però el xiuxiueig era imperceptible i s'havien d'esforçar a interpretar fragments de fonemes inaudibles perduts dins el cafè ....

- Doppel, no puc ....deixa'm anar....deixa que me'n vagi...en vull entregar ....allibera'm del secret...
-Entregar-te? no no t'ho deixaré fer....després de tant temps...no té cap sentit estimada Gänger...no té cap ni peus....
- Precisament ni cap ni peus....el cos trossejat i mesclat amb l'arrós.....aquell chop suey tant especial....encara tinc malsons...psss em sembla que ens poden sentir...

diumenge, 15 de gener del 2012

Avui, ahir, demà..., estany,sang i independència

Avui és el dia de l'estany del mes de Nivós , L'estany , Sn, pels amics i coneguts de la taula periódica i de nombre atòmic 50 serveix preferentment per a realitzar soldadures ....en temps de tirar enrere en drets laborals, socials i humans, val més que aprenguem a fer d'ús de l'estany per a soldar fissures i trencaments de la cohesió social abans que sigui massa tard...a veure quan estany necessitaríem per a soldar els forats de diners deixats arreu per tant lladregot ?
Ahir i abans d'ahir eren  els dos dies de la   Marató de donacions de sang , jo des de l'any passat  no n'havia donat així que coincidint amb l'efemèride hi vaig anar ahir .....i de regal una samarreta....em vaig trobar més gent que mai, és clar, però almenys deixar-se uns quants centímetres cúbics de sang per fer possible ajudar qui en necessita és un plaer...ara es veu que ens donaran un carnet nou de donant ( el que tinc és un trist cartonet) que quedi clar que jo hi vaig per els regalets, tinc bolis, clauers, un davantal, ara una samarreta....i per Messi i altres que en van fer ressò....ah i jo vaig anar al banc de sang del Clínic, és on vaig quan hi vaig...sembla que he pogut salvar tres vides....paga la pena oi?
Demà , vés per on, és el aniversari de la proclamació de la república catalana feta per Pau Claris 16 de gener del 1641 , la dèria de decidir el nostre propi destí ens ve de lluny , només va durar una setmana i després la Guerra dels segadors i altra volta la submissió....però som un poble resistent, resistent, insistent i tossut ( encara que tinguem uns governants porucs, mesells i covards)
Pau Claris

Ah aquesta és l'entrada número 888

divendres, 13 de gener del 2012

La calipàndria i Pip

Increïble però cert, cinc dies sense obrir l'ordinador, sense navegar, sense llegir ni escriure posts.....vaig tornar a la feina dilluns amb una calipàndria d'aquelles que fan època! o sigui que amb el cap embotat com si el tingués dins d'una campana, el nas taponat i irritat, esternuts, freds, mal de cap i tots els altres símptomes habituals, galdosa manera d'iniciar la setmana....i encara estic refredada però molt millor, he sostingut l'ànim totes les jornades laborals sense prendre'm res més que homeopatia, i cada nit ben tapadeta després de beure'm una infusió de farigola, amb llimona i mel...i és clar arribava a casa i ben d'hora al llit a covar el constipat ...res d'estar-me per aquí dins....quin plaer avui tornar a escriure un post! avui divendres 13 , dia de mal averany pels anglosaxons....en fi pels antics francesos del temps de la revolució i la guillotina avui és el dia 24 del mes Nivós dia del coure ( encara que per les notícies que corren més aviat seria el dia del llautó ).....el president de l'Estat que ens estossina, ens estreny, ens oprimeix i ens escanya el tal Jorai...està amagat sota rajoles mentre la feina la fan els altres seus acòlits; record mundial de fer allò que va dir que no faria....em faria riure si no fos que la cosa cada dia està més negra....dèficits inconeguts de les autonomies? suposo que ho deuen dir per Madrid, País Valencià, Balears,  i totes les altres on hi havia  i hi ha un govern de la corda del Jorai? 


Passem a un altre tema....a punt d'acabar de llegir les peripècies de Pip .....estic en la part final de Grans esperances  que fa pàgines que està desvelant mica en mica tot un seguit de misteris ......i coincidències, encreuaments de personatges....hauré de preparar la ressenya o el que em surti per tenir-ho apunt pel dia 7 de febrer...aquesta nit l'acabo! m'han agafat ganes de llegir-ne un altre però me'l vull llegir en català ....he vist una edició de Història de dues ciutats de l'editorial Vicens Vives però em temo que deu ser una adaptació per quitxalla o jovenalla ja que només té a vora dues-centes pàgines mentre que l'edició en castellà supera les quatre-centes...ja veurem....me la vull llegir sencera però no em ve de gust fer-ho en castellà....

divendres, 6 de gener del 2012

GRANS ESPERANCES!!!


