Paisos Catalans

divendres, 6 de gener de 2012

GRANS ESPERANCES!!!


Primer de tot  demanar-vos us heu portat bé? heu anat a dormir d'hora? us heu llevat ben d'hora ben d'hora per a ser imparables? jo de moment els reis mags m'han dut una bufanda ( saben que sóc fredolica de mena) i ja l'ha duc envoltant-me el coll....
Aclareixo el títol .....que m'he tornat molt optimista en veure els anuncis del govern del regne respecte al nostre anorreament definitiu com a país? Noooo encara conservo restes de seny malgrat el tarannà de disbauxa i rauxa .....Grans esperances és, promesa obliga, el llibre del Dickens que ja he encetat, a hores d'ara vaig per la pàgina 61; i ai ai ai si vull tenir-lo llegit abans del (tal com ens proposa l'Assumpta) 7 de febrer,  per a fer-ne la ressenya hauré de llegir fins i tot dormint ja que és una edició de butxaca amb una lletra endimoniadament menuda , té 493 pàgines en total o sia que encara me'n resten unes 432! està editada per Proa i forma part de la Biblioteca bàsica del Periodico  , deu ser de fa uns cinc o sis anys, està traduït al català ni més ni menys que pel gran poeta Josep Carner ....dir-vos que m'estic fent gran amiga d'en Pip , un orfe criat i tingut per mà per sa germana i  l'inestimable Joe , el seu oncle , un oncle que li fa d'amic, de company i de germà gran més que no pas d'oncle, i que rep, igual , que en Pip les bastonades de la senyora Joe , el deix entre innocent i irònic que destil·la en Pip  quan ens narra la seva vida és deliciosa....
Us en poso un tast de la pàgina 19: " El matí era gebrat i molt humit. ja havia vist la humitat estesa defora de la meva finestreta, com si algun follet hi hagués estat plorant tota la nit i emprant la finestreta com un mocador de butxaca"
Bé ara estic en la lectura de quan Pip és reclamat per la senyora Havisham... i just ara mateix està en la seva presència " L'abillaven rics materials,setins i randes, i sedes, tot blanc. Les seves sabates eren blanques . i duia un vel  blanc que li penjava del cap, fins ben avall, i flors de núvia als cabells,(...) vaig reparar que el vestit havia cossat la figura arrodonida d'una dona jove, i que la figura al volt de la qual penjava ara balderament s'havia migrat fins a no tenir sinó la pell i l'os." 
us deixo, encara puc llegir una estona mentre no surto a fer de reina màgica .....

24 comentaris:

  1. Quina traducció! I quina sort poder llegir... tu tens xiquets petits, a casa? Jo donaria el que fos per tornar a seure i evadir-me... Una abraçada, maca!

    ResponElimina
  2. Oooooh, quina il·lusió tan gran!! :-))))

    En Joe Gargery és un dels meus personatges preferits del llibre!! És tan bona persona! és absolutament entranyable!!

    Espero que gaudeixis moltíssim amb la lectura! Jo ja sabia que a tu la traducció d'en Carner t'agradaria. A mi em van dir que era molt "elevada" i que costava.

    Ara bé, el que sí sé segur, perquè ho vaig llegir, és que a en Carner agradava moltíssim aquest llibre, o sigui, que li va posar tota la seva estimació :-)

    ResponElimina
  3. - Primer de tot demanar-vos us heu portat bé? Gens.
    - heu anat a dormir d'hora? no gaire, a quarts de quatre.
    -us heu llevat ben d'hora ben d'hora per a ser imparables? no gaire, a quarts de dotze, i estava bastant passiu

    ResponElimina
  4. Jo no sé si m'he portat bé o no, la veritat, les intencions són bones, però en aquesta vida no se sap mai i no tinc la seguretat de gran cosa, ni tan sols de portar-me bé. :)

    A dormir... ni molt d'hora ni molt tard... podria ser a quarts d'una o la una, per a mi una hora fantàstica.

    I llevar-me doncs així així... tu què diries de quarts de nou d'un dia de Reis, que és aviat o tard... ai no sé, Elfree quines preguntes més difícils que fas... he, he, he... primer de tot abans que arribessin els nens he anat a buscar el tortell de reis per dinar. Realment he estat imparable perquè he arribat a casa amb un tortell fantàstic. :)

    I el llibre de Dickens, doncs ara com que no m'hi poso, no... em ve tristesa només de pensar en Dickens.

