En Jesús M. Tibau ens torna a proposar un joc literari, aquest cop es tracta de tallar o retallar i enganxar versos...almenys per una vegada retallar és un plaer ...
Heus aquí:
Delegàvem la mort per fosques travesseres
com en la nit les flames a la fosca.
No podem cridar junts contra el crim i la sang
amb guix ho han escrit a la pissarra:
La nit recula en el temps, opressiva.
els ocells de la llum se'n van a jóc.
No hi ha llum per tota la buidor del cel.
Fem l’escamot dels qui mai no reculen
Fem el mateix camí sota els mateixos cels
Cridem qui som i que tothom ho escolti !
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
Poetes per ordre d'aparició:
J.V Foix
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Maria Àngels Anglada
Miquel Bauçà
Josep Carner
Gabriel Ferrater
Salvador Espriu
Salvat-Papasseit
Marius Torres
Miquel Martí i Pol
Maria Mercè Marçal
aquest joc està donant com a fruit uns poemes fantàstics. Gràcies
ResponEliminaLa crem de la crem en una composició captivadora.
ResponEliminaOstres, en sabeu molt!! He passat per ca la PILAR i m'ha agradat molt i vinc aquí i veig que tu també ets una mestra en això de tallar i enganxar... Ho trobo de molt mèrit saber-los lligar així :-))
ResponEliminaT'ha quedat molt i molt bé, Elfree!
ResponEliminaEm fas pesar que potser hi ha versos tant genials que lligarien amb qualsevol altre, per tant de continguts que tenen, que si no és un, serà un altre el que hi pugui lligar.
Bona nit, maca!
Elfree et diuen, així et diré.
ResponEliminaHas fet anar els versos al teu ritme, composant un teixit nou, però amb fils d'altres cabdells. I a sota precises, l'origen de la teva creació. Gràcies, i has brodat aquest poema!!!
Hahaha!! Aquest cop sí que has mostrat un bon somriure, al parlar de retallades, eh???? ;)
ResponEliminaEl resultat és curiós, m'agrada.
Això és un poema amb versos d'alçada!
ResponEliminaFantàstic, Elfreelang!
Un molt bon diumenge!
T'ha quedat un bon poema. Felicitats.
ResponEliminaLa unió d'aquests aromes de versos, desprèn un perfum poètic intens i bo.
ResponEliminaQuina combinació fantàstica amb una banda sonora in crescendo.
ResponEliminaFantàstic, veritablement fantàstic!
ResponEliminaM'ha agradat molt.
M'encanta la teva retallada... Al fons de la butxaca sempre hi ha espurnes de món i de vida i núvols i pètals i mar i sorra i silencis...
ResponEliminaDes del far sense retallar.
onatge
Bravo i bravo Elfri!!! S'ha de tenir un molt bon bagatge per a fer un poema retallat com el que has fet. Només puc fer que aplaudir i fer-te unes reverències d'admiració... jo no em veig capaç d'assolir aquest nivell!
ResponEliminaM'encanta! I m'encantaria veure la cara dels poetes amb aquests jocs... hi, hi!
ResponEliminaMil gràcies! el mèrit és dels poetes qualsevol dels seus versos funcionen...forment part de la poesia!
ResponElimina