 |
| Carlton Alfred Smith, 1888, Recalling the Past |
M'havia quedat a l'atur , ja sabia que no era ben vist que una dona com jo volgués treballar i guanyar-se el pa sense dependre del meu marit: el baró Smith from Iron; a despit i a desgrat de totes les convencions socials ,de l'època que em va tocar viure, vaig persistir i, encara que el marit, per cert menys absent de la llar del que voldria, ( era enutjós tenir-lo voltant per la casa amb el seu aire desmenjat i pansit) hi estava relativament d'acord amb el meu deler de voler ser útil ....el dia que prenent el te i les pastes vaig comunicar-li el meu desig de posar pel pintor Carlton Alfred Stmith ( parent llunyà del meu marit) fa fer una lleu gayota entre avorrida i resignada i em va deixar fer .
Vaig posar pel Carl .....bé així l'anomenava, amb la familiaritat adquirida després de molts dies de companyia ......durant una setmna sencera .....al principi, em passaven planeres les hores d'immobilitat .....però mica en mica la cosa es va anant fent més i més avorrida i insoportable ....
El Carl, molt despistat , i força miop, no va adonar-se, que dia a dia, el meu cansament i lassitud em feia inclinar el cap desesperada , no va ser de cop, sinó de manera imperceptible que mica en mica vaig anar canviant la primigenia pose en la que finalment ha quedat la meva imatge en el quadre....
Tal qual he quedat : abatuda i morta de cansament i avorridíssima .....si no arribo a recolzar el cap a la cadira faria dies que estaria bocaterrosa ......
