Ara que passem temps molt poc poètics més que mai hem de reivindicar la poesia, avui farà ja un quart de segle que que J.V Foix ens va deixar i avui li retem homenatge.
"Totes les reixes tenen llur parany
i temem que llur ombra ens faci presoners.
Cada graó ens acosta al Llibre de l’Exili
i amb ull llanós veiem ço que és ofert.
No hi ha pas caça per al qui no fita;
ni el nou ardent, o advers!, per als folls del passat.
No és llibert ni franc qui no s’oblida
o es mira a l’aigua, amb clac i faldons llargs."
(...)
"La ment capta l’etern en l’ampla pau
i un no res grana i creix en un somriure.
Ésser i traspàs fan un: tot muda i tot roman;
tots hi serem al Port amb la desconeguda."
i un no res grana i creix en un somriure.
Ésser i traspàs fan un: tot muda i tot roman;
tots hi serem al Port amb la desconeguda."
Tot muda i tot roman ....i el que és ben cert és que com ell, com tants altres, com tothom hi serem al Port!
Mentrestant maldem per viure intensament i salvaguardem els mots de la nostra llengua! Que cada batec del cor sigui una nova rima, tant se val si consonant o assonant...