    ResponElimina
  5. Jo diria que en general no m'he portat gens bé, però es veu que he sabut dissimular-ho --mestres tenim,en aquest País-- perquè els Reixos han estat generosos: a mi, una manteta de sofà que fa molt de goig i abriga bona cosa :)

    A Alcoi no cal esperar al matí: és la mateixa nit del dia 5, mentre passa la Cavalcada, que els patges pugen a les cases i van deixant els regals, amb la qual cosa el que toca és vetlar per la nit i matinar poc a l'endemà... I quant a Dickens, reconec que és una de les meues (nombroses) assignatures pendents. Igual m'hi pose...

    ResponElimina
  6. Jo com sempre he fet molta bondat......i el que estava mal fet........estava justificat....:-)

    ResponElimina
  7. Tu sí que tens moral, i no l'alcoià aquell!

    Jo ja he deixat dit a ca l'Assumpta que no m'atreveixo a confirmar la meva participació... massa poc temps, almenys per a mi.

    Així que, de moment, només em comprometro a animar-vos i a llegir-vos!

    ResponElimina
  8. Jo he sigut bona minyona i m'han deixat alguna cosa que em feia il-lusió.
    Su et serveix de consol, estic rellegint: La dama de blanc, llibre triat al club de lectura de la bajoqueta, de 540 pàgines, del qual hem de fer la resenya al gener!
    M'atrau molt l'edició que estàs llegint, per la persona que ha fet la traducció.
    Bona lectura!

    ResponElimina
  9. Per cert Collins, l'autor del llibre que llegeixo era amic de Dickens!

    ResponElimina
  10. Coincideixo amb la Cantireta en el fet que la traducció és, efectivament, un goig de traducció.
    I aquest és -no t'enganyo- un dels llibres que sovint rellegeixo pel pur plaer del llenguatge. A poc a poc, cal llegir-lo. Assaborint-lo i acaronant-lo.
    PS: aquest llibre me'l cagar els Reis fa uns quants anys.

    ResponElimina
  11. Una altra cosa: aquella blancor sempre m'ha impressionat. Ens hauràs de dir com caldria interpretar-la.

    ResponElimina
  12. cantireta no no tinc xiquets a casa els tinc fora ...llegir se m'acabarà ràpid....dilluns tornem a la feina...un plaer llegir el llibre sí! abraçada!
    Assumpta celebro que et faci il·lusió, el llenguatge absolutament deliciós, i tens raó en Joe és de molt bona pasta....impagables les descripcions del personatges ....ahir vaig agafar embranzida i vaig llegir fins que els ulls ja em feien mal, maleïda lletra petita...mira si he avançat que ja vaig per quan el Pip es portat a Londres per tal de fer-lo un senyor pàgina 200!!!! com que després hauré de llegir a estonetes avanço ara tot el que puc! podies i pots llegir perfectament la traducció d'en Carner ( un diccionari a mà i arreglat) t'han dut el que volies els reis mags?
    pons 007 no anem bé noi no anem bé! així no seràs mai imparable!
    Carme dona com es possible que siguin difícils les preguntes ? tu sempre et portes bé segur! ja sabem que tot plegat depèn de l'escala de valors i l'ètica particular però segur que gens de carbó ...i veus tu segueixes el consell de Guardiola, sobretot el tortell de reis! a mi em va sortir la fava :-) cert! a mi de moment Grans esperances no em porta tristor ans al contrari la fina ironia que destil·len els seus personatges em fa somriure!
    Alfred celebro que tinguis una manteta que abrigui! aquí els reixos ens fan gruar fins l'endemà....( una àvia meva també deia reixos enlloc de reis i no era pas d'Alcoi)doncs et recomano Dickens jo m'hi estic enganxant!!!
    garbi24 si estava justificat res a dir ....oi?
    Porquet vigila que l'Alfred és Alcoià, li haurem de preguntar per la moral! mira m'hi estic trobant molt de gust a llegir el llibre ....i com que he avançat molt espero arribar a temps a la data prevista!
    Pilar celebro que els reis hagin sigut generosos amb tu! doncs sí el vostre llibre també té molt contingut...a veure si puc participar..més endavant...la traducció de Carner és una joia ! Collins amic de Dickens? fa gràcia oi? ei m'ha agrada la teva nova icona floral!
    Jordi jo m'és que assaborir-lo reconec que tiro milles...si que m'anoto apart expressions i mots que em sorprenen o que no coneixia...la blancor de la senyora Havissman....la van abandonar just abans de la seva boda i va decidir parar tots els rellotges fins i tot els de la vida, i va restar així a mig vestir el seu vestit de núvia ja esgrogueït i esparracat ....la blancor extrema de la pell seva per no haver vist la llum del sol des d'aleshores .....brutal!