Primer de tot  demanar-vos us heu portat bé? heu anat a dormir d'hora? us heu llevat ben d'hora ben d'hora per a ser imparables? jo de moment els reis mags m'han dut una bufanda ( saben que sóc fredolica de mena) i ja l'ha duc envoltant-me el coll....
Aclareixo el títol .....que m'he tornat molt optimista en veure els anuncis del govern del regne respecte al nostre anorreament definitiu com a país? Noooo encara conservo restes de seny malgrat el tarannà de disbauxa i rauxa .....Grans esperances és, promesa obliga, el llibre del Dickens que ja he encetat, a hores d'ara vaig per la pàgina 61; i ai ai ai si vull tenir-lo llegit abans del (tal com ens proposa l'Assumpta) 7 de febrer,  per a fer-ne la ressenya hauré de llegir fins i tot dormint ja que és una edició de butxaca amb una lletra endimoniadament menuda , té 493 pàgines en total o sia que encara me'n resten unes 432! està editada per Proa i forma part de la Biblioteca bàsica del Periodico  , deu ser de fa uns cinc o sis anys, està traduït al català ni més ni menys que pel gran poeta Josep Carner ....dir-vos que m'estic fent gran amiga d'en Pip , un orfe criat i tingut per mà per sa germana i  l'inestimable Joe , el seu oncle , un oncle que li fa d'amic, de company i de germà gran més que no pas d'oncle, i que rep, igual , que en Pip les bastonades de la senyora Joe , el deix entre innocent i irònic que destil·la en Pip  quan ens narra la seva vida és deliciosa....
Us en poso un tast de la pàgina 19: " El matí era gebrat i molt humit. ja havia vist la humitat estesa defora de la meva finestreta, com si algun follet hi hagués estat plorant tota la nit i emprant la finestreta com un mocador de butxaca"
Bé ara estic en la lectura de quan Pip és reclamat per la senyora Havisham... i just ara mateix està en la seva presència " L'abillaven rics materials,setins i randes, i sedes, tot blanc. Les seves sabates eren blanques . i duia un vel  blanc que li penjava del cap, fins ben avall, i flors de núvia als cabells,(...) vaig reparar que el vestit havia cossat la figura arrodonida d'una dona jove, i que la figura al volt de la qual penjava ara balderament s'havia migrat fins a no tenir sinó la pell i l'os." 
us deixo, encara puc llegir una estona mentre no surto a fer de reina màgica .....

dimecres, 4 de gener del 2012

229è Joc Literari: Rufo, el gegant i la veïna desmenjada

229è-joc-literari.

En Rufo era molt alt, tant alt com un gegant, era tortosí , ebrenc, català  i la seva carn era de cartró, de cartró de qualitat això sí i tenia ànima , una ànima fugissera però ànima al capdavall que el feia giravoltar i giravoltar de tant content que estava quan veia la veïna mirant-lo des del balcó, la veïna es feia la desmenjada i simulava no recordar res de res, la veïna es deia Maria però en Rufo sabia que no era el seu nom de veritat, ella era la Rubí, la seva Rubí de sempre , ell prou ho sabia ...encara que haguessin passat molts anys i ella es fes anomenar per una altre nom, i dissimulés i fes veure que no en sabia res ella d'ell ni de cuques feres.....La Rubí abaltia el cap i de reüll , de cua d'ull , encara que fos d'esquenes....que mirés cap un costat, que aboques els ulls cap abaix ...no tenia cap importància  Rufo notava com una fitora clavada , el llambreig del seu esguard, ni que fos de gairell  l'enervava i el feia ballar i ballar .....tot desitjant, en secret, que la carn fos de carn i l'anima permanent i aleshores, d'amagat la rescataria del seu encanteri i se l'enduria amb ell ...lluny...molt lluny... cap al país de Rufolandia  on ningú és rúfol i les tisores estan prohibides per decret....

Pd: En Rufo us recorda que aneu a dormir aviat; si veieu algú entrar pel balcó, no patiu no és cap lladre és un rei màgic vingut potser de Rufolandia  que us ve a portar regals.....

dimarts, 3 de gener del 2012

Demà torno al col.legi!

Sí demà torno al col.legi! no no és que la crisi i les retallades m'obliguin a re-emprendre el curs abans d'hora no no...tampoc és que de resultes de les retallades m'hagi encongit de mida i d'edat i em calgui ingressar en una escola bressol ( ai que també apugen les tarifes!) res de tot això, el que passa és que després de tres mesos d'haver acabat el màster de psicoteràpia ....he decidit recolegiar-me de nou  , és a dir  tornar al col·legi, però és el COPC el col.legi oficial de psicòlegs de Catalunya , i sí hi vaig demà.....i em fa il-lusió tornar a tenir un carnet ( on estaré horripilant com en totes les fotos carnet que tinc) i  afegir, semestralment , una despesa més en el meu cada cop més minvat haver ...però és condició sine qua non estar col·legiat per exercir la professió....seré ximple ...em fa il-lusió a sobre que m'han dit que recuperaré el número que tenia, vaig estar ja anteriorment col·legiada, des que vaig acabar la carrera  ( la podrien anomenar cursa) i durant uns anys ...fins que ja se'm va fer costa amunt pagar unes quotes que no feia servir perquè tampoc treballava d'això, després van venir anys durs, anys en que em vaig haver d'espavilar com vaig poder i vaig  fer des de classes particulars fins a cuidadora de gossos ...i vaig saber llavors apreciar el valor de la veritable amistat i el caliu i l'ajut de molta gent....fins que entre oposició i oposició vaig ficar-me en el món de l'educació ( m'agrada més dir educació que dir ensenyament) i per sort encara treballo ...en un món on he anant fent de tot....ara a cicles formatius professionals de grau superior....m'he enrotllat com una persiana ...no se si aconseguiré exercir , si que sigui una mica, la professió però almenys demà faig el primer pas...o el segon perquè per això m'ha calgut formar-me o reformar-me de nou ....alea jacta est! De fet estaria contenta de seguir aprenent, aprenent, i compaginant amb la feina que faig és clar ( no estic per deixar córrer el que tant m'ha costat aconseguir) i tal com van les coses millor tenir dues opcions que no tenir-ne cap....de fet només incorporaré despeses, el col.legi, pòlissa de responsabilitat civil, pagar-me supervisions, etc etc etc
Això si , si finalment aconsegueixo fer dues feines  i cobrar , em miraran amb lupa .....ai només demano que fos la mateixa lupa  que fan servir per mirar els comptes dels gendres re(i)als o els del Mi-llonet-llet.....perquè la justícia i les tisores són iguals per a tothom oi que si?
Foto : Rafael Zaragoza http://ciencia.ara.cat/jardineria/2011/02/15/el-ginjoler-mes-gran-de-catalunya-abandonat-al-mig-de-la-ciutat-de-barcelona/
De moment més contenta que un gínjol !!!
És de bon català estar content per haver de pagar.....(refrany inventat)

diumenge, 1 de gener del 2012

Brindem! primer dia ! Libiamo ne`lieti calici!

Em ve de gust treure el nas per aquesta finestra al món virtual avui que el calendari marca que és el primer dia d'un nou any, abans , però, he anat a passejar pel carrer, solitari i desert com si anit haguéssim patit un tsunami que s'ho ha emportat tot al seu pas deixant ampolles buides per les voreres i més d'un i de tres i de quatre caps emboirats per la ressaca.....m'he pres un cafè amb llet calentet a un dels escassos bars oberts....el cambrer és un noi jove, de Bangladesh  crec, és simpàtic i molt treballador, i s'ho passa força malament en dies com avui en que el bar pateix una mena d'onades successives d'embriacs que encara segueixen la festa de comiat de l'any que ja ha finit...malgrat tot considera que és afortunat de tenir una feina....

Us he de dir que he  inaugurat l'any, com alguns dels vostres comentaris de l'any passat vaticinaven ,amb els budells remoguts...no pas pels cacaolats....hehehe sinó pels dotze trossos de pinya fresca i extremadament àcida que vaig tractar de cruspir-me durant el ritual de les dotze campanades.....mai que jo recordi m'he pogut acabar ni la pinya, ni els cacaolats ni els gotims de raïm, o sigui que com és habitual començo amb no gaire bona sort el 2012.....això si consultat els oracles dels horòscops em pronostiquen un any de canvis i que Jùpiter....el planeta, no pas el déu Zeus de l'Òlimp  em durà no sé quina mirada a l'interior ( dintre meu) espero que no m'hagin de fer cap ressonància magnètica ni ecografia .....

Bé encetem doncs aquest any del calendari gregorià, any de traspàs, ( afortunats i afortunades els nascuts i nascudes un 29 de febrer perquè enguany podran celebrar l'aniversari) .....els maies sabien que el 2012 estaríem sota la fèrula del partit de la gavina voladora? és que ara entenc allò de la fi del món....

Un consell gratuït: agafeu-vos fort i no patiu, el món ha passat coses pitjors....confiança, coratge, alegria i al mal temps fem bona cara!  és un motiu de pregona satisfacció republicana del trenta-sis  proclamar  que aquesta és l'entrada número vuit-cents vuitanta-tres!
Us deixo un brindis d'òpera que es també un vals :