    ResponElimina
  13. Jo no sé si m'he portat massa bé, sempre tinc la impressió que m'hauria de portar millor, però amb els regals que m'han dut els Reis deu ser una impressió meva i sí que dec ser suficient bona minyona.
    Dickens... fa un temps se'm va ennuegar Casa desolada en anglès (massa per a mi) i m'has fet recordar que tenia pensat llegir-lo en català.
    Petons i bon any, una mica tard la felicitació però crec que encara val.

    ResponElimina
  14. No me'n vaig anar a dormir gaire d'horeta i m'ha passat factura.

    Jo m'animo a llegir Dikens durant l'any, xò no arribaré al febrer...

    ResponElimina
  15. ELFRI!!! Estic tan contenta que estiguis gaudint del llibre!! :-)))
    Ja vas per la pàgina 200!!
    Doncs mira, si m'ho dius tu, ho faré, de veritat, el llegiré en català!! :-))
    Ara en tinc un altre entre mans, amb 999 pàgines, que és el que preparo pel dia 7, però durant la resta de l'any, el llegiré. Potser el faré per l'estiu, que sempre tinc més temps... I el post que en faci, te'l dedicaré!! ;-))

    CARME, de veritat que Grans Esperances no és trist!! Tu que em coneixes una mica i saps que fujo de les novel·les que fan patir, de veritat que no recomanaria aquesta si fos trista... És... hehehe no ho sé descriure, és... genial!! :-)))

    ResponElimina
  16. Euphorbia gràcies les felicitacions mai fan tard...bon any 2012! si ens deixen!
    rits doncs ja ho saps s'ha de dormir prou hores per a llevar-se descansada! ja em diràs que tal les lectures ni que sigui més tard del febrer..
    Assumpta sí m'està agradant...osti gairebé 100 pàgines ! gràcies per avançat...per la dedicatòria, tractaré de llegir una mica avui....després ja ho hauré de fer a trossets i dalt del bus per exemple...demà torno a la voràgine!

    ResponElimina
  17. La veritat és que són moltes pàgines!! Potser havia d'haver intentat un que no fos tan llarg, però bé, creuarem els dits i a veure si ho aconsegueixo!! :-))

    Sí!! COLLINS i DICKENS eren amics ;-) Wilkie Collins tenia un germà més jove, que es deia Charles, i que es va casar amb una filla de Dickens. (O sigui, Charles Collins va ser gendre de Charles Dikens)

    Charles Collins va ser un dels col·laboradors de Dickens en un llibre de relats que aquest va dirigir, titulat "La senyora Lirriper" :-))

    Ànim amb la voràgine!! :-DD

    ResponElimina
  18. Gràcies per els ànims i per la informació literària! Assumpta ja vaig per la pàgina 344!!! Pip ha descobert qui era el seu protector!

    ResponElimina
  19. Hahahahaha ELFRIIIII!! no desvetllis la tramaaaaaa!! :-DD

    M'encanta, perquè de la forma que en parles veig que ho estàs passant bé!! I jo n'estic contentíssima!! :-DDD

    ResponElimina
  20. Elfreelang! vaig tard!, jo aquest Nadal també he rellegit a Dickens, he rellegit els Contes de Nadal! Jo l'he lelgit però en castellà, ha de ser una bona traducció al català ja que la traducció feta per Carner "era una íntima il·lusió del seu cor".

    ResponElimina
  21. Que duri tot l'any aquesta màgia.

    ResponElimina
  22. Doncs jo m'he portat força bé. crec. Jajajas. Com a mínim he llegit molt, que d'això es tracta, no? Una abraçada i bon any.

    ResponElimina
  23. Marta mai es va tard...tens raó una esplèndida traducció!
    montse espero que duri ....
    jordicine bon cine tot l'any i a seguir sent bon minyó! abraçada!

    ResponElimina
  24. ui, ara que tinc temps de fer el tafaner per qui veig que ha agafat força aixó de l'any Dickens... ;-)

    ResponElimina